Biblioteques L'H 2.0

Lectures recomanades: Twitter

2011-04-13T16:13:00.012+02:00

Cap a finals de l'any passat, i també durant aquest 2011 (especialment arrel de les eleccions municipals), sembla que Twitter estigui en boca de tots i tothom.

En aquesta entrega de les lectures recomanades, trobareu informació sobre què és i com funciona twitter, i alguns usos que se li estan donant des de l'administració pública i, concretament, des de les biblioteques.

Comencem per casa nostra, i us recordem que ja fa tres anys (el temps passa volant!) al nostre curs de web social ja vam dedicar una sessió als microblogs, format dels quals Twitter ha demostrat ser el rei. Si voleu, podeu fer una repassada abans de mirar la resta d'enllaços.

Twittboy té una estupenda guia twitter, on trobareu tot allò que necessiteu saber (i molt més) sobre aquesta eina. I si ja us ho sabeu tot, llavors us podeu sindicar a esTwitter.com, el blog no oficial sobre Twitter i microblogging.

Si parlem d'administració pública, val la pena que feu un cop d'ull a aquests "10 ejemplos de cómo las AAPP pueden utilizar Twitter" i la presentació Un govern a twitter: Catalunya, sobre l'ús que des de la Generalitat fan de Twitter.

I concretant encara una mica més, la presentació Twitter en la biblioteca de Javier Campillo, director de la biblioteca del Institut Cervantes en Toulouse, fa un repàs al què i el com de les biblioteques i twitter.

Si voleu veure a alguns twitteros en acció, us recomanem...
- el del Laboratori de Jocs de la biblioteca Tecla Sala.
- el de la Catuxa, la més seguida d'entre les professionals del nostre país.
- el de la nostra alcaldessa, Núria Marín.
- el de la subdirecció general de biblioteques de la Generalitat.
- el del Consorci de Biblioteques de Barcelona.

O també podeu seguir algunes llistes força interessants:
- Recursos ByD
- Bauen/bid
- Catutxa/bibliotecarios 2.0

O cerques:
- #websoc11
- #bibliosalud11

... i per últim, recordeu que per seguir tots aquests canals de twitter, també us serveix el vostre Google Reader :-)

Lectures recomanades (5)

2010-05-15T11:00:00.000+02:00

Uns quants articles que creiem que bé valen una lectura...

- Library 2.0: not just for users, per Jenny Levine (en anglès).
- La importancia de la web social, per Enrique Dans.
- La futura web es... ¿Facebook?, per Marcos Ros-Martín.
- Guia per a l'ús segur de les xarxes socials elaborada pel Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya.
- Plan de marketing para bibliotecas, per Nieves González.

Lectures recomanades (4)

2009-10-02T19:39:00.003+02:00

- Donar conversa des de la finestreta - al blog de la bibliotecària Gamoia.
- Enfoque orientado al usuario en nuestras bibliotecas - a Deakialli.
- Dad using his library card - per aquells que us defenseu amb l'anglès, al blog de Jessamyn West.
- Twitterrific! - a El documentalista enredado, per entendre una mica més el fenomen dels 140 caràcters.
- El OPAC en la palma de mi mano - a DosPuntoCero... perquè amb el Millenium, ens hi acostarem una mica més.

Bona lectura!

Resultats de l'avaluació

2009-06-25T11:47:00.006+02:00

Us deixem l'informe d'avaluació del curs que hem realitzat amb les vostres respostes a l'enquesta que us vam passar. Gràcies a tots per participar!!

[Podeu descarregar el pdf fent click a la icona del full amb la fletxa - Si passeu el ratolí per sobre, diu "Download".]

Lectures recomanades (3)

2009-06-18T17:48:00.000+02:00

- Només cal buscar una mica en les actes de les XI Jornadas de Documentación, organitzades per Fesabid el passat mes de maig de 2009 sota el títol "Interinformación", per trobar els temes relacionats amb la web social. Us en recomanem la lectura!!
- Google Wave: el día que cambió la comunicación en la web - en El blog de Enrique Dans.
- Promoción de servicios de información en las redes sociales, la nova comunitat de pràctiques de SEDIC. Només podeu aportar els vostres comentaris si us vau inscriure, però els continguts estan oberts a tothom per la seva lectura.
- 10 razones para usar herramientas 2.0 - en DosPuntoCero (per si heu de convèncer algú...)
- ¿Es la web social el inicio del declive de Google? - en El Documentalista Enredado.
- Bibliotecas como redes sociales - en bibliotecarios 2.0.

Com podeu veure, el tema xarxes socials està calent calent...

Lectures recomanades (2)

2009-05-28T17:46:00.003+02:00

Segona entrega d'aquestes recomanacions lectores de temàtica relacionada amb les biblioteques i la web social:

- Percepciones de la web social entre los profesionales de la información - Deakialli DocuMental.
- The library as universe - The Shifted Librarian (un vídeo explicatiu sobre un programa adreçat a gent jove de les biblioteques d'Aarhus, Dinamarca).
- ¿Habla la administración el lenguaje de la web 2.0? - Bibliotecarios 2.0.
- Descripció i accés al segle XX - Bdig (biblioteques digitals i cooperació).

Bon profit lector!!

Lectures recomanades (1)

2009-02-21T20:14:00.003+01:00

Inaugurem amb aquesta entrada les nostres recomanacions periòdiques (setmanals? mensuals? quan la feina ens ho permeti, és clar...) de lectures relacionades amb la web social i les biblioteques.

- ¿La Biblioteca 2.0 ≈ La Bablateca? - El documentalista enredado.
- Los contenidos creados por los usuarios en la próxima versión de la web - Bibliotecarios 2.0.
- La evolución del costo-beneficio de la Web 2.0 - El documentalista enredado.
- Cuando Google falla - El documentalista enredado.
- Cansado de la web 2.0 - Blogoff.
- ¿Usan las herramientas de la web social las bibliotecas españolas? - Bibliotecarios 2.0.

Teniu algun article sobre aquesta temàtica que voleu recomanar?
Voleu comentar alguna de les opinions dels articles proposats?

Feu servir els comentaris!!

(També els podeu fer servir perquè sapiguem que, encara que el curs s'ha acabat, continueu a l'escolta... Això ens faria molta il·lusió!!)

Dia d'avaluar!

2009-01-23T10:00:00.006+01:00

Doncs, ja està: ja hem acabat el curs!!

Alguns us heu engrescat tant que voldreu continuar amb aquest projecte, d'altres, simplement començareu o continuareu fent servir les eines que us vam presentar, i també hi haurà algú que, potser d'aquí a uns mesos començarà el curs, pel seu compte. També hi ha, ja ho sé, gent que va començar el curs i no el va continuar i d'altres que ni tan sol el van començar. A tots, us demanem un últim esforç: us hem preparat una enquesta dividida en dues parts. Cada una de les parts té 10 preguntes. Està dividida en dues parts per problemes tècnics (també els tenim), però s'han de contestar les dues:

Avaluació de la Web 2.0 - A
Avaluació de la Web 2.0 - B

Les enquestes són totalment anònimes, ni nosaltres, ni cap altre que llegeixi els resultats pot conèixer el vostre nom. Potser no calia, però considerem que és la millor manera de assegurar la vostra sinceritat. Ens coneixem tots i hem de treballar junts, però la vostra crítica (positiva o negativa) és important. Digueu el que penseu sense traves: és imprescindible saber què penseu de cara a fer una altra formació i per valorar els resultats d'aquesta.
Cada persona ha de fer servir un ordinador diferent per fer les seves enquestes, és a dir, no podeu fer servir tots el mateix, ja que el programa no et deixa fer l'enquesta dues vegades des d'un mateix ordinador (No us preocupeu: no ens dedicarem a esbrinar adreces IP, ni res semblant; l'anonimat està garantit).

Crec que parlo en nom dels tres tutors si dic que ha estat una experiència interessant: cap dels tres som formadors i hem intentat fer-ho de la millor manera possible, però una de les coses més gratificant (i no podia ser diferent, parlant de la web 2.0) ha estat el diàleg establert amb vosaltres: ens heu fet aixecar la cella, somriure, pensar... Els vostres comentaris feien evident que som un grup amb coses a dir i a fer. Tots tenim moltes idees i hem aprés com posar-les en pràctica... ara queda la part més difícil, però ara, suposo, el grup de treball serà molt més nombrós!!

Tot un plaer! ;·D
Ilumi

Conclusions - Plans de futur...

2009-01-22T10:00:00.005+01:00

Sí... el curs s'acaba!

Però avui encara no vull reflexionar com ha anat tot plegat. Això ja ho farem demà.

Avui vull parlar del... "i ara què?"

Perquè el curs s'acaba... però no teniu ganes de posar en pràctica algunes de les coses que hem après? Doncs espero que sí, perquè aquest era l'objectiu de tot plegat!! Compartir els nostres coneixements amb vosaltres perquè tinguéssiu eines per començar a desenvolupar serveis de web social a les vostres biblioteques.

Abans de fer-ho, però, necessitem la vostra ajuda. Necessitem gent que ens ajudi a tirar endavant el projecte de web social. Aquest curs era una de les primeres fases del projecte, però encara li queda molt camí per endavant.

Què és el que ens agradaria que passés a partir d'ara?

Que alguns de vosaltres, els que més us hagueu engrescat amb el projecte, els que veieu que us heu ensortit amb més facilitat a l'hora de fer les pràctiques, els que tingueu més temps i ganes de dir-hi la vostra... us incorporeu al grup de treball de web social.

Que, tots plegats, tirem el projecte endavant! Com?

Primer, creant un manual de procediments sobre com desenvolupar serveis de web social a les biblioteques de L'Hospitalet. Un full de ruta que serveixi d'ajuda a les biblioteques que vulguin començar a implementar serveis 2.0. Consells, recomanacions, requisits mínims, pautes per la redacció del projecte, difusió, avaluació dels serveis... El primer que volem fer és obrir un periode de reflexió i pluja d'idees sobre com hauria de ser aquest manual i què hauria de contenir, i després redactar-lo i implementar-lo.

Segon, donant suport a les biblioteques en el desenvolupament dels serveis 2.0: iniciar-los des de les nostres pròpies biblioteques i ajudar-nos les unes a les altres amb els problemes, els dubtes i la cerca de possibles solucions.

I tercer, creant materials i programes de formació d'usuaris en els nous serveis i, en general, en l'ús de la web social.

Necessitem la vostra ajuda per fer pujar la xarxa de biblioteques al carro de la web social. No us ho vull pintar tot de color rosa: tindrem feina, les coses no sempre sortiran com nosaltres volíem a la primera, a vegades ens frustrarem... però tot sovint serà una feina divertida, motivadora i satisfactòria.

Algú s'apunta a la festa?

Conclusions - Biblioteques 2.0

2009-01-21T12:00:00.003+01:00

Com conflueixen les biblioteques públiques i la web social? Algunes de les idees que els tutors del curs consideren més rellevants.

ILUMI:

Com? de totes les maneres possibles!! Les biblioteques necessiten donar a conèixer els seus serveis, promoure la lectura, reforçar l'autoaprenentatge, ajudar amb les noves tecnologies... La web 2.0 ens facilita la feina. Només es tracta de canviar de mentalitat. Aprendre a treballar en xarxa (nosaltres a L'Hospitalet no tenim cap disculpa per a no fer-ho: ja som una xarxa!) ens pot ajudar a desenvolupar serveis útils amb menys despeses materials i de temps. Ara amb eines com Google Docs, Netvibes i les wikis no necessitaríem fer reunions presencials per preparar activitats, guies o intercanviar idees, problemes i solucions comuns.

Però el canvi fonamental seria amb la relació amb els usuaris. Donar a conèixer els nostres serveis mitjançant blocs, RSS, podcasts, vídeos, fotos, portals de notícies, microblocs, xarxes socials... però sobre tot crear mitjans d'intercanvi amb els usuaris, crear serveis que ells puguin personalitzar i fer seus (com Library Thing, per exemple). La biblioteca ha de ser una usuària més de la web 2.0. Ara, després de tres mesos fent aquest curs, tenim la formació en les diferents eines i tenim informació que donar i intercanviar. Fer un estudi rigorós de les necessitats de cada biblioteca i plantejar què i com es pot implementar seria el següent pas. Ja no hem de pujar-nos al carro: estem a sobre d'ell!

JORDI:

La idea que m'agradaria destacar com a central en tot aquest afer de la Web 2.0 és que l'usuari, la seva implicació i fidelització és més important i fàcil d'assolir que mai. La 2.0 ens dóna quasi de franc les eines que ens permeten arribar a aquests objectius.

Altres punts importants per a la reflexió podrien ser:

a) La nostra web i/o els nostres serveis web són la nostra carta de presentació davant molts usuaris que -per un o altre motiu- potser no arribaran a trepitjar mai l'edifici de la biblioteca.

b) Els serveis i la filosofia 2.0 ens porten cap a un model infinitament més participatiu.

c) El model 2.0 per ell mateix no aporta qualitat: hem de cuidar molt el contingut i la presentació del que oferim.

d) Encara que d'entrada sembli el contrari, la Web 2.0 facilita crear moltes noves aplicacions i serveis de forma molt més fàcil i lleugera que abans.

SILVIA:

Innovar = millorar.

La web social pot ajudar a les biblioteques no tant a "revolucionar" els seus serveis, però sí a millorar-los gràcies a les noves tecnologies i, sobre tot, a fer que arribin a tot un conjunt d'usuaris que potser, d'una altra manera, no arribarien mai a conèixer els nostres serveis. Les biblioteques ja organitzem clubs de lectura, tenim un servei d'informació, oferim informació sobre les nostres novetats, seleccionem recursos (bibliogràfics, online, etc...)... Gràcies a la web social, també podrem organitzar clubs de lectura virtuals, proporcionar un servei d'informació en línia, facilitar la subscripció via RSS a les nostres novetats, o crear una "wikipedia local" sobre L'Hospitalet.

Se'ns obren un munt de possibilitats davant les quals ens haurem de plantejar una sèrie de preguntes: quins serveis volem desenvolupar? com ho farem? quins recursos necessitarem? com avaluarem la seva utilitat? Aviat, entre tots, començarem a buscar les respostes a aquestes preguntes (i demà us explicarem una mica més com ho farem).

Treball en xarxa.

El treball en xarxa continua depenent de la voluntat dels qui l'han de desenvolupar, però la web social ens ho ha posat encara més fàcil. Podríem dir que "ara ja no tenim excusa". Pel col·lectiu bibliotecari, i en general per l'administració pública, el treball en xarxa és bàsic: som molta gent, i passa sovint que tots tenim els mateixos problemes per resoldre, les mateixes preguntes, i potser fins i tot la mateixa feina. Abans, posar la feina en comú era molt més difícil (aviat farà vint anys que es va començar a informatitzar el catàleg!): sense connexió a Internet, com enviar una guia a una altra biblioteca? Quan les guies es maquetaven pràcticament a mà, amb paper i tisores, com compartir el producte de la nostra feina?

Avui, gràcies a la web social, tenim una munió d'eines que els nostres usuaris no veuran en funcionament, però que faran que la nostra feina sigui molt més eficient i eficaç... si nosaltres volem que ho sigui.

Pensant en la nostra comunitat.

La web social ens ofereix moltes possibilitats per a les biblioteques, i és important que les aprofitem, per moltes raons:
- per guanyar visibilitat.
- per donar a conèixer els nostres serveis a aquells que encara no són usuaris nostres.
- per apropar-nos als joves.
- perquè millorarà la nostra eficiència com a biblioteca.

Però darrera de totes aquestes raons, hem de pensar sempre en el mateix: el servei que estem donant a la nostra comunitat, i per comunitat entenem l'entorn humà on treballem, tant pel que fa a les persones que utilitzen la biblioteca amb regularitat com a les que no han trepitjat la biblioteca mai en la seva vida. Als primers, els nous serveis potser els faran el seu ús de la biblioteca més fàcil - podran fer gestions des de casa, i si acompanyem els nous serveis d'una bona formació d'usuaris, estarem ajudant a la gent a moure's en un món on les TIC són cada vegada més rellevants. Als segons, els donarem a conèixer el que la biblioteca els pot oferir - potser vindran i descobriran altres serveis, o potser no, però sabran que som allà per si algun dia necessiten qualsevol cosa.

Conclusions - Web social

2009-01-20T10:00:00.017+01:00

Els aspectes sobre la web social que els tutors del curs consideren més rellevants.

ILUMI:

La web 2.0 ha suposat un canvi immens: com si en un joc de dames, a mitja partida, t'adonessis que estàs jugant als escacs. És el mateix tauler, però és un joc diferent. A les teves mans tens un munt de possibilitats que, abans, només podies imaginar que podrien aconseguir uns quants genis de la programació.

L'aspecte més rellevant, per a mi, és que la utilització de la web es torna activa: pots ser creador, d'una manera fàcil, o pots participar amb comentaris o personalitzant un servei que et donen. Es desmitifica Internet i davant teu apareixen un ventall d'eines amb les quals pots fer tot allò que la teva imaginació i els teus mitjans et permetin.

Aquesta desmitificació d'Internet no hauríem d'oblidar-la i no mitificar la web social. El canvi de concepte, fins i tot, la voluntat de canvi és característic de la web 2.0, però no deixen de ser eines. El bon ús no ve implícit, depèn de cada usuari: de fet, un lloc web típic de la web 1.0 podia ser fantàstic o no, depenent del seu dissenyador/a, del seu administrador/a i de l'estudi previ i posterior que es feia, abans de implementar-lo. Això no ha canviat, només tenim més possibilitats d'equivocar-nos...

JORDI:

Aquestes són, a grans trets, les idees bàsiques del que representa per a mi la Web 2.0:

a) Participació: L'usuari passa a ser el centre i referent absolut de la Xarxa. Consulta i alhora crea continguts de forma constant.

b) Personalització: L'usuari pot crear serveis a mida, serveis que utilitzen com a base altres, classifica continguts, etc.

c) Usabilitat: No són necessaris grans coneixements tècnics per crear un lloc a Internet que pugui ser accessible per altres usuaris.

d) Infoxicació: És l'etern problema de la consulta de fonts d'informació. Tanmateix, la mateix Web 2.0 ens ofereix eines per contenir i reduir aquesta allau d'informació.

SILVIA:

La web participativa.

La web 1.0 la feien els altres. Gent que no coneixia de res, que sabien molt de tecnologia, que es comunicaven principalment en anglès (cosa que encara avui dia és bastant certa)... Jo els llegia, els consultava, imprimia els seus articles... Era una internet de lectura.

La web social la fem tots: els meus companys de feina, els meus amics, la meva família... Tots, amb un mínim d'alfabetització tecnològica, disposem de les eines necessàries per participar en la web: pujant fotos, vídeos, textos; etiquetant, votant, valorant continguts; comprant, fent gestions en línia; en definitiva: participant de la web.

La web comunicativa.

Per molts de nosaltres, comunicar-nos és només una de les coses que fem a través d'Internet. Però per molts altres, especialment els més joves, la comunicació és la principal activitat que realitzen a través de la xarxa. D'aquí el boom de les xarxes socials com Facebook o Tuenti: eines que ens permeten estar en permanent comunicació amb els notres amics, familiars i coneguts (o desconeguts...). El correu electrònic va ser una de les primeres eines de comunicació que van sorgir gràcies a la xarxa. Avui dia, no hi ha servei o plataforma que no ofereixi la possibilitat de comunicar-se amb els altres, ja sigui amb via missatges privats, un tauler d'anuncis o un fòrum, sense tenir en compte la quantitat de serveis que es posen en marxa i que tenen com a únic objectiu el facilitar-nos la comunicació amb altres persones.

Però la comunicació no ha crescut només de manera horitzontal, sinó també verticals: tant el sector públic com el sector privat s'han posat les piles per potenciar la comunicació amb els seus ciutadans/clients, per obrir nous canals a través de les noves tecnologies: finalment l'evidència de com de necessari era crear aquest nou espai de comunicació ha pogut més que la por a deixar que els usuaris/consumidors prenguin la paraula. Total... és que no ho havien fet ja pel seu compte?

La web a la meva mida.

Ja sabeu que sóc una gran fan de l'RSS, així que per mi, la possibilitat de seleccionar la informació que vull rebre i no haver-me de desplaçar per trobar-la, sino tenir-la a un espai propi que puc "tunejar" al meu gust, ha estat un dels grans avenços de la web social. A més, crec que és un servei que anirà adquirint protagonisme a mesura que més i més usuaris d'Internet el vagin descobrint i incorporant als seus hàbits com a navegadors: si avui encara hi ha moltes pàgines que no ofereixen la possibilitat de la sindicació, no us preocupeu: aniran en augment. Ben aviat podrem sindicar-nos les novetats de llibres i discos a les nostres botigues preferides, alertes meteorològiques o de l'estat del trànsit, serveis de cerca de feina, anuncis immobiliaris, ofertes per comprar tot tipus de serveis...

I l'RSS només és el començament... perquè aviat deixarem de parlar de la web 2.0 per parlar de la web 3.0 o web semàntica, que precisament hi posa més èmfasi en una web que "entén" les nostres necessitats i és capaç d'analitzar-les per portar-nos els resultats més rellevants a les nostres cerques.

La web infoxicada.

La web social també pot ser un perill: és la web de l'excés d'informació, la web dels "ecos" (el mateix contingut es repeteix en desenes de pàgines), la web on, més que mail, cal saber-se moure i aprendre a destriar el que és interessant, rellevant o necessari d'allò que no ho és.

La web 2.0 pot causar estrés. Quan estàs dos dies sense entrar al teu lector de feeds i te'l trobes ple d'actualitzacions dels teus blogs preferits. Quan no tens temps de mirar totes les fotos que els amics han pujat a la pàgina del Facebook. Quan fas una cerca i et veus sobrepassats pel nombre de resultats que obtens, tot i que cap no sembla respondre allò que buscaves...

Una combinació d'estratègies (començant per una bona gestió del nostre temps online i acabant per coneixements de cerca en buscadors - oh, poderós Google, digue'ns on podem trobar la resposta!) ens ajudarà a no caure en la trampa de veure'ns sobrepassats per la quantitat d'informació disponible a la xarxa.

Conclusions - El curs en 10 paràgrafs

2009-01-19T10:00:00.012+01:00

Aquest és l'objectiu: resumir el contingut de més de tres mesos de curs en una sola entrada. 10 paràgrafs, ni més, ni menys. I aquest ja conta! Ho aconseguirem? I, si ens deixem alguna cosa important, ens ho recordareu als comentaris?

1.- INTRODUCCIÓ.

Què és la web social? Què implica, per la societat en general i per les biblioteques en concret? Alguns diuen que és un canvi radical de concepció en la manera com fem servir les TIC. Altres diuen que, tot el que implica la web social, les biblioteques ho venim fent des de temps enrera, o sigui que de revolucionari, més aviat poc o gens. El cert és, però, que l'arribada del "dospuntzero" ha fet entrar en joc una sèrie d'eines que ens permeten crear serveis nous pels nostres usuaris o oferir els mateixos serveis que veníem oferint presencialment també als usuaris que no trepitgen la nostra biblioteca. Eines gratuïtes, senzilles, i amb un gran protagonista: l'usuari. L'usuari es fa amb el poder a la web social: el poder de decidir, de triar... el poder d'opinar, criticar, valorar. Mai els usuaris havien estat tan actius a la web. Volem que les biblioteques formin part, també, d'aquesta activitat?

2.- RSS.

Havíem de començar el temari per alguna banda, i vam començar per la part més purament tecnològica: l'RSS o sindicació de continguts. A mesura que l'RSS s'estén per la xarxa, cada vegada hi ha menys webs que hem de visitar per assabentar-nos de les novetats de les quals disposen: podem rebre-les directament al nostre correu electrònic o al nostre lector de feeds. Vam veure que gràcies a l'RSS podem estar al dia de les novetats de les biblioteques (via flickr, per exemple), de la seva agenda d'activitats (amb un blog), dels llocs web que consideren destacats o de qualitat (si fan servir delicious)... Una infinitat de continguts que podem rebre al nostre lector de feeds (nosaltres ens vam estrenar amb Google Reader) i que haurem d'aprendre a gestionar, perquè la infoxicació (l'excés d'informació i la dificultat per destriar quina és interessant i quina només proporciona soroll) és la "creu" d'aquesta moneda.

3.- BUSCAR I TROBAR.

L'ús més freqüent de la Xarxa és la cerca d'informació. En aquest tema es descriu el concepte d'experiència d'usuari com una suma de diversos factors, distingim entre serveis i llocs 2.0, on i com trobar serveis 2.0 i motors de cerca amb característiques 2.0, i què són els widgets i on trobar-ne.

4.- ETIQUETATGE.

L'usuari també s'ha fet amb el poder a l'hora de classificar la informació que es troba disponible a la web. Fotografies, directoris d'enllaços, vídeos, textos... tot és etiquetat segons els criteris dels navegants. Etiquetat? Sí: les etiquetes, els tags, presents arreu a la web: en format de llistes, alfabètiques o segons la seva freqüència d'ús; en format de núvols per copsar, amb només un cop d'ull, el contingut d'una web, d'un blog... Etiquetes com paraules clau, com els nostres encapçalaments de matèria bibliotecaris però en mans dels usuaris. Bo o dolent? Com sempre, haurem de tenir en compte les dues cares de la moneda. Recordeu que vam passar, de puntetes i en una pràctica voluntària, per un servei, delicious, que si no feu servir us recomano amb tot el meu cor... gairebé tant com el Google Reader!

5.- BLOCS.

Si els usuaris tenim el poder d'etiquetar el contingut dels altres, bé haurem de poder crear el nostre! I Blogger, el recurs que us vam presentar, ens ajudar a crear un bloc del no-res. Una eina senzilla i ràpida que ens permet formar part de la web 2.0 de totes, totes. Blocs, microblocs, audioblocs, fotologs... tantes opcions com vulgueu. Pots personalitzar el seu format, la seva configuració, però no és només un aparador virtual: si es fa, s'ha de mantenir, amb tot el que comporta: actualitzacions periòdiques, "feedback" amb els usuaris mitjançant els comentaris... Són aquestes característiques les que defineixen als blocs i per tant, alhora són el seu punt feble i la seva força.

6.- RECURSOS AUDIOVISUALS.

Les connexions actuals a Internet permeten que puguem gaudir d'una Internet multimèdia. I amb l'allau de nous serveis, ja ho tenim: webràdios de tots colors, el podcasting, música 2.0, vídeo i televisió i fotografia. Totes aquestes eines ens poden ajudar a arribar d'una altra manera als nostres usuaris.

7.- TREBALL COOPERATIU.

Pensar en l'usuari és sempre l'objectiu final de la nostra feina: oferir serveis de qualitat i utilitat per a la nostra comunitat. I si la web social ens ha proporcionat un bon grapat d'eines per organitzar millor la nostra feina, facilitar la comunicació entre professionals, i possibilitat col·laboracions que reverteixin en un treball més eficaç... per què no? Durant aquest tema hem provat diferents eines: documents compartits via Google Docs, wikis, calendaris... i alguns companys ens han explicat com funcionen altres aplicacions pensades per al treball. El que és important, però, és recordar que perquè el treball cooperatiu funcioni, els treballadors han d'estar disposats a compartir. Si no, seria com començar el treball per la teulada...

8.- NOTÍCIES/VOTACIONS.

Hi ha massa informació a la xarxa i els portals de notícies ens ajuden a filtrar-la. En aquests serveis el filtrat és social. Són serveis força interessants, no només com a usuaris, ja que ens serveixen per estar al dia de les notícies o novetats d'un tema determinat i ens permeten obrir un canal de comunicació personalitzat. En aquest sentit, tenen moltes possibilitats: elaboració de llistes de cada usuari dels llibres llegits (no sé si el Millenium permetrà mantenir un historial de les seves lectures a cada lector, però hi ha ara serveis a la web que sí ho permeten fer), de llistes de llibres més interessants, per gèneres, etc. Llistes fetes per les biblioteques o pels nostres usuaris i votades per tots... Nosaltres com a professionals podem saber quin tipus de biblioteca volem, ells, com a usuaris, també.

9.- XARXES SOCIALS.

Si els nostres usuaris ja fan servir Internet a totes hores i tenen presència en algun servei de xarxa social del tipus Myspace, Facebook, Orkut o altres... per què la nostra biblioteca no pot ser-hi present també i arribar a aquests nostres usuaris per altres canals fins ara inexplorats? En aquest tema fem palesa la contradicció entre correcció terminològica i ús equívoc del concepte de xarxa social. També s'hi fa un repàs dels tres grans grups de serveis de xarxa social: els professionals, els no professionals o genèrics i els especialitzats en alguna temàtica.

Tema 10: Conclusions

2009-01-19T09:00:00.003+01:00

CONCLUSIONS
(Del 19 al 23 de gener)

[Responsables: Jordi Corvillo - Silvia Fernández - Ilumi Ramos]

- Dilluns 19 - El curs en deu paràgrafs
- Dimarts 20 - Conclusions sobre la web social.
- Dimecres 21 - Conclusions sobre biblioteques i web social.
- Dijous 22 - Plans de futur.
- Divendres 23 - Dia d'avaluar!

Serveis de xarxa social especialitzats

2009-01-15T10:00:00.004+01:00

Bon dia!

Avui tocarem una mica el tema dels serveis de xarxa social especialitzats, també coneguts amb el nom de verticals.

De xarxes socials verticals n'hi ha moltes, probablement més que de les dues altres tipologies. A més, es tracta del tipus de serveis de xarxa social que té un creixement més important per l'esgotament del model de xarxa social generalista per a públics que busquen continguts més específics i de més qualitat. Fins i tot la premsa generalista en parla amb certa freqüència...

Com podem imaginar, de xarxes verticals n'hi ha tantes com temes. I més. Per tant, el millor seria recórrer als directoris i buscadors per trobar la que ens interessi:

Recordeu Listio?
Un Top 50 de serveis de xarxa social vertical dels EUA.
Wikia és un buscador i una comunitat de xarxes verticals que es presenten sota l'aparença de wikis i grans content hubs.
El servei "contributed by librarians" Hakia, un sembla que reeixit experiment de cercador semàntic. En el seu bloc parlen una mica de les meravelloses cerques verticals.
I, com no, sempre ens quedarà Google.

La pràctica amb la qual acabarem el tema i el curs consisteix en escollir un servei de xarxa social que s'adigui amb algun dels vostres gustos i crear-hi el vostre perfil.

La setmana que ve, les conclusions.

Bon llarg cap de setmana!

Serveis de xarxa social professionals

2009-01-14T00:02:00.001+01:00

Bon dia!

Avui toca repassar alguns dels més importants serveis de xarxa social professionals. Aquests serveis 2.0 són plataformes per establir nous contactes, mantenir els ja aconseguits i crear noves oportunitats de negoci. També són aparadors per a professionals que cerquen feina o volen oferir els seus serveis. Alguns també consideren Facebook un bon servei de xarxa social professional.

Tot seguit us presentem els serveis més destacats amb algunes dades significatives (a juny de 2008).

Més de 22 milions d'usuaris
2 milions de missatges enviats per dia

Xing

Més de 5 milions d'usuaris
Va adquirir Neurona i eConozco a Espanya i Cember.net a Turquia

Viadeo

Més de 2 milions d'usuaris
Més de 6000 contactes professionals per dia

Però... com ho faríem si volem mantenir realment al dia els nostres contactes i aquests es troben dispersos en una multitud de webs? En aquest cas podem recórrer a serveis com Plaxo o mEgo.com, molt útils agendes de contactes virtuals.

Fins demà!

Serveis de xarxa social generalistes

2009-01-13T13:00:00.005+01:00

Bon dia!

Ahir vam veure a la introducció que hi ha tres grans tipus de serveis de xarxa social:

Generalistes: Myspace, Orkut, Facebook, Friendster, etc. A Espanya tenim tuenti com a més popular. Són dels que parlarem avui, molt per sobre, ja que la pràctica d'avui serà fer-vos membre d'una d'elles i crear-hi un perfil (encara que sigui fictici).

Professionals

Especialitzats

Tuenti és un exitós projecte que va començar el gener de 2006, creat per l'estudiant dels EUA Zaryn Dentzel i s'adreça a un públic jove i universitari. Si feu clic a l'enllaç el vostre navegador us mostrarà això... no s'hi pot accedir si no és per invitació d'un membre... : (

Myspace és el servei de xarxa social més popular. És un bon lloc també per conèixer noves propostes musicals perquè molts músics en són membres i hi tenen penjats alguns dels seus temes... Qualsevol s'hi pot inscriure de forma ràpida i senzilla.

Orkut és el servei de xarxa social de Google. Va ser creada l'any 2004 i posteriorment adquirida pel gegant de les cerques. No és necessari accedir-hi per invitació -tot i que cal tenir un compte de Google- i una de les seves peculiaritats és que més de la meitat dels membres són brasilers i que el segon país en nombre de membres és l'Índia.

Facebook és un altre servei molt popular i que permet que tercers desenvolupin aplicacions pròpies sobre la plataforma i amb ingressos per publicitat. L'estratègia, però, no acaba de funcionar perquè aquest model de negoci no resulta gens afavorit per l'actual crisi. Aquí podeu llegir la resta de la història.

Fins demà!

Tema 9: Introducció

2009-01-12T15:36:00.008+01:00

Bona tarda!

Avui comencem el darrer tema del curs. El tancarem dijous, un dia abans del que marca el calendari. I el dilluns 19 començaran els darrers dies de conclusions.

Si els nostres usuaris ja fan servir Internet a totes hores i tenen presència en algun servei de xarxa social del tipus Myspace, Facebook, Orkut o hi5, per posar alguns exemples... per què la nostra biblioteca no pot ser-hi present també i arribar a aquests nostres usuaris per altres canals fins ara inexplorats?

No us sembla el més normal del món que qualsevol persona des de qualsevol punt del món pugui accedir a les nostres publicacions, serveis o activitats?

Doncs bé, això és fàcil de dir i, com veurem, de fer.

En primer lloc, avui hem de situar-nos dins el concepte de xarxa social. Cal distingir entre xarxa social i servei de xarxa social. Aquesta diferenciació terminològica queda molt clarament establerta en aquest article de ràpida lectura i comprensió escrit pel blogger Enrique Dans. Resumint: una cosa és un conjunt d'associacions d'interdependència entre individus o ens (xarxa social) i una altra és una comunitat en línia de persones que comparteixen interessos i/o activitat (servei de xarxa social). Però, de fet, la tossuda realitat diu que el terme més usat -encara que incorrectament- és el de xarxa social.

Com ja hem vist al llarg del curs, les eines de la Web 2.0 estan -per definició- dissenyades per facilitar la interacció social de l'usuari, això vol dir que l'usuari té la possibilitat -si ho desitja- d'interactuar amb altres usuaris com a part fonamental de la seva experiència d'usuari (recordeu?).

Per exemple, serveis com match.com o meetic poden ser considerats de xarxa social? Doncs de fet sí, perquè són serveis prioritàriament orientats a la creació d'un perfil públic o semipúblic dins una plataforma o comunitat en línia des de la qual podem crear i gestionar la nostra xarxa de contactes, comunicar-nos amb aquests contactes i altres membres de la comunitat i afegir contingut multimèdia. La finalitat de formar parella amb algun/s dels altres membres, vet aquí la diferència.

Així doncs, podem establir tres grans grups de serveis de xarxa social: els professionals, els no professionals o genèrics i els especialitzats en alguna temàtica.

Entre els professionals hi ha LinkedIn, Viadeo o Xing.

Els serveis de xarxa social no professionals més populars avui -segons el rànquing de Seth Godin- són, per ordre descendent, Myspace, Orkut, Facebook i Friendster. A Espanya està tenint un èxit aclaparador tuenti.

Els especialitzats són per a aficionats i interessats en algun tema. Per exemple: Moterus o ebuga, per als amants dels cotxes i les motos, o YouTourist per als turistes... o Librarything...

Demà parlarem una mica de tuenti i el perquè del seu èxit i de la resta de serveis de xarxa social més populars.

Tema 9: Xarxes socials

2009-01-12T15:30:00.005+01:00

TEMA 9: XARXES SOCIALS
(del 12 al 15 de gener)

[Responsable: Jordi Corvillo]

Dilluns 12 - Introducció
Dimarts 13 - Serveis de xarxa social generalistes
Dimecres 14 - Serveis de xarxa social professionals
Dijous 15 - Serveis de xarxa social especialitzats

Biblioteques: creadores de notícies?

2008-12-12T10:00:00.007+01:00

Som les biblioteques creadores de notícies? I tant! I no penseu només en les activitats i l'agenda que es deriva. Dintre de la nostra feina està la de promoció de la lectura, del nostre fons, de l'ús de les TIC... no us citaré el Manifest de la Unesco, ara! Ja ho sabeu, oi? : - X
Tenim molts usuaris potencials: els que estan subscrits als nostres butlletins: Infobòbila, Còmic Tecla i els que reben els nostres mailings. Podem fer recomanacions temàtiques; de fet, el nou lloc de la biblioteca pública ha de passar per aquí. Nosaltres, com a professionals, podem assegurar la qualitat de les nostres tries, en un món on l'excés d'informació i el no saber triar, pot suposar un gran problema per a tothom. Però, a més a més, podem obrir un canal de comunicació per a que els nostres usuaris facin les seves recomanacions: penseu en clubs de lectura, fons especials o la mateixa política de fons de la xarxa... Recomanacions a la mateixa alçada que les nostres, sense paternalismes. Un canal obert del qual nosaltres també seriem usuaris.

Ara, us presentaré uns quants llocs web que ens podrien ajudar a portar a terme un projecte semblant:

Socializame: És molt fàcil. Simplement és un lloc on ens permet crear un bloc social de notícies enviades pels nostres usuaris. Obriu qualsevol dels quals ens indiquen que són els més populars i veureu de què es tracta.
Corank: Molt semblant, però l'organització està feta mitjançant directoris.
Slinkset: Una altra opció, però encara més senzilla.
All-rankings: Des d'un altra punt de vista. És basa en la realització d'un rànquing entre algunes opcions. Hi ha la possibilitat de fer grups específics (imagineu-vos demanant opinió entre una activitat o una altra, un club de lectura en urdu o en àrab, un bloc o una xarxa social...)

Totes aquestes opcions ens ajuden a mantenir un diàleg amb els nostres usuaris virtuals, anant un pas per endavant de les típiques desiderates en paper:
Què us hi sembla? Seria factible un servei com aquest? Au, fem un rècord de comentaris!! ;·D

...i per aquest any, ja està!! Us deixem pair tota aquesta informació al mateix temps que les delícies nadalenques i ens retrobarem l'any que ve. El Jordi Corvillo ens parlarà de xarxes socials (Facebook i companyia) del 12 al 16 de gener i després, durant una setmana intentarem expressar les nostres conclusions. Però ara, comença el temps de gaudir!! Bones vacances!!
Un regalet: promoció a la lectura des d'una llibreria

Tipus de filtrat

2008-12-11T10:00:00.007+01:00

Els llocs webs que us vaig presentar ahir, fan servir la intel·ligència col·lectiva per filtrar les notícies més interessants. El filtrat d'informació no és nou en la web i les recomanacions tampoc. Es podria dir que hi ha diferents tipus de recomanacions:

De contingut: La pàgina web recomana tenint en compte les teves cerques o compres anteriors.
Col·laboratives: Es mostren productes o cerques que han triat o fet usuaris amb un perfil semblant al teu.
Socials: es basa en les valoracions prèvies i voluntàries que han donat altres usuaris.

Aquestes últimes són les que englobarien Digg o Menéame o qualsevol dels seus clons. Però hi ha d'altres tipus de recomanacions, algunes que ens poden ser molt més properes:

Library Thing és un dels llocs webs on es fan recomanacions socials, en aquest cas de llibres. Però no és només això, ben bé és una xarxa social (o sigui, que potser us explicarà amb més deteniment com funciona, el Jordi Corvillo quan parli de xarxes socials): pots fer-te un llistat amb els teus llibres, es cataloga socialment, pots etiquetar els teus llibres, hi ha recomanacions, grups... Hi ha algunes biblioteques que l'han posat al seu opac (En aquest curs no hem parlat de l'opac social, d'individualitzar, al gust de cada usuari ,l'opac o la pàgina de la biblioteca... si voleu aprofundir en aquest tema Dídac Margaix és l'especialista en la matèria, podeu visitar el seu bloc i possiblement tindreu la mateixa sensació que vaig tenir jo: que ens queda mooolt per aprendre!!). Library Thing ha fet una versió per biblioteques, per integrar-lo als nostres opacs.La pràctica d'avui: obriu un compte a Library Thing i afegiu tres llibres que no siguin massa coneguts, però que vosaltres considereu imprescindibles, pel que sigui. Envieu un comentari amb el nom d'usuari del Library Thing, el meu: ramosmi.

LuckyCal és una eina que ens permet rebre recomanacions d'activitats en el nostre calendari de Google Calendar. Hem d'importar calendaris donant permisos d'accés. Afegir contactes, de GMail, Facebook, Outlook o d'altres, mitjançant invitacions i després els nostres interessos. A mesura que els nostres contactes vagin creant esdeveniments, nosaltres rebrem la notificació al nostre calendari.

Librofilia és molt semblant a Library Thing, però fan un top ten dels llibres més votats i tenen llistes de votacions específiques.

FilmAffinity pertany al primer grup de tipus de recomanacions, però també pots accedir a les llistes creades pels altres usuaris. Es recomanen pel·lícules.

Gomenda és un lloc de recomanacions en procés de desenvolupament. Fan servir tres colors per definir el vot. Té 12 àrees temàtiques i pots votar anònimament, però per recomanar has de donar-te d'alta al servei.

MyStrands, com FilmAffinity, pertany al primer grup de recomanacions. El sistema fa una llista dels grups i cançons més escoltades i permet consultar la llista de reproducció d'altres usuaris.

Tots aquests llocs fan allò que portem mil anys fent a les biblioteques: fer llistes de recomanacions. Les nostres guies no tenen un gran públic...potser és el moment de donar-li una altra volta de rosca al concepte!!

Digg / Menéame

2008-12-10T12:34:00.004+01:00

Compto que heu fet la feina i que heu remenat una mica els enllaços que us vaig donar ahir...

Intentem esbrinar què és això de llocs de notícies socials. No són notícies de caire social, encara que és una de les p ossibilitats, són llocs webs de caràcter col·laboratiu on els usuaris proposen i voten històries prèviament publicades en altres blocs o webs. Aquestes votacions aconsegueixen que les notícies més votades apareguin en la primera pàgina. Aquests llocs web ens fan un filtrat de la informació. És un filtrat social, fet pels propis usuaris del servei. Aparentment és així, però ens aproparem una miqueta més a dos dels serveis més coneguts: Digg i Menéame, i així podrem constatar el seu potencial i els seus defectes.

Digg va néixer com un lloc especialitzat en ciència i tecnologia. Actualment és molt més que tot això: té apartats temàtics i ens proporciona notícies, imatges i vídeos. Els usuaris han d'estar registrats tant per enviar notícies, vídeos o imatges, com per votar positivament o negativament o fer comentaris. Si s'envia una notícia: una entrada de un bloc que ens ha semblat interessant per compartir-la (molts blocs tenen sota les seves entrades els logos per afegir-la a Digg, a Menéame o algú dels seus clons) la notícia va a "Most Recent" i si té prou vots positius (Diggs) passa a la primera pàgina de la seva secció temàtica. Aquesta quantitat de vots no és sempre la mateixa: fan servir un algoritme que té en compte l'hora del dia que s'ha enviat, la quantitat de vots, la temàtica, la diversitat... També pots votar negativament i notificar si és una història duplicada, spam, si el tema és incorrecte o inexacte. Pots fer comentaris a les notícies, obrir la notícia i el bloc original, subscriure't per RSS a un secció determinada... Digg té molt potencial: és una font d'informació, sobre un tema determinat, molt actualitzada (fins i tot en clara competència a les publicacions habituals) i com qualsevol aplicació 2.0 la seva força i la seva singularitat la donen els seus usuaris (qualsevol pot votar negativament o positivament una notícia). De totes maneres, en el mercat anglosaxó, Digg té la paella pel mànec. Aquest estiu van sortir rumors que ens poden donar idea de quina magnitud té la qüestió.

En castellà tenim una versió de Digg: Menéame. Té moltes similituds amb Digg i algunes diferències importants. Va ser creat i programat per Benjamí Villoslada i Ricardo Gallir, aquest últim va desenvolupar el software i el va alliberar, per tant és software lliure.
Les diferè ncies més importants vers Digg són:

Es permeten vots anònims.
La publicació de la notícia depén dels vots (meneos) i del karma dels usuaris.
El sistema està específicament programat para interactuar vía trackbacks amb els blocs existents.
Hi ha diversos RSS, no només temàtics, fins i tot de cerques.
Pots tenir la geolocalització d'usuaris i notícies.

Menéame té molts clons, interessants, útils, curiosos. Per acabar, us deixo tafanejar. Teniu un llistat de més de 250 clons, així que podeu triar i remenar. El número 46 ens toca de ple, però hi ha d'altres impagables!!
Demà, veurem que podem treure de profit a aquests sistemes des de les biblioteques públiques i farem una ullada a d'altres tipus de votacions.

Notícies / Votacions

2008-12-09T10:00:00.002+01:00

Fotografia de Oleg Dou

Bé, estem a punt d'acabar l'any i queda poquet per finalitzar aquest curs. Si heu vist el planning d'aquesta setmana, haureu vist que parlarem de portals de notícies i votacions socials durant tota la setmana. Us presentaré uns quants serveis molt interessants.

A aquestes alçades del curs, ja sabeu de web 2.0 ben bé, tant com nosaltres: els profes. Heu vist com funciona l'etiquetatge social, el RSS no suposa cap misteri per vosaltres, heu fet un bloc, heu conegut com cercar aplicacions 2.0, com treballar amb una wiki, fer un podcast... tots i cadascú d'aquests aplicatius funcionen perquè tots tenen en comú una manera de fer: posar a l'abast de tots el nostre coneixement (recordeu-vos del que es comentava a la introducció). Es comparteix coneixement mitjançant enllaços, vídeos, sons, imatges, textos... Molts de nosaltres hem fet servir el correu electrònic per enviar-nos enllaços, o notícies que hem vist en alguna pàgina web. Depenent de qui t'envia aquest correu pots preveure de què tractarà: si només t'adjuntarà un d'aquells powerpoints tan "colpidors" o per el contrari et donarà una informació interessant i fidedigna. Partint d'aquesta premissa, han aparegut una sèrie de portals de notícies que intenten posar una mica d'ordre a l'al·luvió d'informació que tenim diàriament a la web i sobre tot als blocs. Si feu servir el Google Reader i us heu començat a subscriure a uns quants, veure-ho de què estic parlant (per cert, si hi ha alguna pàgina que us interessa i no té un canal de RSS encara podeu omplir més la vostra llista de blocs o webs subscrites fent servir una aplicació: FeedBeater, que us crearà un, a Web a 2.0 teniu una entrada que us ho explica).

A aquests portals de notícies, els usuaris es registren prèviament, envien les seves notícies que poden ser votades i les més votades apareixen a la pàgina principal. Als Estats Units van aparèixer: Digg, Fark, Slashdot, Reddit... A Espanya tenim: Menéame, Fresqui... (teniu una llista força completa a Loogic). Tenen detractors i seguidors entusiastes. Durant aquesta setmana ens anirem detenint en uns quants d'aquests portals, però vull que com a primera pràctica feu una ullada a la llista de Loogic i escolliu un parell mínim i em poseu en un comentari que us semblen, a priori. (Els que tingueu problemes amb l'anglès ja hauríeu de tenir instal·lat el Firefox i el complement FoxLingo!!!) Els vostres comentaris i els dels seus usuaris ens ajudaran a delimitar els pros i els contra d'aquests serveis.

TEMA 8 - Notícies / Votacions

2008-12-09T09:00:00.007+01:00

TEMA 8 - Notícies/Votacions
(Del 09 de desembre al 12 de desembre)

[Responsable: Ilumi Ramos - Ilumi]

- Dimarts 09: Notícies / Votacions
- Dimecres 10: Digg / Menéame
- Dijous 11: Tipus de filtrat
- Divendres 12: Biblioteques: creadores de notícies?

Treball cooperatiu: conclusions

2008-12-05T10:00:00.010+01:00

[Responsable: Silvia Fernández - Sfer]

===

... però en el fons, i tot i haver-nos estat dues setmanes parlant d'eines, resulta que les eines no són el més important...

Recordeu? La web 2.0 és un estat mental... Sembla que faci segles, d'allò, però ara hi tornem a ser: el treball cooperatiu també és un estat mental. O potser més aviat una actitud envers la nostra feina. Una actitud que implica una sèrie de valors...

... la solidaritat.
... el companyerisme.
... la voluntat de millorar.
... la cerca de la qualitat.
... el sentit de pertinença.
... el compromís.

Tot això, i potser fins i tot més, és el que implica el treball en xarxa, el compartir els nostres coneixements. Les eines només ens ho posaran més fàcil, especialment si, com nosaltres, treballem "desperdigats" en set centres de treball diferent, i ho tenim força "magre" per mantenir converses que impliquin més de dues persones.

Parlant de compartir, precisament ahir al matí (4 de desembre), vaig estar a la III Jornada del Programa Compartim de Gestió del Coneixement, un programa del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya que busca precisament establir canals de treball cooperatiu per tal que els empleats del Departament puguin compartir els seus coneixements i, en última instància, això reverteixi en una millora dels serveis que ofereixen als ciutadans.

Algunes de les coses que Miguel Cornejo ha dit durant la ponència inagural d'aquesta jornada crec que són del tot apropiades per tancar aquest tema que ens ha tingut ocupats durant 15 dies.

Ha començat citant Einstein:

El que resulta desconegut per a mi, pot ser familiar per a tu. I tots dos podem tenir un dubte pel qual un tercer en sabrà la resposta. Però mai no ho sabrem si no dialoguem, si no posem en comú els problemes de la nostra praxi, i les solucions que apliquem cadascun de nosaltres. De la interacció sorgeix la riquesa, sorgeixen les solucions innovadores... I és una bona gestió d'aquesta riquesa, d'aquestes solucions... en definitiva, d'aquest coneixement col·lectiu, el que farà avançar les nostres organitzacions pel benefici de tots plegats.

Les noves tecnologies no ens ajudaran a donar el primer pas. El primer pas ha de sortir de nosaltres, de la nostra actitud, de la nostra voluntat, de les nostres ganes de fer i millorar. Però després, les noves tecnologies ens ajudaran. Ens ajudaran, perquè:
- El coneixement quedarà emmagatzemat per al seu futur ús.
- El coneixement serà més fàcilment accessible per tothom.
- Gràcies a les noves tecnologies, podem tenir un impacte en molta més gent que amb els mitjans tradicionals (saludeu els companys de Girona i les Pitiüses, per posar un exemple ben proper a nosaltres ara mateix).
- Fent servir les TIC augmentem l'eficàcia de l'organització.
- Les TIC tenen la capacitat de motivar, d'implicar el personal...

No tothom participarà de la mateixa manera. No tothom farà aportacions de la mateixa qualitat. Alguns escriurien tesis doctorals enlloc de manuals de procediments. Altres, amb un breu comentari, aportaran una idea que farà que el conjunt sigui més harmònic. Però TOTS podem participar, i la nostra participació, d'una manera o altra, ens farà millorar.

***

Avui no hi ha pràctica. Us deixo que penseu en tot plegat: en tot el que hem fet durant aquestes dues setmanes (documents compartits, wikis, calendaris, escriptoris, etc...) i en això que acabeu de llegir. I potser, amb una mica de sort, encara que no sigui obligatori, encara que no us ho demani... voldreu deixar un comentari :-)

***

[La Ilumi cuidarà de vosaltres la propera setmana, a partir de dimarts dia 9. Segur que us deixarà votar i opinar sobre un munt de coses. Bon cap de setmana llarg a tothom!!]

Fent xarxa amb Netvibes

2008-12-04T10:00:00.019+01:00

[Responsable: Silvia Fernández - Sfer]

===

Des del Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona han creat, per cadascuna de les biblioteques de la província, un escriptori virtual amb Netvibes, amb la idea de proporcionar eines pel treball cooperatiu online.

Quines són les eines que han posat al nostre abast? Aprofitant el boom de la web social i de la possibilitat de treballar al núvol, han pensat que podríem treure profit de serveis...
- ... que operen des d'Internet.
- ... que són gratuïts.
- ... que són senzills i intuitius d'utilitzar per la majoria de persones, acostumadess com estem a treballar amb noves tecnologies.

Són serveis que, a aquestes alçades, ja tots coneixem:
- Els calendaris (Google Calendar)
- Els documents compartits (Google Docs)
- Els "favorits" en línia (Delicious)
- L'emmagatzematge de fitxers en línia (Box.net)
- Els missatges curts / microblogging (Twitter)

I per fer-ho més senzill, ens han facilitat la feina agrupant l'accés a tots aquests serveis des d'un escriptori de Netvibes, que cadascuna de les biblioteques pot personalitzar i "tunejar" al seu gust, afegint, treient, o modificant continguts i eines.

Val a dir que, a més d'aquests serveis, des de Diputació han treballat perquè també poguem integrar altres eines que fem servir a la nostra tasca diària a l'escriptori de Netvibes. D'aquesta manera, ja està en funcionament, o ho farà properament...
- ... l'accés al nostre correu electrònic (@diba.cat) des de Netvibes (tot i que només per visualitzar els missatges).
- ... l'accés a les carpetes compartides de la nostra biblioteca.
- ... un fòrum on totes les biblioteques de la Xarxa podrem intercanviar dubtes, recursos, o compartir idees, bones pràctiques, etc...

I aprofitant que Netvibes ho permet, també hi han integrat altres recursos que ens poden ser d'utilitat:
- Subscripcions a blogs i webs sobre actualitat general i bibliotecària.
- Cercadors de tota mena.
- Accés a enciclopèdies i diccionaris.
- ... i un llarg etcètera!

===

Tots disposeu de la clau d'accés al Netvibes de la vostra biblioteca (si no la teníeu d'abans, hauríeu d'haver rebut un correu electrònic meu amb les dades necessàries per accedir) i hi podeu entrar i tafanejar. Des d'aquest curs nostre, volem aprofitar l'avinentesa per explicar-vos alguns aspectes que poden ser una mica "confusos" respecte de la plataforma, a canvi que vosaltres hi feu una ullada i ens deixeu als comentaris les vostres opinions/impressions sobre aquesta eina. I per donar-li vidilla al tema, farem que la pràctica no sigui obligatòria, però us ajudi a recuperar alguna de les pràctiques que no hagueu pogut fer últimament. Què us sembla el tracte? Bé? Endavant, doncs!

1.- Un Netvibes x Biblioteca.
Els escriptoris, en aquest cas, no són personals, sinó que tots els treballadors de la biblioteca entrareu i fareu servir al mateix temps el mateix escriptori. Penseu que, si canvieu alguna cosa, ho esteu canviant per tota la vostra biblioteca. Per tant:
- No només ho esteu canviant per vosaltres, sinó que a la resta de companys de la biblioteca també els afectaran els canvis...
- Els canvis, però, no afectaran als escriptoris de la resta de biblioteques.
Això també és important perquè ens obligarà a refrescar/recarregar la pàgina de tant en tant, ja que si en aquell moment som diferents usuaris connectats, els canvis que faci un no els veurà l'altre fins que aquest segon hagi refrescat/recarregat la plataforma.

2.- Pàgines privades.
Recordeu que ahir explicàvem que Netvibes permet tenir una pàgina pública i una privada per cada usuari? Bé, aquests escriptoris són pàgines privades: només hi tindrà accés el personal de la vostra biblioteca, fent servir el nom d'usuari i contrasenya facilitats.

3.- Aplicacions privades vs. Aplicacions compartides.
Els escriptoris són privats. Els canvis que feu, només els veureu vosaltres. Les aplicacions que hi ha inserides, però, poden ser de tres tipus diferents segons les biblioteques que les poden visualitzar.
- Per una banda, tenim aplicacions privades (com les notes o les llistes de tasques pendents), que només podran veure aquells que accedeixin amb el nom d'usuari i contrasenya de la nostra biblioteca.
- Per una altra banda, tenim aplicacions compartides amb totes les biblioteques de la nostra zona (en el nostre cas, les biblioteques del Baix Llobregat Sud): és el cas del calendari de la itinerant, del twitter o de box.net.
- I encara per una tercera banda, tenim aplicacions comunes per tota la xarxa: en aquest cas, de moment, només tenim el "Fòrum".
Per què us dic això? Entendre qui té accés a les informacions de cadascun dels mòduls és fonamental. Per exemple: no té sentit deixar una nota per una altra biblioteca de la nostra zona al bloc de notes, perquè aquest bloc només el podem veure des de la nostra biblioteca. Per deixar un missatge a una altra biblioteca de la zona, haurem de fer servir el Twitter, ja que aquest servei ens l'han configurat per tal que tots podem veure les anotacions que fan totes les biblioteques de la zona. Un altre exemple: no podem fer servir box.net per compartir fitxers amb totes les biblioteques de la xarxa, perquè només el tenim compartit entre les biblioteques de la zona.
A cadascuna de les vostres biblioteques hi ha una persona de referència que us pot assessorar si voleu fer alguna tasca de difusió o cooperació a través de Netvibes i no teniu gaire clar quina de les eines és la més adequada per fer-ho.

4.- Afegir o esborrar mòduls/widgets.
Igual que els mòduls o widgets es poden inserir (ahir vam explicar el més bàsic sobre aquest tema), també es poden eliminar. A la barra de cadascun dels mòduls veureu que, a prop d'allà on diu "Editar", també hi ha una "X", que serveix per esborrar els mòduls. Abans d'esborrar-lo, però, us sortirà un missatge de verificació, no fos cas que haguéssiu clickat a la X per error. Aquest mateix missatge de verificació diu que aquell mòdul pot esborrar-se definitivament o emmagatzemar-se per poder-lo tornar a afegir en un futur sense haver-lo de buscar al cercador de widgets de Netvibes.
Us recomano que no esborreu mòduls sense consultar-ho prèviament, però no us espanteu, perquè encara que s'hagin esborrat del tot, es poden recuperar fàcilment. L'únic que no podreu recuperar és la informació sobre les tasques pendents, o les notes que tinguéssiu escrites (en el cas d'aquests dos widgets en concret). Els calendaris, els enllaços compartits amb delicious o documents emmagatzemats a box.net seguiran estant allà quan recupereu els mòduls, ja que la informació no s'emmagatzema al mateix Netvibes, sinó al servei corresponent (Google Docs, Box.net, delicious, twitter...). Per una altra banda, hi ha mòduls que, si els esborreu, haureu de demanar al Servei de Biblioteques que us els torni a habilitar (és el cas del fòrum, el mòdul per llegir el correu electrònic, o el mòdul d'estadístiques).

5.- Compartir mòduls.
Sí, els escriptoris són privats per cadascuna de les nostres biblioteques, però Netvibes ens permet compartir mòduls amb altres biblioteques, fent servir l'enllaç a la barra de cadascun dels mòduls on diu "Compartir". D'aquesta manera, el que podem fer és enviar per correu electrònic una còpia del mòdul que haguem creat, i que l'altre usuari podrà fàcilment incloure en el seu propi escriptori. Si descobriu aplicacions útils (diccionaris, recursos, eines...), podeu inserir-les al vostre escriptori i després compartir-les amb la resta de biblioteques!

===

Aquest ha estat només un petit tast del que es pot fer amb Netvibes. Si voleu informació més detallada, entreu al Netvibes de la vostra biblioteca, i a la zona de documents compartits, aneu allà on diu "Almacenamiento web box.net". Dins la carpeta "Netvibes" trobareu un extens manual sobre l'aplicació (en pdf), elaborat pel Servei de Biblioteques. Ah, i esteu atents a http://netvibesbiblioteques.blogspot.com, perquè aviat ens explicaran encara més i millor com treure-li tot el suc al Netvibes de la biblio!

Bé... ara toca la vostra part!!
Un cop hagueu tafanejat una mica la plataforma, passeu pels comentaris i deixeu-nos les vostres idees, opinions, suggeriments, i fins i tot dubtes. Recordeu que aquesta pràctica us servirà per recuperar alguna altra que no hagueu fet... ÀNIMS!

Tot en un: Netvibes

2008-12-03T10:00:00.016+01:00

[Responsable: Silvia Fernández - Sfer]

===

[Molts de vosaltres ja estareu familiaritzats amb el contingut dels dos propers dies, durant els quals parlarem de l'eina Netvibes, i dels escriptoris que la Diputació de Barcelona ha creat per les biblioteques de la xarxa. De totes maneres, hem considerat convenient dedicar aquests dos dies a parlar d'aquesta eina i de les seves característiques, i obrir un espai de debat on tothom pugui opinar sobre la mateixa per veure si en el cas concret de les nostres biblioteques creiem que ens pot ser útil o no. Us convido a llegir-vos amb més o menys profunditat les explicacions que trobareu entre avui i demà, segons el coneixement que tingueu sobre Netvibes, i especialment a expressar la vostra opinió en els comentaris.]

Dit això, comencem :-)

Què és Netvibes?

Netvibes és un servei web que ens ofereix la possibilitat de crear-nos el que s'anomena un "escriptori virtual" on podem aglutinar diferents continguts que siguin del nostre interès. Dit amb altres paraules, és una eina que ens permet utilitzar des d'un mateix espai web diferents eines, ja siguin ofimàtiques (Google Docs, calculadora...), de cerca (els cercadors de google o yahoo, cercadors de fotografies, vídeos o mapes, etc...), d'oci (jocs), d'actualitat (canals RSS de blogs, diaris, etc...), i un llarg etcètera. És una pàgina que nosaltres personalitzem al nostre gust, amb els continguts que a nosaltres ens interessen, i a la qual, per estar ubicada "al núvol" d'Internet, podem accedir des de qualsevol ordinador amb connexió a la xarxa.

Tot i que netvibes no és, per ella mateixa, una eina de treball col·laboratiu, hem pensat que la podíem incloure en aquest tema perquè ens permet unificar l'accés a diferents eines de treball col·laboratiu (és a dir, accedir a totes elles des de la mateixa pàgina): a través de Netvibes podem accedir al nostre correu, documents compartits, enllaços de delicious, calendaris, eines d'emmagatzematge de documents, etc...

Com funciona Netvibes?

Per començar a utilitzar aquest servei, com amb la majoria d'altres serveis web, ens hem de donar d'alta proporcionant unes quantes dades (correu electrònic, nom d'usuari, contrasenya... l'habitual).

[Atenció! Si voleu experimentar, us podeu donar d'alta per moure i "jugar" amb aquest servei; de fet, és la millor manera de veure com funciona i les possibilitats que té. Penseu, però, que teniu el nom d'usuari i contrasenya de l'escriptori creat per la Diputació per a la vostra biblioteca, del qual parlarem amb més detall demà. Si no heu rebut el meu correu amb les dades d'accés a l'escriptori de la vostra biblioteca, feu-m'ho saber.]

Un cop entrem, i per entendre el funcionament de la plataforma, hem de tenir en compte diferents aspectes.

1) Pàgina pública vs. pàgina privada.
Netvibes permet que cada usuari tingui una pàgina pública i una pàgina privada. La pàgina pública la pot visualitzar tothom que en sàpiga la URL. Un exemple podria ser la pàgina pública de les Biblioteques Públiques de Tarragona i Terres de l'Ebre. En canvi, la pàgina privada és la que serveix com a escriptori personalitzat, i només nosaltres, amb el nostre nom d'usuari i la nostra contrasenya, hi tindrem accés: aquest és el cas dels escriptoris que ha creat Diputació. Un mateix usuari pot tenir una pàgina privada que només ell pot visualitzar, i una pàgina pública a la qual hi podrà accedir tothom. El funcionament dels dos espais és el mateix, i els continguts es poden traspassar de la pàgina pública a la privada, i a l'inrevés, en qüestió de dos clicks. Penseu, però, que el que hi ha a la pàgina privada només ho podrà visualitzar aquell que entri amb el nom d'usuari i contrasenya corresponent a l'escriptori en qüestió.

2) Dins de la nostra pàgina, les pestanyes.
Dins de la nostra pàgina (ja sigui pública o privada), organitzarem el contingut en diferents pestanyes, a les quals podem assignar un títol representatiu del contingut d'aquella pestanya, i fins i tot una icona diferent a cadascuna. Les pestanyes són la manera que tenim de tenir el nostre contingut organitzat per trobar-lo més ràpidament i fàcil. Recordeu la pàgina pública que vam fer per incloure els elements compartits i blogs que heu fet durant aquest curs? Aquesta pàgina té tres pestanyes: "Blogs dels companys del curs", "+ Blogs dels companys del curs" i "Elements compartits amb Google Reader".

3) Dins de cada pestanya, els mòduls o "widgets".
Dins de cadascuna de les pestanyes que creem, podrem incloure els continguts que ens interessin, amb la particularitat que cada unitat d'informació la "incrustarem" dins d'un mòdul independent, que en la terminologia que fa servir Netvibes s'anomenen "widgets". Aquests mòduls els podrem ubicar allà on vulguem dins d'una determinada pestanya, passar-los d'una pestanya a una altra, o tenir-ne més d'un, fins i tot de la mateixa eina (ens pot interessar tenir, per exemple, dos llistats de tasques per fer, per exemple).

[Vegeu aquesta hiperbreu presentació per diferenciar escriptori - pestanyes - mòduls]

4) "Añadir contenido".
És a través del botó verd de la part superior esquerra de la pantalla, on diu "Añadir contenido" ("Afegir contingut"), que anirem afegint els diferents widgets a les nostres pestanyes. Encara que no us hagueu donat d'alta, podeu veure com funciona aquesta utilitat, d'altra banda indispensable (especialment al començament) per configurar el nostre escriptori. Podem fer servir el cercador, navegar per les diferents categories que ens proposa Netvibes (oci, negocis, esports, actualitat...), fer un cop d'ull als widgets essencials (on trobarem algunes de les aplicacions que hem treballat fins ara, com twitter, delicious o box.net), o afegir canals RSS ("Añadir una suscripción") per poder seguir els blogs i webs que proporcionen RSS a través del nostre Netvibes.
Netvibes a més permet també fer servir mòduls creats per tercers (tant per empreses com per indidivus), i fins i tot crear els nostres propis "widgets" al Netvibes Ecosystem.

5) I per últim, editar els "widgets".
De mòduls n'hi ha tants com serveis a la web, i si clickem al botó "Editar" de cadascun d'ells, veurem que les opcions poden arribar a ser molt diferents. Podrem canviar-li el títol, el color o la icona que el representa; podrem dir-li que ens mostri més o menys elements (amb els mòduls d'RSS, per exemple); si volem mostrar fotografies de flickr, podrem indicar etiquetes o usuaris per triar les fotos; en el cas dels calendaris, haurem de posar quina és la URL del calendari que volem inserir... Són "menús contextuals", és a dir, que varien segons el widget que estiguem editant, i uns ens permetran "personalitzar-lo" més que d'altres.

===

I, potser sembla mentida, però Netvibes no té més secrets. De fet, si ho penseu, té lògica: Netvibes està buit. Només és una plataforma que permet un accés més fàcil a tot un seguit de serveis, i serà més complexe a mesura que anem afegint més serveis a la nostra pàgina.

Demà veurem amb més detall com és l'escriptori que des de Diputació han creat per cadascuna de les biblioteques, quines eines hi han integrat, i com ens pot ajudar a potenciar la comunicació, la col·laboració i el treball en xarxa.

Per saber-ne més:
- Netvibes: la web 2.0 cabe en una página.
- Netvibes: cómo crear una página de inicio.
- Netvibes en las bibliotecas.
- Bibliotecas en Netvibes.

Milers d'aplicacions!

2008-12-02T10:00:00.021+01:00

[Responsable: Silvia Fernández - Sfer]

===

Si només de calendaris n'hi ha més de 65 aplicacions a la xarxa... imagineu-vos si n'hi ha, d'eines per treballar cooperativament! N'hi déu haver milers!! N'hi ha tantes, que intentar fer-ne un resum és pràcticament impossible.

O sigui que heus aquí el que farem: aquí baix teniu un llistat amb algunes de les aplicacions de treball col·laboratiu en línia. Cadascun de vosaltres que triï la que més li agradi i que deixi un breu comentari sobre l'eina en qüestió a l'apartat de comentaris, comprovant primer, això sí, que cap company no l'hagi comentat abans.

Què vull que expliqueu sobre l'eina en el vostre comentari? Doncs coses com per a què serveix, algunes de les coses que ens permet fer (si només podem visualitzar documents, si els podem editar, si els podem compartir, si els podem fer totalment públics), quines limitacions hi trobeu (d'espai, d'idioma, etc...), si és gratuïta o de pagament (o hi ha les dues opcions), si s'assembla a algun altre servei que ja coneixem...

Us poso un exemple.

Slideshare

Slideshare és un espai semblant al youtube dels vídeos o al flickr de les fotos, però en aquest el que podem compartir són les nostres presentacions powerpoint. No ens permet realitzar-les online, però sí pujar les que tinguem fetes en Microsoft, Open Office o Acrobat. Podem fer-les totalment públiques o compartir-les amb una sèrie d'usuaris concrets. També ofereix el codi per incrustar-les en webs i blogs.
Slideshare també actua com arxiu de presentacions: els usuaris etiqueten les seves presentacions per temes, i podem fer servir aquestes etiquetes per buscar presentacions sobre un tema concret, i marcar les que ens agradin com a favorites. A més, cada usuari disposa d'un canal RSS, de manera que ens hi podem subscriure per rebre alertes cada cop que aquell usuari pugi una nova presentació al seu espai. També permet contactar via missatge privat amb els usuaris o deixar comentaris públics en les presentacions.
Les limitacions més importants són: 1) L'idioma (tot i que el cercador permet buscar presentacions limitant la cerca a un idioma en concret, tot el contingut de la plataforma està en anglès) i 2) Com a màxim, els fitxers que puguem han de ser de 100 Mb.

Fàcil, oi?

Un parell de truquis: busqueu allà on diu "FAQ" (frequently asked questions --> preguntes freqüents. Molts dels dubtes que tinguem sobre el servei ens els resoldran allà), o on diu "Tour" (visita guiada), on segurament trobareu un vídeo, presentació o una sèrie de pantalles que us explicaran les característiques principals del servei.

Bé, nois... doncs aquí teniu el llistat d'aplicacions. Trieu, remeneu i comenteu!

Scribd (Vio)
Scribd serveix per publicar, consultar i descarregar documents de text. La idea és similar a la de Youtube, però amb textos. Permet publicar en diferents formats: .doc, .pdf, .xls, .ppt...
Els documents es poden recuperar a partir d’una classificació en categories, les etiquetes i un cercador. Poden ser públics o privats. Per publicar documents o fer comentaris cal registrar-se.
També es poden crear grups (públics o privats) sobre un tema determinat. Com a limitació, dir que la pàgina està en anglès, però podeu trobar documents en molts idiomes.
Té RSS, per si algú ho dubtava!

Remember the milk (Momo i Alcón)
Momo: D'entrada m'ha relaxat molt trobar-me que està en castellà, tot i que encara no està tot traduït i ha coses en anglès.
Es tracata d'una eina per portar un control de les nostres tasques a fer, i et permet (evidentment, ja que és on-line) gestionar les teves tasques des de qualsevol lloc, et pot avisar per e-mail o SMS, pots accedir-hi des del móvil, fer-ho servir amb Google Calendar, Twitter, Blackberry, iPhone, afegir tasques des de iGoogle...
Per suposat també es poden compartir les tasques per treballs en grup o col·laboratius i té RSS/Atom.
Fins i tot pots enviar-te un e-mail al teu compte de Remember the milk per afegir una tasca!
M'ha agradat molt el detall de poder afegir a gmail un gadget de Remember the milk i que pots fer-te un núvol amb el llistat de coses a fer, comprar, etc, per què et resulti més visual d'un cop d'ull.
Enregistrar-se és totalment gratuït però em fa l'efecte que algun servei no ho és.
Em sembla que ja s'ha notat, però m'ha encantat.
Alcón: En principi subcrip tot el que diu momo en el seu comentari: pàgina en castellà, claretat de plantejament dels serveis...
El que més valoro, i per això em vaig registrar, és l'amplitud de posibilitat de cara a organitzar les taxques personals i la facilitat i rapidessa en gestionar-les. I en segon lloc la possibilitat de informar-te i recordar-te totes les teves feines des de lloc tan diferents com el telèfon mòbil, SMS, correo electrònic, campatibilitat amb AIM, Google Calendar,IGoogle, Twiter,....
Finalment, una altra cosa que valoro és la posibilitat de poder treballar en grup, per compartir o completar feines .

Box.net (Rosalcd)
Box.net és un servei per emmagatzemar els nostres arxius online. Està traduit en part al castellà, encara que les parts que no estan traduides no presenten molts problemes.
Amb box.net podrem emmagatzemar els nostres fitxers de manera privada o fer-los públics per que qualsevol se'ls descarregui o els visualitzi.
Una curiositat és que es possible afegir serveis personalitzats als fitxers, de manera individual o conjunta. Alguns dels serveis interessants són Zoho (per editar documents), Picnik (per editar fotografies), Ipaper (per visualitzar pdf, word, excel...), Snipshot (per canviar de mida les fotos de manera senzilla) o compartir els fitxers via gmail, friendfeed, facebook, publicar-los directament a Blogger, LiveJournal o Wordpress.. etc.
La versió básica permet 1 GB d'espai amb arxius de 25 MB com a màxim, amb 10 carpetes compartides. La versió de pagament dona més espai i et permet utilitzar el servei sense publicitat, a més d'altres coses com a l'accés telefònic.
M'ha semblat interessant, encara que els widgets fallen de tant en tant sense saber ben bé perquè i el procés per crear una carpeta compartida no és gaire intuitiu.
- A favor: té una imagte més neta i sense tanta publicitat com a Megaupload o Rapidshare.
- En contra: els widgets no funcionen molt bé. No es poden pujar fitxers des de la biblioteca (el proxy penja l'ordenador, l'he probat un munt de vegades).
Alguns exemples:
-Fitxer compartit.
-Carpeta pública.
-Widgets.

Mindomo (Jrocs)
És una recurs web que et permet crear mapes mentals. Els mapes mentals són diagrames utilitzats per representar conceptes o elements relacionats amb una idea central o paraula clau d'una manera molt gràfica, amb icones, fletxes, colors, etc.. Ens serveix per visualitzar, gestionar y estructurar una determinada informació o idea. El plantejament visual ens facilita la comprensió intuïtiva de la idea central.
Poden utilitzar-lo estudiants, professors i equips de treball d' empreses. Així es pot gestionar un projecte d'una manera més acurada i alhora compartir tots els arxius amb els qui participen.
Aquest software té 4 modalitats. Una, la bàsica, es gratuït però cal registrar-se. I les altres ja són de pagament. No cal instal·lar cap programa, i es visualitza a través de qualsevol navegador. Permet importar mapes en altres formats, també té una ampli ventall d'eines per dissenyar-los, i poden ser privats o bé públics.
Avantatges: Tenir una visió clara sobre un procés o una idea
Tenir un espai on hi ha totes aquestes dades consultables a través d'internet
Inconvenients: No estem habituats aquest tipus d'eines

Mindmeister (Susa)
Tant Mindomo com Mindmeinster, són aplicacions que ens permeten elaborar mapes mentals on-line, compartir-los i exportar-los. Les característiques de Mindomo ja les ha comentat jrocs. De Mindmeinster destacar que posseeix diverses funcionalitats: treball col•laboratiu a temps real (també crear i editar mapes offline amb les versions de pagament), exportar els mapes en diferents formats (com imatges, pdf o rtf), publicar-los en blogs i webs, etc. A més de la versió gratuïta (“Basic”), també disposa d’altres versions de pagament: “Premium”, “Business” i “Academic”.
Aquestes eines podrien ser útils, per exemple com a pas previ a la creació d’un projecte wiki. Un mapa mental podria ajudar a construir categories i a visualitzar la estructura inicial dels continguts.

Wridea (Carmencita)
Perfecto para todos aquellos a los que se les va ocurriendo mil ideas y las quieren plasmar en algun sitio.
Es muy sencillo de utilizar y cualquiera con unos mínimos muy mínimos de inglés es capaz de entender el funcionamiento.
Uno de los inconvenientes es que actualmente no funciona con Internet explorer y te acoseja usar Mozilla firefox.
El registro es gratuito y como te dicen en wridea, no dura más de 30 segundos.
Imaginaos que wridea es una carpeta y que tiene dos pestañas. Una es la de "IDEAS", donde tú puedes poner lo que quieras, poniendole un titulillo y luego extendiendote en una especie de mi-word (con unas herramientas mínima: negrita, cursiva, subrayado, copia de estilo y opción de listaas). También tiene otras dos opciones más: clasificar tus ideas, creando categorias por colores y compartirlas con amigos (o no).
La otra pestaña de la carpeta sería "TOOLS" a través de la cual se puede hacer una lluvia de ideas (totalmente gráfica y que recuerda mucho a las nubes que hicimos).
No es el descubrimiento del siglo, pero me ha gustado mucho y creo que la utilizaré.

99 polls (Natnusa)
Es una página destinada a encuestas y sondeos. Has de crear una cuenta gratuita y a partir de ahí puedes crear sondeos y encuestas personalizadas para tu web, blogs o perfiles de red social. Al incluir una encuesta de este tipo en nuestra página web podemos aumentar nuestra popularidad. Tiene un montón de idiomas disponibles, pero las encuestas se visualizan en el idioma original en el que se escribieron. La verdad es que es muy gracioso, porque puedes encontrar encuestas de todo tipo (porque la gente tiene muy "poca feina") que se van organizando cronológicamente. Cada entrada de encuesta tiene palabras clave.

24im (urreapd/marrameu)
24im = Messenger + Remember The Milk
És una aplicació de comunicació i treball en grup. Permet crear diferents comptes (com si fossin de correu/messenger), crear grups, departaments i sales de xat (públiques o privades) i atorgar una àmplia varietat de permisos a cada membre... Si no m'equivoco la opció en línia només està disponible en anglés però hi ha un programa (Inbit Messenger) que si està disponible en castellà de forma gratuïta (tant la opció servidor com la client) però té un límit de 10 usuaris.
Un aspecte positiu del programet és la possibilitat de gestionar projectes i tasques (això és una canya!)... o sigui com Remember The Milk però integrat en un messenger i amb permisos de treball en grup.
Vaja, des del meu punt de vista està bé però si treballes amb el messenger pots fer si fa o no fa el mateix a nivell bàsic (convidar a diferents usuaris i conversar a l'hora i compartir fitxers).
La pega que li veig és la feina inicial que comporta crear els diferents perfils però l'avantatge és que pots atorgar diferents permisos de forma que els usuaris també poden ser administradors alhora i poden decidir crear els seus propis grups de treball.
---
Crec que els programes d'administració de projectes van nèixer com una solució pels programadors informàtics de forma que, per estalviar temps, enlloc de fer-ho de forma seqüencial cada un feia una part i després les ensemblaven abans de compilar el codi. Amb el temps, i donada la seva eficiència, l'aplicació d'aquests programes s'ha estés a d'altres camps.
(http://es.wikipedia.org/wiki/Software_de_administraci%C3%B3n_de_proyectos)

All-rankings (Calvin)
Permet la creació de llistats de rànquings. Per poder efectuar votacions de cada element i crear els nostres propis rànquings cal estar registrat.
Es pot votar cada element de cada llista una vegada al dia.
Permet afegir nous elements a les llistes si aquesta ho permet (això ho decideix el creador de la llista), afegir fotografies a cada element, compartir-los amb amics, afegir-los a favorits, marcar-los com a inapropiats, valorar-los, comentar-los i afegir-los en alguns marcadors de tipus social, com delicious.
Els rànquings estan organitzats per categories i subcategories i permeten el seu etiquetatge. Hi ha un directori principal on podem tafanejar i cercar rànquings a on participar.
Hi ha també la posibilitat de crear rànquings acadèmics, que no estan sotmesos a votació i a on no es poden afegir més elements. En aquests rànquings acadèmics s'ha d'aportar més informació de cada element del llistat.
També hi han agrupacions de grups d'usuaris als quals ens podem afegir o crear.
Permet la integració dels rànquings al nostre lloc web amb widget.
Alguns exemples de rànquings: el millor porter de la història del futbol, quin és el millor vi blanc del món, noms per a la meva empresa, millor bailarí de l'escola fama... XD

Twingr (Yoda)
És un servei que permet crear comunitats de microblogging. És pot dir que és un microblog amb voluntat de convertir-se amb xarxa social (això ho he llegit a la wikipedia). T’has de donar d’alta de manera gratuïta i llavors pots crear la teva comunitat de microblog. Twingr et proporciona una adreça URL gratuïta per fer-ho, però pots escollir qualsevol. Un cop fet això pots convidar a les persones que vulguis a formar part de la teva comunitat. Es pot ser membre de Twingr sense haver de ser membre de cap comunitat, i es pot ser membre de tantes comunitats com es vulgui (o el convidin a un).
Twingr funciona com els altres serveis de microblog. Consisteix en enviar missatges curts, de no més de 140 caràcters que es poden llegir en la pàgina web de Twingr. La diferencia està en el fet de la comunitat. Els missatges es poden enviar a tots els usuaris de Twingr, només als de la comunitat, o alguns membres de la comunitat.
El principal inconvenient que li veig és que la pàgina web i l’explicació del funcionament del servei només estan en anglès. Encara que no es diu suposo que es podran fer comunitats que escriguin missatges en altres idiomes.

Meebo
Plugoo
Get backboard
Myquire
Voo2do
Surveymonkey
Versus battles
Writeboard
Loose Stitch
Stixy
Mindmeister
Gubb
Sclipo
Greendoc
Twiddla
Postica
Gliffy

Una eina més: els calendaris

2008-12-01T10:00:00.007+01:00

[Responsable: Silvia Fernández - Sfer]

===

Com que avui és dilluns, i tots estem una mica espesos, he pensat que seria bona idea parlar-vos i fer una petita pràctica amb una eina de treball col·laboratiu fàcil i intuitiva, i així anem preparant el cos per l'allau d'informació que us espera la resta de la setmana (m'estic imaginant les vostres cares ara mateix... ai, què patidors que sou! No us preocupeu, que a aquestes alçades esteu preparats per qualsevol cosa!!).

L'eina de la qual parlarem (i provarem) avui són els calendaris. A biblioteques, normalment fem servir eines com arxius d'Excel, documents de Word o el calendari de l'Outlook per elaborar els nostres calendaris d'activitats. Però realment, a la xarxa hi ha un bon grapat d'eines gratuïtes que ens faciliten fer el mateix amb els avantatges que:
- Podem establir diferents nivells de privacitat pels esdeveniments.
- Podem accedir-hi des de qualsevol ordinador
- Podem diferenciar els tipus d'esdeveniments (activitats vs. incidències de personal vs. festius oficials, etc...).
- Podem crear recordatoris, que configurarem per rebre al nostre correu eletrònic o fins i tot al nostre telèfon mòbil.
- Podem incloure el calendari en el nostre blog, wiki o pàgina web perquè sigui visible, tal com hem fet nosaltres en aquest curs.

En aquest enllaç trobareu més de 65 eines relacionades amb els calendaris. Alguns són calendaris en ells mateixos (el primer apartat, que es diu "Online Calendars"), mentre que altres són aplicacions que es poden fer servir combinades amb els calendaris per treure'n més profit (el segon apartat, que es diu "Calendar tools").

Nosaltres farem una pràctica "col·laborativa" amb Google Calendar, que a continuació us explico en què consisteix.

- Com en les pràctiques de la setmana passada, durant el dia d'avui rebreu un correu electrònic (titulat "sfer - te recomienda uses Google Calendar") que conté una invitació. La invitació no és per visualitzar o editar un calendari en concret, sinó per començar a fer servir l'eina Google Calendar. Com que segur que ja tots teniu compte de Google, podeu entrar amb les vostres dades. Si encara no en teniu, haureu d'omplir el formulari per donar-vos d'alta, i fer click a l'enllaç que us enviaran per correu electrònic (un mail de confirmació per assegurar-se que heu donat una adreça vàlida).

- Tant si us doneu d'alta ara com si ja ho estàveu, el primer que veureu en entrar a Google Calendar és una caixa de diàleg que us pregunta "Do you want to add this calendar?". Aquesta és, de fet, la invitació per fer el calendari entre tots, així que digueu-li "Yes, add this calendar".

- Una recomanació només entrar: si ho veieu tot en anglès, anant a "Settings" (cantonada superior dreta de la pantalla) podeu canviar l'idioma pel castellà o el català (per aplicar els canvis heu de clickar a "Save", a la part inferior de la pantalla, abans de sortir).

- Després, mireu a l'esquerra, allà on hi diu "Els meus calendaris". Veureu que teniu un amb el vostre nom d'usuari, i un que diu "Aniversaris L'H". Aquest és el calendari que elaborarem entre tots.

- Com amb tot, jugant s'aprén. L'únic que vull que feu és que apunteu quin dia és el vostre aniversari, i, ja que hi som, que pregunteu a la resta de companys de la biblioteca (els que s'han perdut el nostre super-curs) i que també els apunteu. Si algú té problemes de privacitat, que apunti el dia de l'aniversari del seu gos/gat/osset de peluix...

- Si no voleu anar "a pelo", podeu començar per fer aquesta breu visita guiada de Google Calendar, però és molt fàcil i intuitiu de fer servir, i segur que no us caldrà cap mena de guia per "explorar" aquesta eina. Ja que hi sou, tafanegeu també les opcions que hi ha a l'edició dels esdeveniments per posar que el vostre aniversari es repeteix un cop l'any, sempre el mateix dia. Així no l'haurem d'apuntar cada any :-)

Si hi ha dubtes, preguntes o qualsevol problema, ens veiem als comentaris.
I, de pas, i només en el cas que ningú faci anys avui...

¡¡FELIZ NO CUMPLEAÑOS A TODOS!!

Provant Wikispaces

2008-11-28T10:00:00.020+01:00

[Responsable: Silvia Fernández - Sfer]

===

Tal com us deia ahir, la pràctica de wikis la farem amb la plataforma Wikispaces. Personalment, quan vaig començar només vaig provar dues plataformes (Wikispaces i PBWiki), i vaig trobar la primera més fàcil i intuitiva, i amb ella em vaig quedar. Tot i que les pràctiques les farem amb Wikispaces, per suposat us convido a que, si teniu temps i ganes, proveu altres eines i compartiu les vostres opinions amb la resta de companys.

Ara, però, ens en anem d'excursió. Seguiu-me!!

===

ACTUALITZACIÓ!

Veieu els consells que ens han deixat a la wiki alguns dels companys:
- Rosalcd
- Fanta
- Momo
- Calvin
- Jrocs
- Olgama
- Cafe
- Susa
- Urreapd
- Carmencita
- Daredevil70
- Natnusa
- Vio
- Yoda
- Liasic
- Grace
- Alcón

[Per saber quins han estat els canvis més recents a la wiki i qui els ha fet.]
[Per veure els missatges que s'hi han deixat recentment.]
[Per rebre avisos per RSS o correu electrònic quan hi hagi actualitzacions a la wiki, ja siguin canvis o comentaris]

Wikis - Teoria

2008-11-27T10:00:00.006+01:00

[Responsable: Silvia Fernández - Sfer]

===

Un o una wiki (del hawaià wikiwiki, ràpid) és un lloc web col·laboratiu, que pot ser editat des del navegador pels usuaris. Els usuaris d'una wiki poden d'aquesta manera crear, modificar, enllaçar i esborrar el contingut d'una pàgina web, de forma interactiva, fàcil i ràpida.

Aquesta és la definició de wiki que dóna, precisament, una altra wiki, concretament la wiki més famosa del món. Què vol dir, això? Doncs que és una definició (igual que la que hi ha en castellà, força més extensa, o en anglès, encara més) que han elaborat col·laborativament diferents usuaris. De fet, tota l'enciclopèdia està realitzada d'aquesta manera: cada usuari aporta el seu granet de sorra al coneixement comú (és el que s'ha vingut anomenant "sabiduría de los grupos")

Però les wikis no serveixen només per fer enciclopèdies. Com a eines que són, serveixen per tot allò que els seus usuaris, tenint en compte les possibilitats de la plataforma, decideixin fer. Per exemple, organitzar una excursió:

Les wikis són molt més versàtils que, per exemple, les eines ofimàtiques que hem vist aquests darrrers dos dies, ja que permeten, dins d'un mateix espai, incloure tot tipus d'informació (taules, arxius adjunts, imatges, enllaços a altres espais de la World Wide Web, etc...), mentre que a Google Docs ens veiem molt limitats pel format del tipus de fitxer que triem. Una wiki és, en definitiva, més similar a un lloc web: una sèrie de pàgines enllaçades entre elles.

Alguns aspectes que hem de tenir en compte respecte de les wikis són:

- Si volem una aplicació que funcioni 100% "al núvol", o volem un software específic per fer wikis instal·lat als nostres PCs i que ens permeti allotjar l'espai que creem al nostre servidor.

Igual que amb les pàgines web abans existien llocs que et permetien fer la web en línia i mantenir-la a una adreça gratuïta (algú s'enrecorda de Geocities?) o podies fer servir un programa com Dreamweaver, comprar un domini, i tenir la teva web penjada allà, amb les wikis succeeix el mateix. Wikipedia, per exemple, està realitzada amb un software gratuït anomenat Mediawiki. En canvi, la wiki del projecte de web social de L'Hospitalet està creada totalment "al núvol", ja que Wikispaces, la plataforma que l'allotja, proporciona tant les eines necessàries per editar la wiki sense haver d'instal·lar res als nostres ordinadors com l'allotjament (en dues versions: una gratuïta, més limitada, i una altra de pagament, amb més prestacions). Podeu consultar aquesta extensa llista de software per crear wikis, o aquesta altra llista que compara diferents plataformes que ofereixen wikis ( també anomenades "wiki farms" o "granges de wikis")

- Els nivells de participació dels usuaris de la wiki.

No totes les plataformes ofereixen totes les possibilitats, però normalment podem:
a) Donar permisos de lectura: distingir entre wikis públiques (les pot veure tothom) o privades (només poden veure el seu contingut algunes persones).
b) Donar permisos d'escriptura: distingir entre wikis on hi pot col·laborar tothom qui vulgui, o wikis on només hi poden col·laborar algunes persones.
Wikispaces, per exemple, ofereix tres modalitats:
- Una wiki que tothom pot veure i modificar.
- Una wiki que tothom pot veure però només alguns poden modificar.
- Una wiki que només els membres poden veure i modificar (opció de pagament).

Mentre espereu la pràctica amb Wikispaces de demà, us deixo dues lectures:
- Wikipedia, wikis y herramientas de conocimiento social.
- Wikis posibles en bibliotecas (Isabel Fernández Morales).

Pràctiques amb Google Docs

2008-11-26T10:00:00.007+01:00

[Responsable: Silvia Fernández - Sfer]

===

Si no fos per les pràctiques, qui s'animaria a provar les eines que us anem presentant?
És per això que avui, tenim el dia reservat per fer dues pràctiques amb Google Docs.

PRIMERA PRÀCTICA

Consisteix en editar, entre tots, una graella feta amb l'aplicació de full de càlcul. A continuació us descric, pas a pas, com va aquesta pràctica.

1r) Durant el dia d'avui, rebreu al correu electrònic des del qual ens vau dir que seguiríeu el curs, una invitació per participar en l'edició d'un document de Google Docs. El missatge portarà per títol "Tasques L'H". Si no l'heu rebut, o l'heu esborrat per equivocació, envieu-me un mail i hi posarem remei, no patiu!

2n) El missatge tindrà una part del text en anglès que diu alguna cosa semblant a "he compartit aquest arxiu amb tu, per editar-lo, fes click a aquest enllaç". A continuació veureu una URL força llarga, que és l'adreça des d'on vosaltres (i només vosaltres) podreu accedir al document.

3r) Per poder-ho fer, però, haureu d'entrar amb el vostre compte de correu i contrasenya. Si no m'equivoco, podeu fer servir els mateixos que vau fer servir per crear el vostre compte de Google Reader, ja que tenint accés a un dels serveis de Google es té accés a tota la resta, encara que no sigui amb un compte de correu de Gmail.

4t) Un cop autentificats, entrareu a l'arxiu en el qual treballarem en col·laboració. En aquest cas, és un full de càlcul on trobareu una graella amb els vostres noms d'usuari (a la columna de l'esquerra), i un seguit de tasques pròpies del treball en biblioteques (tot al llarg de la primera filera). El treball, en aquest, consisteix simplement a que marqueu amb una X les tasques que realitzeu a les vostres biblioteques. Si trobeu que realitzeu alguna tasca que no queda reflectida, la podeu afegir al final de la primera filera.

SEGONA PRÀCTICA

Si la primera pràctica consistia en col·laborar en un arxiu creat per una altra persona, aquesta consisteix a que creeu vosaltres un arxiu i em convideu a participar-hi. Aquest cop no us donaré instruccions precises de com fer-ho: investigueu una mica l'aplicatiu, trieu si voleu fer un document de text, un full de càlcul, una presentació o un formulari (les quatre opcions que, hores d'ara, ofereix Google Docs), i esteu alerta d'allà on posi "Compartir", perquè anireu pel bon camí. En aquest cas el contingut no importa (ho deixo a la vostra elecció!).

===

I fins aquí les pràctiques d'avui!
Demà només haureu de llegir el que us explicaré sobre les wikis!!

Documents ofimàtics - Teoria

2008-11-25T10:00:00.003+01:00

[Responsable: Silvia Fernández - Sfer]

===

Si, a més de l'Espriu i el navegador d'internet, haguéssiu de triar els dos programes que més feu servir en la vostra feina diària, estic segura que la majoria triaríeu el word i l'excel [no farem una porra, no fos cas que...].

Però... aprofitem sempre totes les funcionalitats d'aquests programes? Potser del word sí, però estic segura que en el cas dels fulls de càlcul, amb una versió més senzilleta ja podríem tirar milles... m'equivoco?

Bé, doncs existeixen alternatives al Word i l'Excel de Microsoft, i fins i tot al processador de textos i el full de càlcul de l'Open Office (ja sabeu: versió lliure i gratuïta). Existeix l'opció de treballar amb aquest tipus de documents des del nostre navegador.

Dues de les opciones més utilitzades per treballar amb documents ofimàtics en línia són Zoho i Google Docs. A més, tots dos permeten fer algunes coses que tot seguit us explica en Lee LeFever, de Common Craft, a qui ja coneixeu:

Així doncs, què guanyem fent servir alguna d'aquestes aplicacions?

1) Ens oblidem dels arxius adjunts, que porten problemes de duplicació dels documents (i, a més, d'espai).
2) Podem treballar vàries persones en el mateix document, fins i tot al mateix temps.
3) Podem veure els canvis que s'han realitzat en un document i qui els ha realitzat.
4) Podem pujar els documents que ja tinguem fets amb el nostre word de tota la vida.
5) Podem establir diferents nivells de privacitat per un document, tant per a la seva visualització com per la seva edició: que només el puguem veure nosaltres, que només el puguin veure un grup determinat de persones, que el pugui veure tothom, que el pugui veure tothom però només el puguin editar uns quants, etc, etc...
6) Podem accedir als documents des de qualsevol ordinador, i no només des dels ordinadors de la biblioteca.

Però no ens enganyem, també tenen algunes limitacions...

1) Limitacions d'espai: normalment no ens deixaran emmagatzemar fitxers més gran d'un determinat tamany, o un total que excedeixi X MB, però els límits són raonables, i suficients com per no haver-nos de preocupar en força temps.
2) Idioma: són aplicacions que acostumen a estar en anglès.
3) Privacitat: ens refiem de Google/Zoho? Fins a quin punt se'ns assegura la privacitat dels documents que emmagatzemem en aquestes eines?
4) Seguretat/continuïtat: què passarà si un dia Google decideix deixar d'oferir aquest servei? Hi ha el risc de què els meus documents es perdin? [Al respecte, però, recordeu el que deia Enrique Dans al podcast que us vaig recomanar ahir.]

Demà, entre tots, editarem un document de Google Docs.

Treball cooperatiu: introducció

2008-11-24T10:00:00.006+01:00

[Responsable: Silvia Fernández - Sfer]

===

Després d'una setmana de reintroducció al ritme del curs (que espero que us hagi sentat bé al cos... no em digueu que no ens trobàveu a faltar?), tornem amb un tema llarg però que us asseguro serà molt pràctic i ens servirà per conèixer un bon grapat d'eines útils.

Eines, eines, eines... no fem més que parlar d'eines!
Doncs sí, és que gràcies a la web social han aparegut un munt d'aplicacions que, tot i que ens pot costar més o menys aprendre-les a utilitzar, ens poden facilitar, especialment, la feina en col·laboració.

I és que, tot i que des de fora potser no ho sembla, la feina en una biblioteca mai no es fa de manera individual, oi que no? Equips, grups de treball, comissions... en el cas de L'Hospitalet, això pot arribar a implicar gent que treballa a diferents biblioteques però està involucrada en un mateix projecte. Per alguna cosa ens fem dir "xarxa" :-)

Fins ara, majoritàriament depeníem de dues eines per treballar cooperativament.

- Dins de cadascuna de les nostres biblioteques, tenim accés a una sèrie de carpetes "comunes". És a dir: podem obrir els documents continguts en aquestes carpetes des de qualsevol dels ordinadors de la biblioteca. Però... no us heu trobat mai que voleu treballar dues persones sobre el mateix document i no podeu, perquè només permet tenir una còpia d'escriptura oberta? I a més, podeu comprovar quins canvis ha fet algú sobre el document des de l'última vegada que vosaltres el vau obrir?

- En canvi, si toca sortir de les quatre parets de la biblioteca, quin és el nostre aliat? El gran amic Outlook. El correu electrònic ens ha servit no només com a eina de comunicació - que és pel que ha estat dissenyat -, sinó també com a eina de treball cooperatiu, una funció per la qual clarament NO ha estat dissenyat. Esborranys, versions (1.0, 2.0, etc...) de documents, els fitxers definitius... tota una municó d'arxius volant amunt i avall pel ciberespai, ocupant espai en els nostres comptes de correu (i de retruc en els nostres ordinadors), i dificultant, més que no facilitant, la tasca de tots plegats.

Durant les properes dues setmanes, "provarem" una manera diferent de treballar. Deixarem d'utilitzar programes i eines instal·lats en els nostres ordinadors, treballarem amb un sol programa - el navegador d'internet - i ens endinsarem en el núvol. Sí sí... un altre cop parlem de núvols... núvols que en aquest cas es refereixen precisament a això: a totes aquelles aplicacions que funcionen des d'Internet, sense que
a) ni els programes estiguin instal·lats al nostre ordinador,
b) ni les dades/informacions/documents que generem quedin guardats al nostre disc dur.
[Us recomano que escolteu l'Enrique Dans parlant de núvols en aquest podcast, molt planer.]

I de totes les possibilitats de treball en línia que existeixen, parlarem concretament d'aquelles que ens permeten la cooperació/col·laboració. De fet, algunes de les eines que hem vist en altres temes (com els blogs) i d'altres que veurem en temes posteriors (com les xarxes socials o els sistemes de votació), ens poden servir per treballar de manera cooperativa. Però durant aquestes dues setmanes ens centrarem en eines que, en principi, no impliquen la implementació directa de serveis pels usuaris, sinó que tenen més a veure amb allò que de vegades anomenem "treball intern".

Prepareu-vos, perquè demà tenim una cita (de nou!) amb Google!

Tema 7: Treball cooperatiu

2008-11-24T09:00:00.019+01:00

TEMA 7 - TREBALL COOPERATIU
(Del 24 de novembre al 5 de desembre)

[Responsable: Silvia Fernández - sfer]

- Dilluns 24 - Introducció: què i per què.
- Dimarts 25 - Documents ofimàtics - teoria.
- Dimecres 26 - Documents ofimàtics - pràctiques.
--> Pràctica - Full de càlcul de Google Docs.
- Dijous 27 - Wikis - teoria.
- Divendres 28 - Wikis - pràctica.
--> Pràctica - http://practiqueslh20.wikispaces.com/
- Dilluns 1 - Calendaris + pràctica.
--> Pràctica - Google Calendar.
- Dimarts 2 - Milers d'aplicacions! (Compartir, emmagatzemar i visualitzar fitxers; Crear llistes; Project Management; Chat/Missatgeria instantània...)
--> Pràctica - Per què serveixen aquestes aplicacions?
- Dimecres 3 - El Netvibes de la xarxa (I).
- Dijous 4 - El Netvibes de la xarxa (II).
--> Pràctica (Optativa) - Comentaris / Opinions sobre Netvibes.
- Divendres 5 - Conclusions.

A la pràctica: Fernando Juárez i la Biblioteca de Muskiz

2008-11-22T15:42:00.006+01:00

Extra! Extra!!

Oi que recordeu que Fernando Juárez, responsable de la biblioteca més mencionada en aquest curs, es va oferir a respondre algunes de les notres preguntes? Doncs bé, avui, com a "extra", us porto en exclusiva les seves respostes. Crec que després d'aquesta setmana de "rentrée" al curs, ens anirà molt bé a tots plegats. Us recomano sincerament la seva lectura, especialment a aquells que veuen defallir els seus ànims després de tantes setmanes com portem de feina feta :-)

Sense més preàmbuls, us deixo amb les vostres preguntes i en Fernando, a qui vull tornar a donar les gràcies per haver-nos dedicat una bona estona del seu temps a distància (cosa que, sense la web social, segurament no hagués estat possible!).

Pregunta: ¿Cuál de los servicios web 2.0 que habéis adoptado crees que es más útil de cara a los usuarios? ¿Y el más utilizado? ¿Y el más útil para ti, como profesional?

Respuesta: Para los usuarios creo que todos en su conjunto, aunque en el apartado imprescindibles hemos reseñado los fundamentales para poder transitar por la web y sacarle jugo. No dispongo de datos sobre la utilización del servicio así que no puedo saber cúal es el más utilizado; respecto a mi preferido me quedo con el etiquetado; delicious es una herramienta que me encanta y creo que responde muy bien a la filosofía social de la web: te permite describir a tu gusto y reutilizar los contenidos en otros contextos direferentes al que concibió su creador. De todas formas hay una herramienta que pasa desapercibida y que es fundamental para acceder "socialmente" a internet : el navegador. No reparamos en que toda la información la gestionados a través del navegador y tendemos a utilizar la herramienta que trae nuestra máquina por defecto. Creo que antes de utilizar un servicio 2.0 hay que manejar un navegador 2.0; y en mi caso no tengo dudas: Firefox es la mejor herramienta que conozco en este sentido porque surgió en un momento (2004) en que se estaba gestando la web social tal y como la conocemos y fiel a esta "idea social" permite a los usuarios crearse las famosas extensiones.

Hay otro aspecto interesante en esto de la web social: su filosofía "horizontal". Hemos aprendido a contar cosas, a que nos cuenten,a ser generosos (dar sin que nos pidan) y esa actitud nos está abriendo muchas puertas que repercuten en un mejor servicio para nuestros usuarios: desde pedir libros en préstamo a que nos inviten a dar conferencias...

Pregunta (Relacionada con la anterior): Vuestra página de la biblioteca provoca envidia en cuanto a la incorporación de herramientas 2.0. Con el paso del tiempo habrás podido identificar cuáles són las herramientas que han tenido más éxito entre los usuarios (que hayas detectado el agrado de los usuarios) y cuales no han depertado mucho interés. Cuáles són las que han resultado más útiles o han gustado más? También cuáles son las herramientas que, pese a su éxito o falta de él, son más difíciles de mantener por el bibliotecario?

Respuesta: Gracias por lo de la envidia. Nosotros no incorporamos herramientas 2.0, nosotros intentamos crear servicios bibliotecarios con lo que tenemos a mano. No sé como explicarlo: nosotros damos acceso a documentos primarios sobre Muskiz (y para ello utilizamos el etiquetado, la sindicación y la agregación de contenidos); para decirle a la gente donde está el castillo, la ferrería o la biblioteca usamos google maps, para recomendarle libros hemos creado blogs, videos, etc. Creo que hablar de herramientas es equivocado, lo propio es hablar de servicios. Dentro de los servicios creo que el acceso al documento primario es muy agradecido...y desde un punto de vista profesional hay servicios que son muy necesarios pero difíciles de mantener para una bibioteca pequeña, como el servicio de referencia en linea (chat), la creación de videoclips promocionales con las novedades, incluso un blog es difícil de mantener en solitario; otros como el panel de anuncios (microblogging) o el acceso al documento (etiquetado+sindicación) son más fáciles ya que no exigen desviarse mucho del trabajo tradicional.

Pregunta: ¿Cuántas horas de trabajo aproximadas dedicas a la semana a la web social (entre actualizar, responder, ponerte al día de nuevas tecnologías, etc…)?

Respuesta: Pues no lo sé...bastantes., ...aunque creo que no debemos plantearnos lo de la web social como algo complementario a la biblioteca; nosotros hacemos biblioteca con lo que tenemos a mano; en ese hacer biblioteca hemos encontrado un buen aliado en la tecnología web. Y sí que es cierto que siempre estoy con la caña puesta por si cae algo, es decir, inconscientemente siempre estoy pensando en cosas que me pueden ser útilies en la biblio. La visibilidad que nos ha dado nuestra página nos crea nuevos compromisos que no siempre podemos atender en horario de oficina (como esta entrevista) y lo hacemos cuando podemos....pero ya es una cuestión personal, de que haces algo que te apasiona. Ya no es trabajo, es diversión, autoestima, amistades, es una parte más de tu vida.

Además hemos notado que nuestra opinión tiene peso y eso te exige a ser más cuidadoso con los juicios que emites, con los consejos que das, con tus valoraciones...

Pregunta: ¿Crees que la web de Muskiz ha sido hasta el momento más útil como aparato de propaganda (a nivel político y profesional) para la biblioteca que como herramienta útil de cara a los usuarios?

Respuesta: Nosotros tenemos web desde 2002. A mí me gusta el café (con leche) y soy capaz de ir a un determinado establecimiento para tomarme ese café que me gusta; hay veces que voy a bares que no invitan a estar sentado pero que han conseguido fidelizarme porque su producto es bueno. La biblioteca de Muskiz era un mal tugurio (percepción que tuve la inocencia de verbalizar delante de los políticos y que me costó un amago de expediente, una enemistad permanente con mi anterior alcalde, un no aumento de sueldo indefinido y, lo que es peor, que las obras de remodelación de la biblioteca no llegasen nunca...) Así que lo de la propaganda a nivel político va a ser que no ;-) Volviendo al café: eramos conscientes de que no podíamos arregalar la "cafetería" así que nos lanzamos de lleno a servir un buen café. Dentro del buen café entran: el trato personalizado, la selección de los materiales, la flexibilidad en las normas y el intentar ofertar servicios novedosos utilizando la imaginación y la tecnología. Y mira donde hemos llegado. Creo que nuestra web es muy útil para los usuarios (aunque ellos no lo sepan) porque, por ejemplo, el opac de la biblioteca es su web y las destrezas que hemos adquirido repercuten en el servicio que ofertamos. Y admitiendo esto es innegable que ha sido/es un gran escaparate, un aparato de propaganda profesional; en el mundo profesional la biblioteca de Muskiz tiene un prestigio que no tiene a nivel municipal. Los políticos de Muskiz desconocen la repercusión que tiene su biblioteca entre los profesionales. Cultura es el departamento más desfavorecido en el reparto de los presupuestos y dentro de Cultura el último escalón es el que ocupa la biblioteca; esa jerarquía presupuestaria es la que se impone a la hora de valorar un servicio, un personal...y como estábamos cansados de decir lo importante que es una biblioteca y lo bien que hacemos nuestro trabajo decidimos aprovechar ese menosprecio institucional para hacer la biblioteca a nuestro gusto; sabemos que no podemos pedir ni dinero ni personal pero, por contra, tampoco esperan más de nosotros que una puerta abierta de 10 a 1 y de 4 a 8.

Respecto a lo de la propaganda...me gusta más el término motivación; creo que todos necesitamos una motivación para avanzar, para intentar mejorar. La web es para nosotros un chute de autoestima que nos permite acudir todos los días sabiendo que, a pesar de los pesares, lo estamos intentando y al parecer, lo estamos haciendo bien.

Pregunta: Si no dispusieras de limitaciones de personal/tiempo, ¿qué servicio de la web social te gustaría implantar?

Respuesta: No lo sé; somos conscientes de que la web social hay que trabajarla y de momento lo nuestro no es web social, es algo que está a medio camino entre la web tradicional y la web social. Para ser web social hace falta que se establezca una conversación fluida con el usuario y aunque hemos puesto las condiciones mínimas necesarias para que eso se produzca nos falta algo fundamental: decir a nuestros usuarios que esa posibilidad existe y enseñarles a utilizarla. Tenemos que decir a nuestros usuarios que además del café con leche tenemos capuccino, irlandés, escocés, que utilizamos variedad arábiga, robusta...Así que creo que seguiría experimentando en solitario (como hasta ahora) pero lo compaginaría con una buena formación de usuarios.

Pregunta: Multitud de bibliotecas públicas se están lanzando a crear blogs. ¿Qué crees que puede aportar la biblioteca pública en este formato? ¿Cuál debe ser el papel de las bibliotecas en la "blogosfera"?

Respuesta: Las bibliotecas necesitan quitar miedos y ver posibilidades en esto de internet. El acercamiento de las bibliotecas a la red como usuarias creadoras de contenidos se produce gracias a que hay una herramienta que ha suprimido los problemas económicos, tecnológicos y administrativos...y esa herramienta es el blog. La biblioteca no es por naturaleza bloguera (en sentido estricto) pero recurre al blog para poder acceder a la red. Para una biblioteca el blog es el camino más corto para comprender las nuevas reglas del juego de la producción informacional. Y gracias al blog podemos empezar a contar lo que hacemos superando las paredes de la biblioteca, y podemos cooperar con otras bibliotecas, transmitir/recibir ideas. En este quitar miedos / ver posibilidades siempre habrá algún profesional bloguero (tu caso, o Catuxa, Didac, Nieves...) que reflexionará sobre su trabajo e irá abriendo caminos y marcando pautas. Yo no soy un teórico, soy alguién que hace cosas...porque ha leído el algún blog bibliotecario que se podría hacer tal o cual. Creo que la culpa de que la profesión avance es debida a los blog de estos profesionales.

Pregunta: ¿Habéis desarrollado estrategias de formación de usuarios para formar a vuestra comunidad en el uso de las herramientas de la web social? Si la respuesta es sí ¿Nos hablas algo de ellas? Si la respuesta es no ¿Por qué?

Respuesta: La respuesta es sí y no. En 2002, cuando la 2.0 no existia montamos un taller de formación de usuarios pero con nuestros recursos humanos es implanteable mantenerlos. Sabemos que la formación de usuarios es fundamental para sacar rendimiento a los servicios bibliotecarios pero también somos conscientes de nuestras fuerzas: no tenemos músculo para aguantar tanto peso. Así que hemos cambiado de estrategia y en vez de hacer formación de usuarios con nuestros vecinos hemos decidido hacer formación de usuarios con los profesionales de otros centros. Cuantos más profesionales de la biblioteca se sumen a la web social más fácil será para nosotros ofrecer servicios bibliotecarios a nuestros usuarios tradicionales...y en eso estamos. Udalbib, Bateginik, los artículos en revistas, ir a congresos con comunicaciones, dar talleres...esa es nuestra estrategia de formación.

Pregunta: ¿Recogéis algún tipo de datos estadísticos - de uso, satisfacción, etc… - sobre la implantación de las herramientas de web social?

Respuesta: No, y me remito al comentario de la falta de musculatura. La web social favorece a los pequeños en el campo de la experimentación y de la innovación (la famosa flexibilidad a a la hora de tomar decisiones) pero hay algo que es innegable: es necesario un mínimo de recursos humanos para hacer las cosas como es debido. Llevar el día a día de la biblioteca tradicional, crear y mantener nuestra web, experimentar con las nuevas herramientas...no llegamos a más (no me justifico, tan solo constato una realidad). Sabemos que todo aquello que no se puede medir estadísticamente no es ponderable, ni evaluable; y si no evaluamos no podemos saber si lo que hacemos está bien o no. Ahora bien, os puedo comentar que estoy hablando con vosotros, que muchos profesionales nos visitan, nos piden consejo; no es estadística, son sensaciones.. pero algo nos dice que algo de lo que hacemos es positivo.

Respecto a la satisfación de mis usuarios presenciales no me engaño: muchos no saben que la web de la biblioteca existe. Y somos conscientes de que necesitamos promocionar nuestro servicio pero no tenemos chicha. Lo hacemos poco a poco, de manera artesanal (como la pesca del bonito del norte, uno a uno) y los que la descubren :-).

Pregunta: ¿Qué opinan tus compañeros de trabajo - más directos, con los que trabajas codo con codo - de la web social? ¿Has tenido que hacer mucho proselitismo?

Respuesta: Pues mira, lo de compañeros de trabajo...os recuerdo que en Muskiz trabajamos Fernando (2/3 de jornada) e Inma (1/3);coincidimos unos cinco minutos y no solemos hablar de la web social, hablamos de los deberes del día a día, de los servicios que demandan los usuarios...y utilizamos las herramientas que nos facilitan el trabajo: en su momento el Zpista, ahora google docs...

Y lo del proselitismo ya os contaré; desde hace poco soy el responsable de la web municipal y uno de mis retos es aplicar esto de la web social al trato con los ciudadanos; para ello primero tengo que cambiar las dinámicas de trabajo de mis compañeros y...uf, no sé, lo de la web les suena a chino.

===

No cal dir que us esperem als comentaris per opinar, contrastar, matisar, qüestionar o el que considereu. No sabem quan tornarem a tenir una oportunitat com aquesta, o sigui que aprofiteu que en Fernando està "a la escucha"!!

Fotografia

2008-11-21T00:05:00.007+01:00

Bon dia!

Divendres, faves tendres. Avui acabem el tema 6 de Recursos audiovisuals parlant de fotografia i imatges digitals. Som-hi.

Fotos en línia

Flickr

És el servei 2.0 més utilitzat per compartir fotografies, té molt de xarxa social, el proper tema que pilotaré. Serà l'any que ve. A Flickr hi he obert un compte i penjat un parell de fotos de la Tina. Podeu visitar-la aquí.

Flickrvision

Mash-up de Flickr i Google Maps on podem anar visualitzant i localitzant geogràficament les fotografies que es van afegint a Flickr quasi en temps real.

Panoramio

Geolocalització de fotografies.

Slide

Servei que permet utilitzar les nostres fotos i vídeos per compartir-los, crear atractives presentacions (slideshows). Com el Flickr, es pot fer servir també com a fotobloc.

Edició d'imatges en línia

Picnik: edita fotos fácilmente y en línea en tu explorador

Splashup

Welcome to Picture2Life - Edit, Collage, Animate and Share Pictures Online

Altres recursos

Google Earth

Amb aquesta aplicació d'escriptori podem visualitzar fotografies de satèl·lit de tot el planeta. Unes vistes fantàstiques, té un grau de detall que permet veure sovint cotxes i gent a les ciutats. Compte que potser hi sortiu!

Podria tenir un competidor important aviat.

Web 2.0 search results for photos Listio for Web 2.0

Recursos que conté Listio sobre serveis d'imatges 2.0. Hi ha tota mena d'utilitats, n'hi ha que permeten fer coses ben curioses...

Bé, avui acabem aquest tema. Si teniu qualsevol consulta o proposta teniu la meva bústia de correu electrònic. Fem repàs... les pràctiques són:

La de les 2 ràdios musicals, 1 d'Spain i 1 de Mexico.

L'atrevida proposta del podcast. La deixem com a optativa, però val per 2.

La de música: anomenar el pianista (piano acústic) del primer disc (any 197?) a nom d'en Jaco i comentar breument un detall de la seva biografia que considereu remarcable. Es pot fer a partir dels recursos presentats. O bé a partir dels que trieu, presentats per vosaltres.

La d'avui, que consistirà en triar una foto, fer-la retrocedir en el temps i transformar-la en una foto antiga amb un dels serveis que trobareu en els recursos presentats, obrir un compte a Flickr, penjar-hi les dues fotos i compartir-les amb mi a Flickr.

Heu de presentar i fer correctament almenys tres pràctiques. Tingueu en compte que la del podcast val per dues.

Dilluns torna la Silvia amb el tema 7 sobre treball cooperatiu, una de les noves/velles idees que s'ha tornat a posar de moda gràcies a les possibilitats de la Web 2.0.

Fins aviat i bon cap de setmana!

Vídeo i televisió

2008-11-19T16:26:00.010+01:00

Bon dia!

Avui dijous toca vídeo i televisió. La transmissió de vídeo a Internet és, com la ràdio i la música, un fitxer que es descarrega i que després reproduïm al nostre ordinador o bé el veiem directament en streaming, és a dir, mentre va arribant al nostre ordinador.

Segur que coneixeu Youtube... Doncs com Youtube n'hi ha la tira (fins i tot Google té un servei de vídeos). Si amb la ràdio i la música vèiem que el panorama és increïblement enorme, el vídeo i la televisió són a Internet amb tota la seva força des del moment en què es popularitzaren les connexions amb suficient amplada de banda (ADSL, cable, etc.) per poder veure sense problemes streaming de vídeo...

Per exemple, Tubehunter és una aplicació per instal·lar que us permet descarregar vídeos de diferents llocs com Youtube, Myspace, Facebook i una llarga llista...

Un altre lloc per descarregar vídeos que ja vam apuntar al final del tema 3: KeepVid. També podeu visitar els que vàreu apuntar en els comentaris d'aquell post. O ConvertDirect.

Altres llocs interessants per visitar:

Aquesta recopilació de vídeos de Youtube que resumeix la història de la televisió a Espanya.

mundoplus.tv, amb molta informació sobre la televisió a Espanya.

Zattoo és una aplicació descarregable que ens permet veure al nostre ordinador uns quants canals de la TDT i alguns estrangers.

Joost, un lloc que ofereix sèries, pel·lícules, vídeos musicals i un munt de "social stuff".

LORDofTV.com tv channels online, més de 1000 canals de televisió en línia.

DL.TV és un lloc de videocasts (podcasts en vídeo) sobre tecnologia. Com veiem, amb una mica d'imaginació -i temps- les possibilitats i aplicacions són quasi infinites. Això sí, en anglès.

ROJADIRECTA, ver partidos de fútbol gratis en directo por Internet, recién finalizados y video resúmenes. SopCast TVants Veetle Justin Mogulus Ustream... Això són aplicacions auxiliars que ens podem descarregar per veure canals de tot el món.

Yamelo, increïble lloc de vídeos musical d'ara i abans.

Avui no hi ha pràctica, voluntàriament podeu fer comentaris sobre aquests llocs o altres que hàgiu descobert o utilitzeu vosaltres.

També volia aprofitar per informar-vos que hem decidit que la pràctica del podcast és optativa, però val per 2. És a dir, qui la faci és com si n'hagués fetes 2. Si teniu ganes de fer-la però heu trobat problemes operatius comenteu-ho, si us plau, per correu electrònic.

Fins demà!

Música 2.0

2008-11-19T00:08:00.002+01:00

Bon dia!

Dimecres 19: comencem amb esperit musictecari per endinsar-nos en el món de la música digital. Com que ja existeix un treball fet que crec mereixedor de ser aprofitat pel màxim de gent possible, avui repassarem el fantàstic curs de música digital creat per en Fonti, del col·lectiu AMPLI. El podeu veure a pantalla completa si seguiu les instruccions que veureu a sobre del widget del curs.

Com que no funciona bé el widget, no us l'enganxo aquí. És una mica extens però realment complet. Per navegar-hi amb més agilitat us he preparat un petit sumari del contingut de les 103 diapositives. No patiu, es llegeixen ràpid i, el més important, ens ofereix una panoràmica ben comprensible de l'estat de la qüestió.

Música digital: nous reptes a la biblioteca

1. Canvis en el medi, 3

2. Adaptació als canvis, 21

Música lliure, 51

3. Selecció natural i supervivència, 68

Música a la biblioteca: perspectives i possibilitats, 68

Algunes mediateques amb serveis digitals, 101

En Fonti m'ha informat que ha actualitzat el curs -que ara està impartint a personal de la Xarxa- i a partir del proper dimecres 26 el trobareu penjat a l'AMPLI. Gràcies Fonti!

Presentarem abans de la lectura una mica més en profunditat alguns serveis innovadors, a mig camí entre la ràdio a la carta i el servei de música com Musicovery o Liveplasma, el món dels àudiollibres i els recursos sonors i el que es presenta com a directori més exhaustiu sobre el fenomen de la música a Internet: The Music 2.0 Directory.

Una passada. I de màniga ampla, perquè hi trobareu tot l'espectre del que són recursos sonors a Internet: podcasting, ràdio, netlabels, serveis artístics, reproductors, etc. És clar que també és un bon recurs l'apartat de Music 2.0 del bloc de l'amic Bob Stumpel... i sempre com a punt de referència allmusic.

Musicovery : interactive webRadio

En el cas de Musicovery, el servei se'ns presenta sota el nom "interactive webRadio"... amb la diferència que no introduïm cap nom sinó que podem triar entre diferents estils, "ambients" i el tempo de la cançó, i així l'aplicació ens farà automàticament les seves propostes. P. ex.: una selecció a l'atzar com estil funk i "ambient" relax ens dóna a triar entre el grup de fusió Azymuth, uns tres temes d'Sly & the Family Stone i un altre del guitarrista nigerià Keziah Jones. Yeah!!

liveplasma music, movies, search engine and discovery engine

Tant Musicovery com Liveplasma -aquest també conté informació sobre cinema- ens donen com a resultat de la nostra cerca un mapa conceptual de termes i objectes relacionats que ens permet eixamplar el nostre coneixement a partir dels nodes relacionats amb el que nosaltres hem introduït, i funcionen amb un mecanisme d'intel·ligència artificial que va aprenent com la gent que escolta, per exemple, Jimi Hendrix segur que també sent afinitat per Led Zeppelin. Però compte, que la música és semblant a les matemàtiques, però no al 100%...

Àudiollibres i recursos sonors

Per àudiollibres entenem llibres o fragments d'obres llegits en veu alta i enregistrats que poden ser escoltats en suport CD o algun format d'àudio (MP3, WAV, WMA, OGG, etc.). En general són de pagament però també n'hi ha molts de lliures:

SONS DEL "VERSIÓ RAC 1": Audiollibres en català

Leer Escuchando: Audiolibros gratis en formato mp3

LibriVox

"Acoustic liberation of books in the public domain"

Podiobooks.com - Serialized audio books in podcast form

Audio Books, Podcasts and Video You Can Learn From - LearnOutLoud.com

The Freesound Project

Iniciativa impulsada des del Music Technology Group de la Universitat Pompeu Fabra, els mateixos responsables del Reactable. Es tracta d'un banc de sons lliure i col·laboratiu en creixement.

Pràctica: us faré una mica la punyeta... o no... vinga... va de de Jaco Pastorius... heu d'enviar a la meva bústia personal un correu electrònic amb la següent informació: qui era el pianista en el primer disc que va treure a nom seu. En aquest disc hi ha un tema en què també hi col·laboren Sam & Dave. I alguna de les dades que us semblin significatives de la biografia d'en Jaco: qui és, on va néixer, si té fills, quins instruments domina, amb qui col·labora, etc.

Salut i fins demà!

Podcasting

2008-11-18T00:05:00.000+01:00

Bon dia podcasters!

Avui dimarts començarem el dia parlant de podcasts i també aprendrem a fer-ne un.

El podcasting consisteix en la creació d'arxius de so (en format MP3, ACC, OGG,...) i/o de vídeo (videocasts) i la seva distribució per mitjà d'un sistema de sindicació que permeti la subscripció i fer servir una aplicació que el descarrega d'Internet perquè l'usuari l'escolti quan vulgui, en el seu ordinador o també en un reproductor extern portàtil.

El terme podcast és un terme compost per iPod i broadcast, aparegut per primera vegada el febrer de 2004 al diari The Guardian. Inicialment feia referència a les emissions d'àudio però més endavant s'ha fet servir per designar totes les emissions audiovisuals o multimèdia.

Podríem entendre un podcast com una subscripció a un bloc parlat. En aquest sentit són molts els punts de connexió amb la ràdio convencional (les grans emissores solen oferir també la seva programació en forma de podcast). Un avantatge respecte d'aquest model és que ofereix la possibilitat d'escoltar el contingut en llocs sense cobertura i sense limitació de temps. Per tant, l'oient té quasi control total sobre el contingut...

El seu contingut és divers i solen ser una o més persones xerrant sobre diversos temes, amb o sense música. Hi ha podcasts sobre quasi qualsevol tema i la realització és també absolutament variada: hi ha gent que segueixen un guió, altres que van improvisant, etc. En aquest sentit, la llibertat que dóna el podcast és també total.

Recursos interessants

Odeo

De directoris de podcasts, com de moltes altres serveis a Internet, n'hi ha molts. Un dels més destacables a nivell internacional és Odeo, amb àudio i vídeo 2.0.

podOmatic

Permet enregistrar de franc des de la mateixa web un podcast. És un altre dels destacats, també en anglès.

podcatalà.cat

Comunitat de referència de podcasts en català. Pel que es pot observar visitant el lloc, no sembla molt animada... la crisi també ha arribat al món del podcasting?

Podcastellano

Conté una molt aprofitable secció sobre música lliure apta per punxar a qualsevol podcast.

podErato.com

"podErato.com es una aplicación Web de nueva generación que hace posible la publicación de podcasts en línea."

Com farem un podcast

El més important: necessitareu uns cascos amb micro connectats a la tarja de so de l'ordinador (els minijacks van a les entrades del mateix color) i els que treballeu a la mateixa biblioteca el podeu fer junts.

Podeu fer-ho amb un editor d'àudio com Audacity o un servei 2.0 com Podcast Generator però us proposo instal·lar PodProducer, una aplicació freeware que podeu descarregar des d'aquí. També us pot ajudar aquest tutorial.

Un cop instal·lat el programa, obrirem el manual i l'executarem consultant tots els dubtes sobre com funciona. Heu de deixar activats els botons d'Onda (perquè quedi enregistrat l'streaming de l'emissora que presentareu) i Monitor i anar obrint i tancant el Mic (micro) mentre aneu xerrant.

Un cop enregistrat en MP3 i desat en una ubicació del vostre ordinador ja teniu el fitxer per publicar el vostre podcast a la Xarxa. Haureu de registrar-vos, per exemple, a Podcast.es i seguir els passos per seleccionar l'arxiu que heu enregistrat i voleu penjar a Internet. A partir d'aquí, si tot ha anat bé, no hi ha més complexitats: podeu escoltar el meu petit podcast presentant l'emissora mexicana de música disco 70's Disco Inferno que he penjat a l'adreça http://gambita.podcast.es/, a tall d'exemple.

Aquesta és la pràctica grossa d'aquesta setmana. Que no punda el cánico, si no podeu fer-ne un per impossibilitats tècniques, cap problema, buscarem alternatives. Penseu també que teniu de temps fins el final del curs...

Fins demà!

Tema 6 - Recursos audiovisuals (I): Ràdios a la Web

2008-11-17T01:15:00.000+01:00

Bon dia

Reprenem el curs i comencem avui dilluns el Tema 6 sobre recursos audiovisuals parlant de la ràdio a Internet, una nova i estimulant etapa per a aquest mitjà de comunicació centenari.

Potser Marconi ja va imaginar les possibilitats que avui ens ofereix Internet? No ho sabrem mai però és un fet que el panorama de la ràdio a Internet és, per sobre de tot, inabastable. Hi ha tota mena d'emissores en tots els idiomes. Tanmateix, el que predomina és l'emissora musical, com a la ràdio hertziana convencional.

L'esquema general tècnic de funcionament d'una emissora de ràdio a Internet presenta algunes diferències de concepte amb la ràdio convencional.

Des d'un punt de vista tècnic, la transmissió es produeix mitjançant streaming, com també veurem que es transmet el vídeo. Streaming és un flux o corrent de dades associat a la reproducció d'informació audiovisual en temps real. Permet així veure i/o escoltar el contingut dels arxius sense haver d'esperar la finalització de la transferència. El tipus de format de compressió dels fitxers més usual és MP3, encara que també trobarem emissores que transmeten en altres formats com OGG, Real Audio, AAC o WMA.

L'usuari (l'ordinador client) realitza una petició a un determinat servidor, el qual accepta la petició i comença a enviar un arxiu multimèdia, en el nostre cas un fitxer d'àudio, mitjançant un flux continu de dades. L'ordinador client comença a rebre el flux i va construint una memòria intermèdia (en anglès, buffer) per emmagatzemar-les. Quan aquesta memòria comença a omplir-se, l'ordinador de l'usuari comença a reproduir l'arxiu mentre continua transferint-se.

Existeixen tres tipus de transmissió en streaming:

En directe (així podem escoltar les emissores convencionals com Catalunya Ràdio o la SER i moltes streaming per Internet com les emissores de Live365).

En diferit

Sota demanda

El que s'ha imposat amb la Web 2.0 definitivament és l'esquema sota demanda, en què l'usuari pot sol·licitar en qualsevol moment la reproducció i té control total sobre aquesta: pot anar endavant, enrera i repetir qualsevol fragment de l'arxiu transmès. Aquesta és la principal diferència amb la ràdio convencional. En qualsevol cas, sempre ens trobarem emissores (ubicades a la Xarxa) que estan fent broadcasting.

Directoris d'emissores

Radio-Locator

Antiga llista del MIT d'emissores de ràdio a Internet i d'Internet. Cercador molt complet que permet buscar emissores per gèneres i països.

iheard Radio Stations - Free Internet Radio Stations - Online Radio

Super Radio - La Guia de la Radio en España

Plataformes semipropietàries

Live365

Potser la comunitat d'emissores més gran i variada de tota la Xarxa, hi abunden les emissores musicals d'arreu del món. La majoria -no totes, també n'hi ha que transmeten per FM o AM i també volen difondre's per Internet- són streaming i només transmeten en línia. Val la pena registrar-s'hi i experimentar amb les variades possibilitats que ens ofereix de forma gratuïta. Això sí, cal pagar per muntar una emissora en condicions.

Shoutcast

Un altre directori/comunitat històric de la ràdio internetiana. Heu de descarregar Winamp, moltes emissores transmeten amb una qualitat equivalent a una bona recepció d'FM (a un bitrate de 128 kb/s).

ubroadcast

Comunitat d'emissores que permet allotjament gratuït. Té un aire molt 2.0. Diuen que d'aquí ben poc podran oferir allotjament d'emissores de televisió.

Radio Internet

Comunitat espanyola de ràdios a Internet. L'allotjament no és gratuït però ofereixen promocions. La programació és, essencialment, musical.

Plataformes interactives

Last.fm

A mig camí entre la ràdio per Internet i el servei de música 2.0, la "Social Music Revolution" de Last.fm és un exemple de servei 2.0 que veurem demà passat en el post sobre Música i àudio 2.0.

TUN3R.com

Sintonitzador virtual per mitjà del qual podem escoltar emissions enregistrades dels dials AM/FM de diferents ciutats i emissores d'Internet. És un directori d'emissores 2.0!

Emissores interessants d'aquí i d'allà

Ràdio Web MACBA

RWM és un projecte radiofònic del MACBA que explora les possibilitats d'Internet i el mitjà de la ràdio com a possibles espais de síntesi i d'exposició.

Piu

Piu és el canal de radio per Internet de l'espai artístic contemporani Niu de Barcelona. Programa música electrònica de qualitat 24 hores al dia. Els seus continguts musicals provenen de les actuacions en directe i les sessions de DJ que es realitzen en el propi espai; de la música que músics d'arreu del món ens envien directament; i d'una acurada selecció de cançons editades per netlabels sota llicències Creative Commons.

Icat Fm

La proposta musical d'iCat fm és al web amb cinc canals musicals: TotCat, que emet música interpretada exclusivament en català; iCatjazz, un ampli i rigorós panorama internacional de jazz; MusiCatles, un autèntic viatge sonor arreu del món; Mediterràdio, el canal especialitzat en la música dels països del Mediterranis i Xahrazad, el canal més nou d'iCat.cat on s'apleguen les millors veus femenines.

scannerFM

Emissora independent de Barcelona. La seva programació és bàsicament musical i incorpora iniciatives com la Sonoteca de BCN.

Flux4 Webstation for a creative Europe

kohina - old school game and demo music

Pràctica: Aneu escoltant i fent tria d'emissores. Haureu de descobrir-nos un parell d'emissores musicals (una d'elles espanyola o catalana i l'altra mexicana), però cap d'elles podrà ser una que hagi presentat algú altre abans. La idea és que feu el vostre podcast... a partir de demà...

Fins demà!

Gambita

Tema 6: Recursos audiovisuals

2008-11-17T01:12:00.004+01:00

TEMA 6 - RECURSOS AUDIOVISUALS
(Del 17 al 21 de novembre)

[Responsable: Jordi Corvillo - Gambita]

- Dilluns 17: Ràdios a la Web
- Dimarts 18: Podcasting
- Dimecres 19: Música 2.0
- Dijous 20: Vídeo i televisió
- Divendres 21: Fotografia

Tancats per "descans"

2008-10-31T17:43:00.001+01:00

[Imatge generada amb Letterjames]

Biblioteques i blocs - exemples i idees

2008-10-31T10:00:00.014+01:00

La tria de la imatge pot sembla pur i dur proselitisme... i ho és. Crec que són una bona eina, no imprescindible, però útil. També tinc molts dubtes: un amic meu em comentava, parlant del tema, que moltes biblioteques fan blocs perquè no saben fer un bon lloc web. Potser té raó. Però crec que aquesta no ha de ser la discussió; si entre lloc web o bloc. La seva utilitat sempre estarà lligada a la necessitat real de la seva presència. Dit en altres paraules: si cal, s'ha de fer. Si no cal, no(és una opinió, clar! La meva, de fet).

En l'entorn bibliotecari s'utilitzen cada vegada més. La seva interactivitat amb l'usuari, mitjançant comentaris i la seva facilitat d'edició el converteixen en un recurs pràctic i útil. Com a eina, però, porta associats uns errors comuns a evitar (un dels més habituals i imperdonables és la manca d'actualització), i com a qualsevol nou recurs comporta una anàlisi prèvia de les necessitats del centre, d'informació, de difusió, etc. I dels recursos personals que es destinaran. Un bloc, des del nostre àmbit, demana una certa qualitat, tant estètica com de continguts.

Hi existeixen multituds d'exemples de blocs, en el nostre entorn, que ens demostren la seva utilitat. Poden fer-se servir com a recull de premsa de la biblioteca: Bloc de La Bòbila (Bib. La Bòbila, L'H), com a dossier de premsa d'un autor: Francisco González Ledesma (Bib. La Bòbila, L'H), per a clubs de lectura reals:Club de lectura Can'n Salas (Bib. Ca'n Salas, Palma de Mallorca), Club de lectura juvenil (Bib. St. Pau i Sta. Creu, BCN), o virtuals: Lectorscrazy (Bib. Ca N'Altimira, Cerdanyola del Vallès); per a les novetats: Ibarrako udal liburutegia (Bib. de Muskiz, Euskadi), de seccions de la biblioteca: AMPLI (dels bibliotecaris de les seccions de música), de recursos: Arma't de recursos- Idiomes on-line (Bib. La Bòbila, L'H); de tota la biblioteca: Bloc de Lletres (CRAI-UB, Barcelona), A nosa Biblioteca (Bib. Escolar de Betanzos, As Mariñas)...

Dintre de la biblioteca pública els blocs tenen un espai cada vegada més clar i més ampli. Un altre exemple curiós és el de la Biblioteca Universitaria de Mayagüez (Puerto Rico) on han fet 14 blocs, un per a cada secció de la biblioteca. I un altre, pels francòfons, un portal de blocs de biblioteques públiques franceses molt interessant.

Catutxa Seoane de Dekialli Documental va donar un curs sobre els blocs a la biblioteca pública, el curs és extens (130 diapositives), però us servirà per repassar conceptes als que aneu més avançats i com ajudeta per a la resta, durant aquestes dues setmanetes que us donem de descans.

Club De Lectura De La Mesa Camilla Al Blog

View SlideShare presentation or Upload your own. (tags: club lectura)

Com a recurs bibliotecari, el bloc és essencial. Ens permet crear continguts virtuals, exposar les nostres novetats, notícies, recollir el nostre dossier de premsa, i fins i tot, com a eina de treball per l'alfabetització informacional. Però a més a més, és un recurs imprescindible per estar al dia, ben informats de qualsevol tema.

Bé, ara és el moment d'exposar les vostres reflexions que heu anant fent durant aquestes dues setmanes. Que espero que siguin molt controvertides!!
A més a més, a partir d'ara teniu dos llargues i aprofitables setmanes que no tindreu cap entrada nova al bloc (però, no us preocupeu, nosaltres continuarem en línia); així podreu posar-vos al dia i agafar forces per a la resta: el 17 de novembre en Gambita (Jordi Corvillo) ens mostrarà els recursos audiovisuals més habituals de la web 2.0. Ànims!!

Tot un plaer! ;·D

Altres tipus de blocs II. Fotoblocs, videoblocs,audioblocs...

2008-10-30T10:00:00.017+01:00

Zébulon rouge

Fins ara, ens hem detingut en blocs que feien servir text. Però hi ha un altre món allà fora. Es pot compartir, que d'això es tracta, en altres formats. Poseu-li la paraula bloc darrera i tindreu una multitud de possibilitats: vídeoblocs, audioblocs, fotoblocs...

Fotoblocs o fotologs : La definició de la Wikipedia és extensa i molt completa, així que no faré de copycat! Deteniu-vos en la "Galerías fotográficas y antologías de imágenes". Entre d'altres opcions apareix Flickr. Ben bé no és un fotobloc. Flickr ofereix la possibilitat de mantenir en línia un àlbum fotogràfic personal i compartir-lo amb una xarxa social. Pots personalitzar les seves opcions: des de crear carpetes, grups, deixar fer comentaris, afegir notes, ordenar les fotos per criteris, geolocalitzar les fotografies... El Jordi Corvillo us ampliarà tota aquesta informació quan us parli de Recursos Audiovisuals. Per crear-se un fotobloc hi ha diferents opcions: Esflog, Fotolog, Nirudia, i fins i tot, hi ha un servei similar a Twitter: Twitxr, microbloc on els usuaris envien fotos fetes amb el mòbil amb un text i geolocalitzades...

Videoblocs o vlogs: Els vídeos són el material d'aquest tipus de blocs. No cal que estiguin en una plataforma diferenciada. Poden ser de vídeos que es troben en la xarxa o de producció pròpia. Els vídeos acostumen a penjar-se primer en llocs com Youtube o Blip.tv i després, com vam aprendre amb els gadgets del Blogger, es posen a les entrades del bloc. Prèviament es poden editar amb editors de vídeo online: Jumpcut, Photobucket, Jaycut, OneTrueMedia que permeten agregar imatges, audio, etc. Els vídeoblocs tenen xarxes socials específiques com: CienOjos.tv, vlog-internacional...

Audioblocs, MP3 blocs o musicblocs: Fan servir arxius d'audio, normalment en format MP3. Relacionats amb els Podscasts. Existeixen serveis com els de The Hype Machine o Elbo.ws que fan la funció de agregadors, directoris i cercadors d'audioblocs i arxius en MP3.

Ja estem acabant el tema dels blocs. Demà farem un repàs general a les possibilitats d'aquest format des de la biblioteca pública. Us vull deixar dos enllaços interessants:

Imatges gratis i legals per al bloc: ens poden ser d'utilitat.
Miniguia d'un bon blogger: si voleu dedicar-li temps a un bloc, moltes d'aquestes qüestions les haureu de tenir present: estadístiques, posicionament, registrar el bloc... i descansar.

Aquesta entrada és força curteta; no us podreu queixar! Doneu-li una ullada als enllaços i feu un comentari explicant idees (o futurs projectes) que us vinguin al cap, si penseu en aquests formats.

Altres tipus de blocs I. Microblocs.

2008-10-29T10:00:00.014+01:00

Josh Sommers

Recordeu la definició de bloc que vam veure al començament d'aquest tema i la tipologia de blocs que us vaig presentar? Una diferenciació que es podia fer era pel seu format. Doncs ara veurem altres tipus de blocs i començarem per un dels més coneguts: els microblocs.
Què és un microbloc? A la Wikipedia hi ha una definició succinta i també tenim un vídeo de Common Craft:

Però, necessitem realment saber què fa algú les 24 hores del dia? Potser no, però aquest tipus de format té el seu públic. Twitter, una de les plataformes més conegudes de microblogging té més de 2.000.000 d'usuaris. Però quina utilitat pot tenir? Uns missatgets de només 140 caràcters... doncs no ens equivoquem: Permet publicar els teus missatges des de l'ordinador o el mòbil i que els altres facin un seguiment d'aquests (followers) i és ràpid i senzill.
Una de les bondats d'aquesta plataforma és la seva versatilitat. De la mateixa manera que els complements de Firefox permeten ampliar la seva utilitat, a l'entorn del Twitter han aparegut multituds d'aplicacions molt útils: TwitterFeed, que permet enviar les teves noves entrades del teu bloc al teu compte de Twitter de manera automàtica; TweetBeep, servei que t'envia un mail cada vegada que es parli en Twitter d'allò que hagis establert; Twitter Search, el seu cercador; AutoPostr, utilitat que puja a Twitter les fotos que vagis penjant a Flickr; Yammer, aplicació similar a Twitter però amb missatges privats entre els seus membres; o Addtweets, que permet mostrar missatges de Twitter en el teu bloc ...

Per estar una miqueta al dia de les aplicacions que van sortint:

Mundo Twitter: Aplicacions i opinions sobre aquest entorn.
Pisito en Madrid: Han fet una bona recopilació d'utilitats para Twitter.
47 Awesome Twitter Tools: 47 eines per Twitter.

Però, quina utilitat pot tenir al nostre àmbit? A Dekialli Documental van fer un bon llistat. Tenim exemples d'utilització de Twitter en biblioteques: Muskiz, Biblioteca Municipal de Burgos, biblioteca d'Artium... en literatura (que ens pot donar idees per activitats o clubs de lectura), en centres culturals (aquest exemple, el tenim molt a prop: a la nostra ciutat! Ariadna del Centre Cultural La Bòbila ha obert un canal a Twitter i fent servir TwitterFeed, envia l'actualització de la web del centre al seu compte Twitter)...

Pràctica d'avui (fàcil i senzilla): feu dos cerques en el seu cercador sobre dos temes que considereu que puguin donar molts resultats i compteu els missatges de la última 1/2 hora.

Drets d'autor, manual d'estil...

2008-10-28T10:00:00.013+01:00

Bé, aquest tema ha estat molt pràctic (massa, potser?)... fins ara.

En un moment o altre, si es parlava de crear o administrar informació en la web ens havia de tocar parlar de drets d'autor. És un tema obert, controvertit, on hi ha per una banda la llei i per l'altra, les interpretacions que es poden fer d'aquesta llei (un exemple clar estaria representat per la imatge del lateral).

Si fem un bloc (per exemple) produirem informació, i ens haurem de plantejar quin tipus de llicències donarem al seus usuaris. Hi ha diverses opcions; encara que crec que les llicències Creative Commons contemplen un ventall prou ample i satisfactori. Mireu el vídeo (amb so) il·lustratiu.
Com a usuaris d'informació produïdes per d'altres hem de tenir en compte que hi ha un marc legal establert. El Sedic va fer un document molt clar, d'obligada consulta. En ell, ens parla del concepte d'open access, de la propietat intel·lectual i de la repercussió de la llei en l'àmbit bibliotecari, de les llicències Creative Commons i de la gestió de revistes electròniques. La nova llei ha modificat algunes coses. Us deixo els dos documents per donar-los un cop d'ull, ara o quan tingueu algun dubte sobre aquest tema i uns quants enllaços més, força útils, per conèixer opinions diferents:

Guía sobre gestión de derechos de autor (SEDIC).
Texto Refundido de la Ley de Propiedad Intelectual.
Interiuris: És un lloc web on ens parla de la propietat intel·lectual i el dret d'Internet. Tenen un bloc i un servei de podcast sobre aquests temes.
Versus'Blog: Bloc que tracta "de les possibilitats de la tecnologia digital i de la influència d'aquesta sobre els nostres drets i llibertats bàsics".
Directrius per a projectes de digitalització: realitzat per el COBDC, té un capítol que ens parla dels aspectes legals de la digitalització.

Ara, parlarem d'un tema que enllaça amb aquest, però que no és ben bé el mateix.
És molt senzill fer un bloc, di-dat i ja està fet! Fer entrades amb una certa periodicitat no ho és tant. No tothom som Midori-san, ni tenim tantes coses a dir, o tantes opinions a expressar... Quan estava recopilant informació per realitzar aquest curs vaig haver de subscriure'm a multituds de blocs que parlessin de la web 2.0 i els anava consultant. Moltes vegades, la mateixa notícia apareixia en cinc o sis blocs al mateix temps, fins i tot, sense haver canviat ni una coma! Fer Control+C i després Control+V (el copiar i enganxar de tota la vida) és una de les pràctiques més utilitzades en la blocosfera. El Copycat és aquell que imita (fins i tot, duplica) el que apareix en un altre bloc o web sense afegir-li res original: recordeu, no cal fer una entrada si ja està feta, sempre podrem fer un enllaç.

Bé, sobre blocs, com podreu veure, tothom té la seva opinió. Aquest dos enllaços toquen aquests temes, i fan un decàleg de pràctiques bones i dolentes:

Què? Alguna opinió al respecte?

Escriurem una entrada

2008-10-27T10:00:00.015+01:00

Ja sou blocaires...o no? Tots teniu un bloc, l'heu configurat al vostre gust, heu canviat el seu format. Us deia l'altre dia que això és important, però no ens enganyem el més important d'un bloc és el seu contingut. Avui us ensenyaré com fer una entrada i com afegir-li imatges, so, presentacions, vídeo...
Anem per feina? Accediu al planell del vostre bloc i cliqueu a Nou escrit. S'obrirà una finestra com aquesta:

A la finestreta del títol, poseu el vostre títol (el que vulgueu) i a la finestra podeu començar a escriure. Podeu canviar el tipus de lletra, el seu cos, posar-lo en negreta, en cursiva, canviar el color. Marcar un text i afegir-li un enllaç, justificar el text, fer llistes numerades o amb pics, marcar una part del text i convertir-lo en una cita diferenciada tipogràficament, fer una comprovació ortogràfica del text... Ja sabeu fer servir un editor de textos, així que no em detindré en res de tot això.
Pràctica d'avui: 1a part: Escriviu un petit text de quatre o cinc línies i jugueu amb totes aquestes opcions.

Estem parlant d'Internet i d'un format multimèdia així que, traurem profit d'aquest format.
Ara aprendrem a afegir imatges. Cliqueu a la foto (afegeix una imatge). Us sortirà aquesta finestreta:

Podeu afegir una imatge que tingueu al vostre ordinador o que trobeu a Internet, afegint la seva URL (quan cliqueu a sobre d'una imatge vista a Internet, s'obre en una finestra o pestanya diferent: l'adreça d'aquesta finestra o pestanya és la seva URL. Només us cal copiar aquesta URL marcant-la amb el ratolí i copiar-la on ho demana aquesta finestreta). Podeu escollir la seva presentació dintre de l'entrada i la seva mida. Quan acabeu cliqueu a Transfereix la imatge i després a Fet.

També podeu afegir un vídeo que tingueu al vostre ordinador clicant a sobre del dibuixet d'una pel·lícula (afegir vídeo) o d'un que estigui a Internet. Provem-ho! Obriu Youtube, cerqueu un vídeo qualsevol, obriu-lo i copieu el text que apareix a la dreta de la pantalla, en el quadradet d'"insertar": Torneu a l'editor de l'entrada i aneu a la pestanyeta Modifica l'Html, cerqueu l'última paraula que heu escrit i feu Ctrl + V o Pegar amb el botó dret del ratolí.
D'aquesta mateixa forma podeu inserir d'altres tipus de documents (només heu de copiar el text que surt a embed). Si cliqueu a sobre de Vista prèvia podeu anar veient com queda.
2a part de la pràctica d'avui: inseriu una imatge o un vídeo, o les dues coses, a una entrada del vostre bloc.

Una altra opció molt interessant és la de transformar el text de la vostra entrada en un arxiu de so (pensava ara que, a part de facilitar l'accés a persones amb problemes visuals, seria interessant per un club de lectura en veu alta, per exemple).

Ja heu fet l'entrada. Ara només queda afegir-li les etiquetes pròpies i programar la seva publicació en el vostre bloc. Cliqueu a Opcions del missatge. Us dóna l'opció de permetre o no comentaris a aquest missatge i programar la data i hora de publicació del missatge. Aquesta opció és molt útil si teniu un rampell de creació a les quatre de la matinada i feu deu entrades de cop... Si marqueu una data i hora programada i cliqueu a publica un missatge us quedarà programat. Si encara no heu acabat d'editar l'entrada, cliqueu a desa-ho ara i es guardarà com a un esborrany, sense publicar-lo.
3a part de la pràctica d'avui: marqueu el vostre text amb etiquetes (si poseu més d'una i vau fer el núvol amb Blogumus, veureu el seu efecte).
Uf! Molta teca, oi?

Us deixaré amb un vídeo (poseu el so) d'una artista: Evelien Lohbeck i la seva particular visió de què fer amb un bloc:

Temps per canviar

2008-10-24T10:00:00.005+02:00

"Regalitu": jornada de reflexió!!

Una de les nostres queixes com a professionals és que no ens deixen temps per pensar. Hem de ser proactius, hem de tenir la ment oberta i igual que a les biblioteques hi ha manca d'espai, a la nostra jornada laboral hi ha manca de temps per pensar. En aquest curs la manca de temps hauria estat, sobre tot al principi, el tag més utilitzat dels vostres comentaris! Així que avui us dono festa! Bé, casi festa: vull que "potinegeu" el vostre bloc i que reflexioneu si cal o no fer un bloc en l'àmbit de la biblioteca pública, com els integraríeu en una xarxa municipal com la nostra i quines serien les dificultats o els problemes que us podríeu trobar, quina és la idoneïtat dels blocs, per a què no serveixen... Jornada de reflexió de totes, totes!

Així que agafeu-vos aquesta mitja horeta llarga que feu servir per realitzar el curs i penseu. Molt, penseu molt!

La setmana que ve parlarem de què i com escriure en un bloc, de com afegir una imatge, un video o una presentació a una entrada, d'altres tipus de bloc (microblogging, videoblocs, fotoblocs) i de tot això que heu de reflexionar avui.

Bon cap de setmana a tots i a totes!!

El motor del canvi II

2008-10-23T10:00:00.018+02:00

Autora: IRMA GRUENHOLZ

Avui parlarem del format que tindrà el vostre bloc. Aneu a Blogger, al Planell i doneu-li a Format. Per defecte, s'obrirà la pestanyeta Elements de la pàgina. Començarem per la barra de navegació o Navbar, "clicarem" a Edita i podem triar entre quatre models que ens dóna Blogger. També podeu escollir no tenir-ne, però haureu de canviar manualment el codi HTML. Si aquesta és la vostra opció, penseu que perdreu el cercador per defecte del bloc... Continuarem amb l'encapçalament. També el podeu editar, podeu afegir una descripció del bloc, una imatge que tingueu a l'ordinador o trobeu a la web, la seva ubicació...

Ara editarem els missatges del bloc. Marqueu Edita i aneu fent canvis. Us podeu quedar amb els que propossa Blogger o provar d'altres (si us atreviu a modificar l'Html): eliminar la data, canviar el missatge dels comentaris...

Continuarem amb l'arxiu del bloc, marqueu Edita i penseu quina configuració voleu. Si no us agraden els triangulets que surten per defecte, també els podeu canviar. Com podeu veure hi ha uns quants blocs on trobar com modificar el format del nostre bloc, si voleu podreu canviar-hi tot! Només cal temps i ganes!

Us deixo uns quants enllaços per més endavant, per quan vulgueu fer canvis al vostre bloc:

I una ajudeta per als més valents: Html bàsic.

Seguim amb Quant a mi (el nostre perfil). Això és imprescindible. El vostres lectors necessiten saber qui sou. Podeu triar el vostre grau de detall, però us heu d'identificar, ja sigui com entitat o com individu. Editeu-lo al vostre gust!

I per últim els gadgets, que afegirem al nostre bloc. Si cliqueu a Afegeix un gadget s'obrirà una finestreta on podeu triar i remenar. Un llistat de blocs o blogroll és imprescindible (recordeu que som part d'una xarxa social), l'arxiu del bloc, el perfil de l'autor o autora, enquestes, vídeos, rellotges, llistes: tot el que considereu!
La setmana passada vau treballar amb etiquetes i fins i tot vau crear un núvol d'etiquetes. Ho tornarem a fer ara (si voleu, és voluntari): amb les etiquetes de les entrades que fareu al vostre nou bloc crearem un gadget. Farem servir un que es diu Blogumus [l'enllaç ens porta a un text en anglès, si voleu aquí teniu una traducció "mohicana" del text. Per cercar la línia de codi en Modificar Html, recordeu que podeu fer servir en la pestanyeta del navegador: Editar (firefox) o Edició (Explorer), l'opció de Buscar dintre de la pàgina].
Si heu anant fent canvis en el format em dono per satisfeta. No m'agradaria veure que tots els blocs vostres semblin clons, però si és la vostra decisió... també estarà bé, si sabeu com fer-ho.
Per als més juganers: posarem música al nostre bloc. Hi ha molts reproductors de música que podeu afegir, un que està força bé és el de Goear. Només us heu de donar d'alta en Login/Register i cercar el grup o la cançó que vulgueu (també podeu pujar vostres en upload). Cliqueu a sobre del títol de la cançó i us sortirà una pantalla com aquesta:

Copieu el text que hi ha sota de This song in your site. aneu al Format del vostre bloc, cliqueu sobre afegeix un gadget i cerqueu el de Html/Javascript, cliqueu i s'obrirà una finestra com aquesta:

Poseu-li un títol: música, el que estic sentint... I per últim enganxeu el codi que havíem copiat, cliqueu a DESA i voilà, ja teniu musiqueta al vostre bloc!!
Fent servir aquest gadget d'HTML/Javascript, podeu inserir moltes utilitats al vostre bloc: línies temporals, vídeos, un mashup de google maps (com hem fet als blocs de La Bòbila amb Mons negres)...
Bé, espero que no estigueu cansats amb aquesta gadgeto-lliçó! La setmana que ve ja parlarem de tot el que es pot afegir a les entrades i com fer-ho.

El motor del canvi I

2008-10-22T10:00:00.019+02:00

Bé, tots ja teniu fet un bloc! Ara, el guarnirem.

Encara que pot semblar que el disseny del vostre bloc és secundari, no ho és tant. Els últims dies que tractarem aquest tema, com podeu veure en el temari, el dedicarem a parlar de tot això en profunditat: quina imatge volem donar, què volem aconseguir, quina utilitat pot tenir... Quan es crea un bloc i ens plantegem el seu disseny i quins elements afegirem sempre hem de tenir present la finalitat d'aquest bloc. Aquesta finalitat ens ajudarà a triar.

El nostre és només un bloc de proves, però us convido a imaginar un supòsit: que és un bloc amb una finalitat determinada. D'aglutinant de les seccions infantils, d'informació sobre el fons especial, de notícies, de noves idees... la que vulgueu! Però quan escolliu els elements que tindrà no perdeu de vista aquest objectiu.

El títol de l'entrada d'avui és el motor del canvi: jugarem amb aquest concepte i demostrarem la bondat del canvi i com ens mou per millorar. Blogger ens dóna un format predeterminat i nosaltres el canviarem, justament per potenciar totes les capacitats d'interrelació que té aquesta plataforma. Farem servir les eines que ens dóna la plataforma i d'altres, que blocaires com vosaltres, ens proporcionaran.

Però ara, a poc a poc. Vull que obriu en una altra pestanya (si feu servir Safari o Firefox. Encara no? Recordeu que qui no el vulgui instal·lar en el seu ordinador de casa o del treball sempre pot fer servir la versió portable) o finestra (si feu servir Explorer) Blogger i entreu en el vostre compte. Us ha de sortir una imatge semblant a aquesta:

"Cliqueu" on diu: "Configuració". S'obriran nou pestanyes i aquí teniu la pràctica d'avui: canvieu la configuració del vostre bloc com vulgueu. Només una restricció: en la pestanya "Permisos" marqueu l'opció de que tothom pugui visualitzar el vostre bloc. Vull veure què aneu fent! ;·D

Si teniu temps comenceu amb la pestanya del "Format" canviant els tipus de lletra i colors o el model de plantilla... al vostre gust. Demà ens dedicarem a la pestanya de "Modificar el disseny" per que vull que tractem el tema dels gadgets o elements que es poden afegir, amb més tranquil·litat:

Fins demà, doncs!

Com s'aprèn?

2008-10-21T10:00:00.016+02:00

Autor: Peter Gibson

Com s'aprenen les coses? Fent-les! Ja heu vist què és un bloc. Ara aprendrem a fer-ne un. Em consta que alguns de vosaltres teniu un, però farem un repàs general. I qui ho sap, potser podrem aprendre coses noves, no? La fotografia és totalment simbòlica de com anirem treballant: pas a pas! ;·D
En primer lloc, vull que repasseu l'entrada on us vam fer la descripció d'aquest bloc. Vau veure quines són les parts d'aquest bloc, però anirem veient uns quant més i comprovareu que hi ha uns elements que s'acostumen a repetir.
Treballarem amb dos blocs, a part del nostre, el de Frikitecaris i el Dekialli Documental (tots tres imprescindibles per diferents motius!):

Si us fixeu la Url de Dekialli Documental no té la terminació de blogspot.com, com el nostre o el de Frikitecaris. Una de les característiques d'un bloc és la seva facilitat per fer-lo i per mantenir-lo. No es necessita un programa de disseny de pàgines web tipus Frontpage o Dreamweaver; existeixen plataformes o CMS (Sistemes de Gestió de Contingut) on, amb uns passos ben estructurats i sense tenir coneixements de llenguatges de programació, podem fer un bloc en cinc minuts. Nosaltres i els de Frikitecaris vam fer servir Blogger, Dekialli Documental va fer servir WordPress. Hi ha més, però aquestes són les més conegudes. Nosaltres treballarem amb Blogger ja que considero que és la més senzilla, però Wordpress és també una plataforma molt interessant, ja que si tens alguns coneixements de html, et permet personalitzar molt més el teu bloc. A Blogsbazaar fan una comparació entre CMS força clara.
Normalment els blocs tenen un disseny similar: a dalt una capçalera, a l'esquerra les entrades del bloc (ordenades cronològicament) i a la dreta tota una sèrie de widgets o gadgets (com els anomena blogger) que es poden afegir. Obriu els dos blocs d'exemple i podreu comprovar com hi ha uns elements habituals: una presentació de l'autor, un núvol o llistat d'etiquetes, un arxiu del bloc, "els últims comentaris"... Aturem-nos un segon amb aquest últim: una de les característica definitòria dels blocs és la seva interrelació amb els usuaris i per tant, els comentaris són imprescindibles!

Via: Plétora de piñatas

Tot té la seva part fosca...però sempre podreu moderar els comentaris per evitar els trolls!
Bé, comencem la pràctica d'avui:
Obriu Blogger i amb les dades del vostre compte a Google intenteu fer-ne un. És molt senzill, així que no crec que calgui més explicacions! De totes maneres, si teniu algun problema o simplement us voleu assegurar de fer-ho bé, consulteu aquest tutorial: com crear un bloc. (només heu de seguir el primer capítol). Una vegada fet, subscriviu el vostre nou bloc amb el Google Reader. Ja sabeu, qualsevol dubte...

Demà aprendrem a configurar i a canviar el format dels vostre bloc: serà divertit!

Blog, bloc, bitàcola...

2008-10-20T10:00:00.042+02:00

Via: www.macla.co.uk

[Responsable: Ilumi Ramos - Ilumi]

Bé, ja hi som!
Ja heu treballat RSS, heu après on trobar aplicacions web 2.0, a fer servir l'etiquetatge social, què és això de la web 2.0 i amb el vostre bon criteri, heu començat a plantejar-vos la utilitat, la realitat de tot això. Anem, doncs, per bon camí! La meva feina serà explicar-vos què és un bloc, com es fa, per a que serveix (si serveix per a alguna cosa) i principalment, quina utilitat pot tenir dintre de la biblioteca pública.

Què és un bloc o blog?

Primer un apunt terminològic: com es diu en català? Com a tot, hi ha diferents opinions: els que diuen que blog remet al terme original en anglès i els que diuen, entre ells els de TERMCAT, que es tradueix per bloc. En principi, jo faré servir aquest terme: crec que s'està fent servir prou en la blocosfera catalana com per mantenir-lo, però al llarg d'aquest curs el veureu escrit indistintament de les dues maneres (sobretot a les imatges).

Un bloc és un lloc web actualitzat periòdicament amb entrades ordenades cronològicament. El terme blog o weblog (en anglès) prové de les paraules web i log (diari). En un primer moment era sinònim de bitàcola, en referència als quaderns de bitàcola mariners on s'anava anotant tots els esdeveniments del dia.

La classificació dels blocs depèn del criteri que s'utilitzi, si es fa per temàtiques poden ser, entre d'altres:

Personals
Periodístics
Polítics
Corporatius
Tecnològics
Educatius (Edublocs) [Molt actius, on sonen conceptes nous com Edupunk o Edupop]
Professionals
Els d'experts en un tema...

També es poden mantenir altres criteris classificadors:

Segons el seu ús: oci, laboral
segons el seu accés: obert o tancat
segons el mitjà: foto, vídeo, text...

També teniu una curiosa classificació, per als que dominin l'anglès i vulguin entretenir-se:

The 25 Basic Styles of Blogging ... And When To Use Each One

View SlideShare presentation or Upload your own. (tags: tips marketing)

Tenen característiques comunes, dependentment de la seva temàtica: s'actualitzen periòdicament, mantenen un "feedback" amb els seus usuaris (ja sigui amb comentaris, xats, formularis...) i formen part d'una xarxa social mantenint un llistat de blocs interessants, per tant, també són una font d'informació de la seva temàtica.
Però... què són els blocs de fet? Doncs, dependrà del vostre punt de vista. Per a molts és una manera fàcil i senzilla d'expressar-se; de publicar notícies: les que podem veure cada dia als diaris i les altres, les que no tenen un canal normalitzat; de propagar els seus idearis polítics; com a mitjà propagandístic per a les petites i grans empreses, formatius... Tots tenen en comú la intenció de crear un debat, o donar una opinió i tots, en general, són una font d'informació inigualable i a vegades, immesurable. El bloc és només una eina, bona o dolenta, depenent de qui i com es faci servir; com totes. Sobre tots aquests temes podrem mantenir grans debats fent servir els comentaris, però ara, anem per feina!

Al llarg d'aquest tema anirem fent pràctiques, d'acord?
1a pràctica: Heu de cercar en el cercador de blocs de Sant Google, tres blocs de temàtica diferent (podeu escollir les tres que vulgueu) i m'heu de deixar el nom de cada bloc i la seva tipologia en un comentari. No s'hi val repetir! O SIGUI QUE, EN AQUEST CAS, ELS PRIMERS HO TENEN MÉS FÀCIL! També us heu de fixar com estan estructurats els blocs i quins elements acostumen a repetir-se, així us aneu preparant per a demà!

Tema 5 - BLOCS

2008-10-20T09:00:00.011+02:00

TEMA 5 - BLOCS
(Del 20 d'octubre al 31 d'octubre)

[Responsable: Ilumi Ramos - Ilumi]

- Dilluns 20 - Blog, bloc, bitàcola... (Terminologia)
- Dimarts 21 - Com s'aprèn? (Comencem a fer un bloc en blogger)
- Dimecres 22 - El motor del canvi I. (Configuració)
- Dijous 23 - El motor del canvi. (Format)
- Divendres 24 - Temps de canviar.
- Dilluns 27 - Escriurem una entrada. (Com i què?)
- Dimarts 28 - Drets d'autor, manual d'estil...
- Dimecres 29 - Altres tipus de blocs I. Microblocs.
- Dijous 30 - Altres tipus de blocs II. Fotoblocs, videoblocs, audioblocs...
- Divendres 31 - Biblioteques i blocs- exemples i idees.

Conclusions

2008-10-17T10:00:00.004+02:00

[Responsable: Silvia Fernández - sfer]

===

A aquestes alçades ja sabeu que a mi m'agrada força saber què en penseu de tot plegat. És per això que acostumo a deixar per l'últim dia la meva petició de què reflexioneu i m'expliqueu què us semblen aquestes noves eines, maneres de treballar o, en aquest cas, d'organitzar la informació.

Avui, per acabar el tema de l'etiquetatge, us proposo que feu un "visionat" i unes "lectures", i després, als comentaris, m'expliqueu què en penseu de tot plegat.

El vídeo es titula "Information R/Evolution"

I els textos, parlen de "Tags, folksonomies y bibliotecas", i consisteixen en les reflexions sobre la matèria d'uns quants bibliotecaris (els trobareu fent click a l'enllaç).

===

Material complementari: tutorials sobre etiquetatge:
- Folcsonomies: la pràctica educativa de l'etiquetatge.
- Taller de marcadores sociales.

Això és tot per aquesta setmana!
A partir de dilluns, tindreu dues setmanes d'intensa ILUMI, que us farà fer de tot i més al voltant d'una de les eines més utilitzades de la web social: els BLOGS.
Ens veiem!!

Una pràctica: del.icio.us

2008-10-16T10:00:00.009+02:00

[Responsable: Silvia Fernández - sfer]

===

Una de les eines de web social que més aprofiten l'etiquetatge entre les prestacions que ofereixen, són les eines de favorits socials. Igual que Google Reader és una eina online que serveix per llegir RSS, les eines de favorits socials són eines online que ens permeten accedir a les nostres webs favorites des de qualsevol ordinador, i que a més incorporen funcionalitats per compartir aquests favorits. Dit d'una altra manera:

1) Els "favoritos" o "marcadores" que emmagatzemem al nostre navegador només estan accessibles des d'aquell ordinador. Amb un servei de favorits socials, les webs que marquem com a favorites les tindrem accessibles des de qualsevol ordinador.

2) A més a més, els serveis de favorits socials permeten:
- veure les webs que altres persones estan afegint als seus favorits,
- veure quantes persones han afegit una determinada web als seus favorits (i comprovar-ne la popularitat),
- compartir amb altres persones les webs que afegim com a favorites,
- ... i altres funcionalitats que tot seguit veurem amb un servei de favorits socials anomenat Delicious.

Però per començar, us deixo un dels súperdidàctics vídeos de Common Craft que parla, precisament, d'aquest servei:

Coses que vull destacar d'aquest tutorial, algunes de les quals les podeu anar comprovant, per exemple, al compte delicious d'aquest curs:

1r) Cal donar-se d'alta, igual que com per tants altres serveis d'internet (correu electrònic, google reader, etc...). Fer-ho és només qüestió de minuts, si no segons.

2n) En aquest cas, és molt útil que, a més de donar-nos d'alta, instal·lem els botons dels quals parla el vídeo al nostre navegador (Botons per a Firefox - Botons per a Explorer). Així, guardar favorits a del.icio.us és igual de senzill que guardar-los en el nostre navegador. Si no els instal·lem serà un mica més complicat perquè haurem de navegar sempre amb la web de delicious oberta en una altra finestra o pestanya, i haurem d'anar copiant i enganxant les adreces de les webs que ens interessi guardar.

3) L'ordenació dels favorits al nostre navegador és per carpetes. Si volem guardar una web en diferents carpetes, l'haurem de guardar tantes vegades com a carpetes diferents la volem guardar. En canvi, l'ordenació a del.icio.us és per etiquetes, i quan guardem una adreça, li podem assignar tantes etiquetes com siguin rellevants per aquell recurs en concret.

4) Els favorits es van emmagatzemant a la nostra pàgina de del.icio.us, per defecte, per ordre cronològic invers: primer estaran els favorits més recents, i a mesura que anem passant pàgines anirem retrocedint en el temps. Però per recuperar alguna adreça que haguem guardat prèviament, farem servir principalment les etiquetes: i no només per etiquetes individuals, sinó també per grups d'elles (és a dir, que podrem contestar preguntes com "quins enllaços he emmagatzemant amb les etiquetes "web 2.0" i "eines"?).

5) Per defecte, tots els enllaços que guardem al nostre delicious són públics, i el nostre compte té RSS. Això vol dir que:
- Si sabem el nom d'usuari d'algú (ja sigui persona o institució), podem veure quins enllaços ha guardat...
- ... i si volem estalviar-nos haver d'entrar al seu compte per veure què està guardant, ens podem sindicar els seus favorits per "seguir les seves petjades a la xarxa".

6) Per últim, amb delicious s'han acabat els correus electrònics del tipus "he trobat aquest enllaç que crec que t'agradarà". Si quan guardem un enllaç fem servir l'etiqueta "for:nomusuari", la persona a qui enviem l'enllaç, quan entri al seu compte de delicious podrà veure els enllaços que els altres usuaris han compartit amb ell i afegir aquells que consideri interessants al seu propi compte.

===

Totes aquestes són les prestacions que ofereixen els llocs de favorits socials. Delicious n'és un, però n'hi ha d'altres com blinklist, magnolia o mister wong, per mencionar-ne només un parell i no fer d'això una llista interminable. Però encara que no els fem servir, tots aquests serveis també ens poden ser d'utilitat per fer diferents tipus de cerques:

- el fet que delicious et digui quantes persones han guardat una determinada web com a favorita, ens pot indicar quines d'aquestes webs són les més populars per fer una sèrie de coses (per exemple, descarregar fonts per l'ordinador, o llocs que parlin de la biblioteca 2.0).

- podem comprovar quantes persones han guardat una determinada web com a favorita.

- per estar al dia del que es publica sobre un tema determinat.

L'únic inconvenient és que totes aquestes cerques les haurem de fer tenint sempre en ment que l'element principal de cerca són les etiquetes, i que la gent pot etiquetar en diferents idiomes (els resultats no seran els mateixos si busquem "biblioteca2.0" que si busquem "library2.0".)

===

No us obligaré, si no voleu, a donar-vos d'alta i començar a utilitzar delicious, però sí que us deixaré dues pràctiques per avui:

- La pràctica obligatòria: realitzeu alguna cerca a delicious i digueu-me:
a) Alguna de les webs més populars que la vostra cerca doni com a resultat.
b) Quantes persones han guardat aquella web.
c) Qui va ser el primer usuari a guardar-la.
d) Algunes de les etiquetes alternatives que els usuaris han fet servir per descriure aquella web en concret.

- La pràctica voluntària (com la de l'altre dia del Wordle, us servirà per compensar alguna pràctica que no hagueu fet amb anterioritat): si us doneu d'alta, envieu-me algun enllaç!! (recordeu: etiqueta for:fernandezfs).

El mateix, amb diferents "vestits"

2008-10-15T10:00:00.012+02:00

[Responsable: Silvia Fernández - Sfer]

===

Les etiquetes que s'han utilitzat per descriure un determinat element, o el conjunt d'etiquetes que ha fet servir una persona en el seu "historial" com a usuari d'un servei de web social (per exemple, totes les etiquetes que he fet servir per emmagatzemar els meus enllaços preferits a del.icio.us), poden mostrar-se de diferents maneres.

En forma de llista.
Pràcticament tots els exemples que vam veure l'altre dia tenien forma d'enumeració o de llista d'etiquetes. Aquestes llistes poden ser alfabètiques o ordenades de major a menor freqüència d'utilització. Un servei que utilitza tots dos sistemes és precisament del.icio.us. Per comprovar-ho, podeu entrar al compte de la Biblioteca Universitària de Sabadell.
- Les etiquetes més utilitzades (Top 10 Tags) estan ordenats de major a menor freqüència: el número al costat de cadascuna de les etiquetes indica quants enllaços han guardat sobre aquella matèria en concret.
- Si desplegueu "All tags", per veure totes les etiquetes, llavors les podreu veure per ordre alfabètic.

Però encara hi ha una altra manera de visualitzar les etiquetes. Fa uns anys, va estar força de moda, i ara sembla en desús, però està bé que la conegueu. Us enrecordeu que us vaig dir que la sessió d'avui seria com fer una passejada pels núvols?

En què s'assembla això...

a això?

Efectivament, totes dues són imatges d'un núvol! Un núvol meteorològic, el primer, i un núvol d'etiquetes, el segon! Com us deia, fa un temps visualitzar les etiquetes en núvols era força comú. De fet, era una molt bona manera de, amb un sol cop d'ull, fer-te a la idea de quins eren els temes més tractats per un blog, o els més predominants en un compte de delicious, ja que en un núvol d'etiquetes, el tamany de les etiquetes indica la freqüència d'utilització de les mateixes. Avui dia està en desús, però encara en podreu trobar a força serveis de la web social.

Aquí us en deixo un parell:

De del.icio.us. Si torneu a entrar a un compte del.icio.us (aquest, per exemple), veureu que a dalt a la dreta hi ha un enllaç que diu "Tag options" i des d'aquí podeu triar si voleu veure les etiquetes en format de núvol - cloud - o de llista - list -. En aquest cas no és el tamany, sinó la intensitat de color de les etiquetes el que indica la freqüència (com més fosca, més utilitzada ha estat aquella etiqueta). Com podeu veure, estan ordenades alfabèticament...

... igual que en aquest núvol amb el tags més utilitzats a flickr, tot i que en aquest cas sí que és el tamany de la lletra el que indica quines etiquetes s'han fet servir més que altres.

Us anava a posar uns quants exemples, però he trobat aquesta galeria de núvols d'etiquetes on en teniu una bona pila... Tot i que l'article està en anglès, us servirà per veure els "diferents vestits" amb els quals us podeu trobar un llistat d'etiquetes.

===

I ara, pels més juganers, què us semblaria fer el vostre propi núvol d'etiquetes?

Aquest d'aquí dalt està fet amb una eina molt divertida que es diu Wordle. Us proposo que feu el vostre núvol, titulat "Algunes coses que m'agraden", i que ens deixeu l'enllaç per veure'l als comentaris. Qui ho faci, tindrà un punt "extra", a "canjear" per alguna de les altres pràctiques que no hagi pogut fer...

Instruccions
- Entreu a Wordle.
- Clickeu "Create".
- Al quadre de text, escriviu les "etiquetes" que formaran part del vostre núvol (poden ser les vostres aficions, els vostres autors preferits, o el que se us acudeixi primer!).
- Les etiquetes que tinguin més d'una paraula, escriviu-les sense espais.
- Si escriviu la mateixa etiqueta vàries vegades, apareixerà més gran en la imatge final. Com més vegades l'escriviu, més gran serà.
- Quan hagueu escrit tot, clickeu "Submit".
- I ara, jugueu amb el disseny del vostre núvol! Podeu canviar el color de fons, el tipus de lletra, els colors, l'orientació de les paraules...
- Quan estigueu, clickeu a "Save to gallery".
- A baix de tot, on posa "Paste this code into your blog or home page to link to this Wordle", copieu l'adreça web que comença per "http://wordle.net/gallery/wrdl..."
- Enganxeu-la als comentaris, perquè els companys la poguem veure!

On ho podem trobar?

2008-10-14T10:00:00.012+02:00

[Responsable: Silvia Fernández - Sfer]

===

Si ara fa unes setmanes preguntàvem "On és l'RSS?", avui preguntem... "On són les etiquetes/els tags?".

A la web social, són a tot arreu. I us ho demostraré amb exemples de diferents serveis de la web social que utilitzen l'etiquetatge. Us faré una brevíssima introducció de per a què serveix aquella eina, i us posaré un exemple de les etiquetes. Potser ho trobareu una mica repetitiu, però així m'asseguro que sabeu identificar què són aquelles paraules que apareixen de tant en tant associades a segons quins continguts d'internet... A més, així no us queixareu que el curs és difícil!

===

1) Entrades de blogs: això és un blog, i cada dia us deixem una entrada. Les entrades són els textos que els autors contribueixen a un blog. I aquestes entrades es poden classificar segons de quin tema tractin posant-hi etiquetes. D'aquesta manera, els lectors interessats en un tema en concret, poden visitar les entrades relacionades amb aquella matèria fent click sobre l'etiqueta que els interessi. Fixeu-vos, en aquest blog, per exemple, en les etiquetes que posem a cadascuna de les aportacions que fem. Si clickeu a sobre d'una de les etiquetes, us apareixeran només les entrades etiquetades amb aquella paraula.

Alguns blogs inclouen un llistat de les etiquetes (totes o les més freqüents) utilitzades a les seves entrades. Visiteu, per exemple, el blog del grup de biblioteques infantils i juvenils, i veureu les etiquetes, a la columna de la dreta, sota el títol "Parlem de..."

2) Fotografies: flickr és un servei que permet emmagatzemar i compartir les nostres fotografies online, entre altres coses. Mireu per exemple aquesta fotografia de la col·lecció de la Biblioteca del Congrés dels EE.UU. Veieu allà on diu "Tags", a la banda dreta de la pantalla? Les etiquetes amb les que vaig descriure aquesta foto són "Library of Congress, Thomas Martin, Thomas Staples Martin, E. S. Doughty, Doughty, politicians". Si clickeu a sobre d'una de les etiquetes (per exemple, "politicians"), veureu la resta de fotos que la biblioteca ha etiquetat amb el mateix "tag" (és a dir, totes les fotos de polítics).

Flickr disposa d'un cercador de fotografies que permet buscar per etiquetes, a més d'una pàgina (Popular Tags on Flickr) on podem explorar les etiquetes més utilitzades en general, les més utilitzades durant les últimes 24 hores, etc...

3) Vídeos: qui no conegui o hagi sentit a parlar de Youtube, que aixequi la mà. Ningú?? Oh, quina sorpresa!! Bé, doncs mireu aquest vídeo on el Carles ens parla de la lectura en veu alta. A la banda de la dreta de la pantalla teniu un requadre gris, i a dins hi ha un enllaç que diu "más información". Si el clickeu se us desplegaran, entre altres informacions, les etiquetes que s'han fet servir per descriure aquest vídeo, i que serveixen, junt amb el títol del vídeo i el text d'introducció, per "alimentar" el cercador.

En aquest cas, si clickeu a sobre de qualsevol de les etiquetes, veureu que els resultats són els vídeos no només de l'usuari que ha posat aquest, sinó de tots els usuaris de la plataforma youtube.

4) Notícies: ja us vaig parlar de Documenea quan vam fer les sessions sobre RSS. És una pàgina on els usuaris donats d'alta poden enviar notícies relacionades amb la biblioteconomia i la documentació, i els lectors poden votar les més interessants o comentar-les (tot i que per deixar comentaris també cal enregistrar-se). És una pàgina del que s'anomenen "notícies socials" (la Ilumi us parlarà amb més detall d'aquest tema més endavant).

Aquestes notícies es descriuen de dues maneres: classificant-les dins d'una categoria (l'usuari tria d'una llista tancada quina categoria s'adiu més a la notícia que vol publicar) i etiquetant-les. Mireu aquesta notícia, per exemple. Els termes que s'han fet servir per etiquetar-la són "web 2.0, administración pública, blogs". En aquesta pàgina també podeu veure quines són les etiquetes més utilitzades de les últimes 48 hores, de l'última setmana, de l'últim mes, etc...

5) Enllaços/favorits: demà passat farem unes pràctiques d'etiquetatge amb un servei de favorits socials anomenat Delicious que us encantarà. Delicious ens permet tenir els nostres enllaços preferits emmagatzemats a internet, de manera pública (tothom els pot veure, tot i que també els podem "privatitzar"), i amb diferents serveis que fan d'aquesta una eina "social". Per ordenar els enllaços que anem afegint, enlloc de fer servir carpetes com solem fer amb els "favoritos/marcadores" del nostre navegador, es fan servir "tags" i "tag bundles" (agrupacions d'etiquetes).

Tot i que, com us dic, parlarem amb més detall d'aquest servei d'aquí dos dies, val la pena que li feu un cop d'ull ara per començar-vos a familiaritzar. Ho podeu fer, per exemple, amb el compte de la Secció de lletres de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona. A la banda de la dreta de la pantalla hi ha un requadre destacat que diu "Tags":
- Top 10: les 10 etiquetes més utilitzades, ordenades de major a menor freqüència.
- All tags: heu de fer click a sobre per desplegar totes les etiquetes.
- Tag bundles: les agrupacions d'etiquetes: fan el servei d'una "carpeta" on tenir agrupades les etiquetes relacionades entre elles. També hi heu de clickar per veure quines etiquetes s'inclouen dins de cadascun dels "bundles".

===

Hi ha encara molts altres serveis de web social que ofereixen la possibilitat d'etiquetar amb paraules clau els continguts que hi aporten els seus usuaris. Així, podrem etiquetar les nostres presentacions de powerpoint a Slideshare, o els arxius que compartim amb Scribd, o les diferents pàgines que formen part d'una wiki a Wikispaces... De tots aquests serveis anirem parlant més detalladament al llarg dels dies (la Ilumi ens parlarà de blogs i microblogs, el Jordi de contingut àudio-visual - fotos, vídeos, arxius de so -, jo us parlaré de treball cooperatiu i, per tant, de wikis i intercanvi de fitxers...), però tots ells tenen en comú no només la possibilitat de sindicar els seus continguts, sinó també la possibilitat d'etiquetar-los per:
a) Organitzar-los.
b) Poder-los recuperar (amb més o menys facilitat, segons com de "bé" estiguin etiquetats).

Com que avui ha estat una sessió una mica "carregant" (sí, ho reconec), per demà us prepararé una molt lleugera. Tindreu la sensació de flotar en un núvol!!

Tags/Etiquetes/Folksonomies... què són?

2008-10-13T10:00:00.009+02:00

[Responsable: Silvia Fernández - Sfer]

===

Hola de nou!
M'heu trobat a faltar?
S'ha portat bé, el Jordi, aquesta setmana?
Segur que sí...
Encara teniu ganes de més?
Us ho esteu passant bé?
Perquè el gaudi té molt a veure, segons el meu punt de vista, amb la web social; de fet, amb la feina: ens hi passem gran part de la nostra vida, a la feina, així que més val que ens ho passem bé, no creieu?

Bé, posem-nos-hi doncs!

Durant els propers dies us parlaré de TAGS, ETIQUETES i FOLKSONOMIES.

No, no són tres coses diferents... són la mateixa, però dita de tres maneres diferents.

- Tenim el terme anglòfil (tag, tags, tagged, tagging),
- tenim el terme català (etiqueta, etiquetes, etiquetatge, etiquetar, etiquetat),
- i tenim també el terme "bibliotecari" (folksonomia, que ve de la barreja entre "taxonomia" - categoria - i "folk" - gent, poble).

Tot plegat es refereix al mateix fenòmen. I és que, novament com amb l'RSS, no parlarem de cap eina, utilitat o plataforma en concret, sinó d'una "característica" de molts dels serveis de la web social.

En què consisteix això de les etiquetes?

Us ho diré amb una frase i us quedarà claríssim: és la classificació per matèries que fan els usuaris dels serveis de web social de tots aquells materials que posen a internet: fotos, entrades de blog, vídeos, etc...

Com que aquesta definició no és gaire ortodoxa, us en cito un parell més (no fos cas que algú seriós ens estigui vigilant i posi en dubte la qualitat d'aquest curs...):

"Las etiquetas (tags) son un sistema de indización abierto e informal, el cual permite a nuestos usuarios asociar palabras clave con objetos digitales (páginas web, fotografías y post). A diferencia de la indización en bibliotecas, que sigue unas directrices muy estrictas (tesauros y listas de encabezacientos de materia), las etiquetas son completamente libres y desestructuradas, permitiendo a los usuarios crear conexiones entre los datos de la forma que ellos quieran."
[Definició d'"Etiqueta" a 23 pasos.]

"Una etiqueta es una palabra clave ajerárquica asignada a un dato (como una imagen digital o un archivo informático). Esta tipo de metadato describe el dato y permite recuperarlo navegando o buscando. Lo que diferencia a las etiquetas de las palabras clave tradicionales en que se eligen de forma informal y personal, osea sin tesauro, por el autor o un usuario. En los sitios web que permiten etiquetar sus datos, la colección de etiquetas se llama folcsonomía. La acción de etiquetar archivos se asocia a menudo a los sitios web 2.0, pioneros en ello. De esta forma las bases de datos en sitios web pueden extenderse de una forma descentralizada."
[Definició d'"Etiqueta (metadato)" a la Wikipedia.]

La primera definició és, de fet, força semblant a la nostra. De la segona, us vull destacar dos elements:

- Per una banda, una etiqueta és com una paraula clau, o una cadena de paraules ("tic" o "tecnologies de la informació i la comunicació" són dues etiquetes diferents que volen dir el mateix), escollida per l'usuari de manera espontània (a diferència de com escullen els encapçalaments de matèria els catalogadors, que han de tenir en compte unes certes normes i el tesaurus, l'índex de totes les paraules clau utilitzables), i aplicada a una dada concreta, independentment del format d'aquesta.

- Per una altra, etiquetar, en l'era de la web social, pot tenir (tot i que no sempre ho fa) un component de col·lectivitat: diferents usuaris atorguen diferents etiquetes a la mateixa dada. Per això s'anomenen, de fet, "folksonomies": són les persones, en plural, les que ajuden a descriure les dades, i aquesta descripció està feta des de diferents punts de vista, fet que ajuda a que aquesta sigui més exhaustiva.

Per què són importants les etiquetes?
O el que és el mateix, per a què serveixen? Principalment, per dues coses:

- Primer, per posar ordre. Ordenar els nostres enllaços favorits, les nostres fotografies o els nostres vídeos segons les paraules que els atorguem.

- I segon, per recuperar la informació. Igual que la cerca per paraules clau o per matèries al nostre catàleg ens pot ajudar a trobar un document, quan tenim molts elements classificats, el fet que haguem assignat paraules clau ens ajudarà a recuperar aquells elements que siguin rellevants.

Per això és important etiquetar, i és important fer-ho des que comencem a utilitzar un servei que ens ho permet, i és important planificar abans de començar a etiquetar, i no posar etiquetes "a tontas y a locas" que després haurem de canviar perquè no ens serveixen.

I encara que us sembli mentida, fins aquí tota la teoria d'avui. Dubtes? Preguntes? Els espero als comentaris. Demà, us explicaré més sobre "on" podem trobar tags/etiquetes i com s'utilitzen en cada cas.

Tema 4: Etiquetatge

2008-10-13T09:00:00.009+02:00

TEMA 4 - ETIQUETATGE
(Del 13 al 17 d'octubre)

[Responsable: Silvia Fernández - sfer]

- Dilluns 13 - Tags/Etiquetes/Folksonomies... què és?
- Dimarts 14 - On ho podem trobar?
- Dimecres 15 - El mateix, amb diferents "vestits".
- Dijous 16 - Una pràctica: del.icio.us.
- Divendres 17 - Conclusions.

Buscar i trobar serveis 2.0 (IV): widgets i altres punyetes 2.0

2008-10-10T00:05:00.005+02:00

Hola!

Avui tanquem aquesta part del curs parlant de widgets: què son, on trobar-ne i algunes punyetetes 2.0 que fan gràcia...

Això és un treballat widget sobre la Crisi:

També conegut amb el nom de mòdul, plug-in i sobretot snippet, un widget és un fragment de codi HTML que conté un enllaç a un contingut dinàmic elaborat per un tercer que ens el cedeix perquè l'inserim en el nostre bloc o lloc web amb facilitat, i que ens obre tot un univers de possibilitats per enriquir el nostre lloc. Tornem a visualitzar aquí la idea de reciclatge o reusabilitat, en aquest cas, del codi. Si fem clic a Share podem veure i copiar el codi del widget o obrir el widget creat pel diari La Vanguardia en el nostre navegador.

Molts llocs com YouTube, la premsa digital, etc., ofereixen widgets dels seus continguts, excepte aquells en què la legislació sobre propietat intel·lectual ho desaconselli o bé per desig manifest dels autors.

Aquí en teniu un del Gran Geni Surrealista des de YouTube, contra la Crisi:

I alguns llocs per trobar widgets:

Yahoo! Widgets

Widgetbox

Widgetoko

Snipperoo

Punyetes 2.0

Sota aquest nom he volgut afegir alguns llocs 2.0 que he trobat amb l'ajut dels directoris i cercadors que hem estat veient aquests dies i que us poden resultar atraients... no els ressenyo, simplement els deixo aquí perquè els aneu explorant i gaudint i que serveixin com a aperitiu per a la propera part del curs que miraré de pilotar. Serà el Tema 6: Recursos audiovisuals, a partir del proper dilluns 17 de novembre.

mapOcio.com

11870.com

FreeTube

G2P

KeepVid

Pràctica: Us proposo que trobeu un parell de llocs semblants o relacionats amb, com a mínim, un parell dels anteriors a partir dels serveis 2.0 que creieu més adequats per fer-ho... Ex.: Google Video i YouTube són semblants i/o estan relacionats amb KeepVid.

Aquest dilluns 13, però, comença el Tema 4 sobre tags/etiquetes amb... el "retonno" de la Silvia.

Recordeu que podeu plantejar qualsevol dubte, pregunta o prec per correu electrònic o en els comentaris dels posts.

Gràcies i bon cap de setmana,

Gambita

Buscar i trobar serveis 2.0 (III): motors de cerca 2.0

2008-10-08T16:47:00.024+02:00

Bona tarda!

Avui parlarem dels motors de cerca 2.0, dins els quals podem encabir tots aquells que aportin algun valor afegit als motors de cerca/directoris "tradicionals" de cerca generalista com Google, Yahoo, Ask, Looksmart, Altavista, Alltheweb, MSN Search, dmoz.org, Hotbot, etc.

Tot i que molts d'ells han posat en marxa intents, de major o menor intensitat segons el cas, d'afegir noves possibilitats a l'alçada de la Web 2.0. El CSE de Google i MyWeb 2.0 de Yahoo o l'aplicació -en forma de plugin per a Internet Explorer 7- de cerca col·laborativa Searchtogether de Microsoft.

Cal destacar que l'amo i senyor del mercat ara com ara és Google. Per exemple: Yahoo va fer durant un temps les seves cerques sobre la seva base de dades -de fet, Yahoo manté un acord de col·laboració publicitària amb Google però alhora és propietària d'Alltheweb i Altavista-, un fenomen que permeteu-me que anomeni subcontractació de la informació i que veurem que, des de la filosofia 2.0, és característic d'alguns motors 2.0: no posseeixen la informació sinó que es limiten a processar la consulta de l'usuari i li lliuren uns resultats personalitzats a partir de les funcionalitats que el servei ofereixi. D'aquí prové el concepte de mash-up, una aplicació/portal/lloc/servei web híbrid que aprofita els recursos d'altres llocs web per oferir nous continguts a l'usuari... a grans trets tot plegat es pot entendre com una sèrie de processos de reciclatge de la informació.

Aquesta concentració dels monstres de la cerca a la Web té una víctima que valdria la pena recordar només un moment: Altavista. El que va començar l'any 1995 essent el buscador de referència com avui ho és Google ha acabat com una simple interfície de cerca que retorna resultats de la base de dades de Yahoo... El mercat dels grans cercadors està molt més concentrat del que sembla a simple vista.

Si feu clic a l'enllaç Sponsored Matches dels resultats d'Altavista podeu llegir la "confessió" de la companyia sobre l'eufemisme que fan servir per disfressar que ara són poca cosa més que una filial de Yahoo. Fins i tot ens plantegen que Become a sponsor... i això ja porta directament a una pàgina de Yahoo... com ens hem de veure, oi Altavista?

En qualsevol cas, quedem-nos amb la idea que la personalització i la participació i col·laboració dels usuaris són les orientacions bàsiques -molt 2.0 d'altra banda- d'aquests intents de la vella guàrdia de la Web de posar al dia els seus bucs insígnia.

Veurem ara alguns exemples -molts d'ells premiats i considerats de referència- de les dues grans tipologies...

Generalistes

Mnemo és un impecable metacercador -cercador que s'alimenta de més d'una font- d'usabilitat excel·lent basat en mapes conceptuals (ells en diuen Atomic-Tree) que permet eixamplar el nostre punt de vista sobre els resultats d'una cerca sobre resultats provinents de Yahoo, Youtube i Flickr.

Kartoo és un altre metacercador basat en mapes conceptuals de disseny força atractiu. Els resultats sobretot provenen de Yahoo. El fet que es basi en tecnologia Flash (propietària) atempta directament contra la seva autenticitat 2.0 però bé...

Cuil és el motor de cerca que han posat en marxa un grup d'antics empleats de Google. Sembla brillant i prometen molt, caldrà veure si acompleixen el que es proposen... el millor de tot és que l'índex sobre el qual fa les cerques és propi i, segons ells, el més gran del món! També que asseguren ser molt estrictes amb la privacitat de l'usuari, per la qual cosa no emmagatzemen adreces IP o logs de les cerques.

Clusty és un altre metacercador -s'alimenta d'Ask, Gigablast, Open Directory i altres- que ofereix com a principal signe d'identitat els clusters o blocs de resultats. Això vol dir altres conceptes relacionats amb la cerca inicial en una presentació que ens pot recordar les llistes d'encapçalaments de matèria o els tesaurus.

De fet, no ens ha de sorprendre descobrir que molts dels conceptes 2.0 són fills -il·legítims?- d'altres conceptes ja inventats fa dècades per insignes documentalistes o investigadors i ben coneguts dins el nostre món de la Biblioteconomia i la Documentació. Aquest metacercador també permet cercar informació governamental dels EUA, ofertes de treball, notícies, imatges, la Wikipedia i blocs.

Rollyo treballa sobre els resultats proveïts per Yahoo per possibilitar que l'usuari creï el seu propi motor de cerca personalitzat sobre un tema determinat.

50 Matches és interessant pel que ells anomenen Powered Social Search. Es tracta d'un motor de cerca que s'alimenta de del.icio.us, Digg i Reddit i que ens ofereix només 50 resultats per cerca, tots ells amb una alta probabilitat que siguin de qualitat perquè provenen de diverses experiències d'usuari. Recordeu?

Especialitzats

Technorati és EL cercador de blocs per excel·lència. Segons dades del mes de juny d'enguany, indexava quasi 113 milions de blocs... compta amb una comunitat molt activa de programari lliure però alguns detractors han assenyalat que ja no conserva l'atractiu dels orígens...

Digg és un lloc en què els propis usuaris creen el contingut a base d'aportacions personals. Digg és considerat el lloc que va iniciar el novembre de 2004 les xarxes socials fonamentades en la participació i aportació dels usuaris mitjançant una barreja de marcadors socials, etiquetes, blogging i sindicació. Els usuaris hi envien notícies i ressenyes sobre recursos web que altres usuaris voten. La valoració dels llocs s'estableix en funció d'un rànquing dels propis usuaris segons la fiabilitat demostrada per les seves valoracions prèvies per a descobrir i compartir coneixement en la Web.

Tweet Scan és un altre cercador de notícies d'actualitat, opinions de consumidors, blocs i fòrums de discussió.

Shoomo compara preus de més de 600.000 productes sobre 100 botigues en línia. Amb votacions i valoracions dels usuaris.

Wink permet la cerca de dades personals i telèfons amb funcionalitats com saber qui ha buscat abans la mateixa informació.

Similicio.us és un mash-up de del.icio.us, lloc que acull els marcadors (adreces d'interès o favorits) que van introduint-hi els usuaris registrats en el servei. Molt útil per trobar llocs web relacionats amb un altre.

Travature, un servei 2.0 que integra cerca de vols, guies de viatge en forma de wikis, ressenyes d'allotjaments diversos, permet l'intercanvi d'opinions i fotografies entre els usuaris.

Wikia Search és el motor de cerca 2.0 del servei d'allotjament de wikis Wikia. Permet cercar informació sobre la gran quantitat de wikis allotjats i forma part d'un projecte de cerca distribuïda/motor de cerca anomenat Grub. Quan va començar molts usuaris el confonien amb Wikiseek, un motor de cerca de la Wikipedia, que ara mateix es troba fora de servei... una altra característica de la Web en general... que molts projectes no tenen la necessària continuïtat en el temps.

Aquesta guia sobre 25 motors de cerca 2.0 per tipologies cobreix prou bé tot l'espectre de motors de cerca 2.0.

Sobre mash-ups: el concurs de mash-ups de Google España. O directoris com Mashup Awards o Mashup Feed.

Per estar al cas dels darrers moviments en el camp dels motors de cerca 2.0 podem consultar aquesta llista, Mashable o també la categoria Search 2.0 del bloc de Bob Stumpel.

Pràctica: aneu fent de mica en mica, hi ha molta teca per provar... i tingueu presents aquests llocs per a futura referència i per anar descobrint i incorporant nous serveis i aplicacions en les vostres cerques quotidianes.

Fins demà,

Gambita

Buscar i trobar serveis 2.0 (II): on i com trobar serveis i webs 2.0

2008-10-07T11:52:00.023+02:00

Bon dia!

Avui toca com trobar serveis 2.0. Primer de tot hauríem d'aclarir un parell de qüestions...

1a) La distinció entre servei i web o lloc 2.0. Tot i que molt sovint la frontera entre ambdós conceptes és tan tènue que desapareix, encara podem diferenciar aplicacions o serveis 2.0 del que només serien llocs web 2.0.

Per exemple: EyeOS és un sistema operatiu lliure basat en web ideat a Catalunya, per tant seríem davant d'un lloc web que ofereix un servei o producte amb característiques 2.0.

En canvi, Biblio.com sembla més propera al concepte de web 2.0 que ofereix un servei 2.0 però en un sentit més "tradicional": cerca de llibres rars, usats i descatalogats.

Linkua (aprenentatge multimèdia d'idiomes), pel seu disseny i pel seu concepte, és un altre exemple que trenca la frontera entre web i servei: la web és el servei i el servei és la web.

De fet, aquesta distinció segurament perd tot el sentit en tractar-se de webs 2.0, les quals per definició aporten un valor afegit (el servei o producte) més enllà del tradicional del que consideràvem Web 1.0, en què hi havia poc o gens multimèdia, text pla, dissenys d'escàs atractiu, poca o nul·la interacció amb l'usuari, etc.

2a) La diferència fonamental en el contingut del post d'avui i el de demà: on i com trobar serveis 2.0 per una banda i motors de cerca 2.0 per l'altra.

Avui parlarem bàsicament de directoris que recopilen llocs/serveis 2.0 i demà parlarem de motors de cerca i serveis amb característiques 2.0. També veurem que la fusió conceptual de vegades és l'ingredient principal d'aquests serveis.

Dit això irem al gra, molt més que ahir perquè totes i tots anem justos de temps i el tema és ben senzill d'entrada: tenim la sort que un senyor anomenat Bob Stumpel publica un bloc que es diu Everything 2.0.

A la dreta podeu veure que hi ha les webs organitzades per categories temàtiques. Per tant, som davant d'un sistema de classificació ambigu, sistemes en què els continguts estan organitzats en categories no definides de forma exacta i precisa (Martínez Usero, 2007). Malgrat el grau d'incertesa a l'hora de trobar el que volem en un sistema com aquest, la classificació és força útil per orientar-nos cap al que vulguem trobar. I no us espantéssiu: hi ha cerca per paraula clau o tag tot just per sobre de la classificació temàtica.

A més, en Bob va ressenyant totes les noves incorporacions que constantment va fent. No ho dubteu, aquí hi ha quasi tot el que pot portar etiqueta 2.0.

Altres directoris

Listio és un directori ben presentat i força exhaustiu de llocs i serveis 2.0, amb ressenyes de cadascun dels serveis i un molt ben col·locat núvol de tags o etiquetes.

eConsultant, directori amb més de 1200 llocs 2.0, un altre de logos 2.0 i més coses com aplicacions freeware, fonts, utilitats per a programadors web, etc.

All Things Web 2.0 és un altre lloc de referència estructurat en forma de rànquing segons els llocs 2.0 més votats pels usuaris.

El Seth Godin's Web 2.0 Traffic Watch List és un rànquing de 952 llocs web ordenats per votació dels usuaris, remet al directori de Bob Stumpel i l'All Things Web 2.0.

I en català el recull d'en Joan Vilarnau Ei, si pot ser! Des d'aquí també es pot accedir al seu bloc, especialitzat en Web 2.0.

Blocs especialitzats

Web 2.0 Workgroup és una xarxa de blocs sobre Web 2.0.

Premis

Web 2.0 Awards, seu dels premis que es concedeixen anualment als millors llocs i serveis 2.0, la flor i la nata de l'univers 2.0.

Webware 100 és un directori de 100 llocs 2.0 votats pels usuaris. Cada seleccionen els que els usuaris voten com a millors serveis 2.0.

Conferències

Web 2.0 Expo

Web 2.0 Conference

Catosfera és el nom d'unes jornades en català sobre blocs i Web 2.0.

Medició d'audiències

Aquests llocs es dediquen a analitzar les visites que rep una web i són útils per obtenir informació d'un lloc web determinat (popularitat, fiabilitat, autoria...) i altres relacionats amb ell. Són eines útils per complementar la informació obtinguda en un cercador convencional com Google.

Alexa

Nielsen/NetRatings

També us pot resultar interessant consultar aquest post sobre nous projectes Web 2.0 sorgits a Espanya l'any passat.

I de regal un llibre en castellà. Proveu de demanar que us l'enviïn en paper per a la biblioteca, en teoria és de franc!

Fins demà,

Gambita

Tema 3: Buscar i trobar serveis 2.0

2008-10-06T10:00:00.014+02:00

Bon dia!

Sóc en Jordi Corvillo, treballo a la Josep Janés i per aquí em coneixereu amb el sobrenom de Gambita, que és el que faig servir també a l'AMPLI. Us convido a visitar-lo si us agrada la música, darrerament hi hem publicat uns articles molt interessants... per si no ho heu fet encara. Gràcies Silvia.

Anem al gra: Buscar i trobar serveis 2.0 és el títol del nou tema que comencem avui dimarts després de la fantàstica introducció general i sobre l'RSS a càrrec de la Silvia.

Som usuaris. Quan entrem en contacte amb el navegador web, la sovint vulgar interfície (encara no heu provat Chrome?) per mitjà de la qual accedim a la informació, estem desenvolupant el que els Autors -en aquest cas recorrerem al model d'Arhippainen i Tähti- han definit com a experiència d'usuari, el resultat de la interacció entre persona i ordinador en la qual influeixen diverses variables representades en el següent esquema:

Com podeu veure hi ha tota una sèrie de factors involucrats en l'experiència d'usuari. Alguns d'ells condicionaran que la suposada mateixa experiència no pugui ser idèntica d'un dia per l'altre per factors a priori tan impensables com la temperatura, l'hora o el lloc. I d'altres influiran de forma inconscient i inevitable: els nostres valors, els valors socials o modes del moment, els hàbits, la religió, la personalitat, etc. Per tant, de tot això podem concloure que l'experiència d'usuari és una experiència purament subjectiva. Dit d'una altra manera: personal i intransferible, com el carnet de les biblioteques de la Xarxa ; )

Tot i que acabem d'entreveure que dues persones no podran compartir mai una mateixa experiència d'usuari (de fet, com hem esmentat abans, una mateixa persona tampoc), és curiós observar com hi ha un elevat consens en els usos més freqüents que fem els usuaris d'Internet a Espanya i com el que fem més sovint i amb diferència és la cerca d'informació:

Utilitzar un cercador per trobar informació (96,4 %)
Enviar o rebre correu electrònic (78,1 %)
Mantenir l'ordinador lliure de virus, cucs i espies (52,9 %)
Enviar missatges a xats, fòrums o grups de notícies (50,9 %)
Buscar, descarregar i instal·lar programari (45,9 %)
Ús d'aplicacions P2P (35,4 %)
Altres tasques (18,5 %)
Crear una pàgina web (16,5 %)
Fer trucades telefòniques (16,1 %)

La Silvia va parlar el dia 25 sobre si una web és 2.0 aleshores té RSS i jo us proposo una web, un servei web que ens permet saber sense cap dubte que una web determinada és 2.0 o no ho és. Es tracta de Web 2.0 Validator, que valida la qualitat 2.0 d'una web en base a 65 criteris diferents proposats pels propis usuaris del servei. Cal dir que alguns d'ells són només humorístics... ja ho veureu. Si la web introduïda és realment 2.0 hauria d'acomplir la majoria dels criteris que avui es consideren característics de la Web 2.0...

I per avui res més, aquesta ha estat la introducció al tema. Com a activitat només un parell de coses:

a) Que reflexioneu breument sobre el significat de l'experiència d'usuari, si esteu d'acord amb la definició exposada i quin és l'ús que feu d'Internet, tant a casa com a la feina: feu servir aplicacions P2P, sou dins aquest 16'1 % que segons l'INE fa servir l'Skype o altres aplicacions de telefonia IP, només cerqueu informació... i doncs, com ho feu? Només amb el Google?

b) Descarregueu la versió andorrana de Chrome i el proveu, a veure si us agrada o no. Personalment faig servir IE, Firefox i Chrome, però des que he descobert aquest darrer sempre que puc el faig servir, m'agrada molt. Dic sempre que puc perquè encara l'han d'acabar de polir, no permet accedir correctament a molts llocs, entre ells el Blogger, que també és de Google... Per cert, això de la versió andorrana és broma, heu de descarregar la vietnamita ; P

Farem servir els comentaris d'aquest post, d'acord?

Doncs apa, demà toca com trobar webs i serveis 2.0, és la part més interessant del tema, no us la perdeu!

Gambita

Tema 3: Buscar i trobar

2008-10-05T17:30:00.005+02:00

[Responsable: Jordi Corvillo]

- Dilluns 6 - Descans.
- Dimarts 7 - Introducció.
- Dimecres 8 - Buscar i trobar serveis 2.0 (II): on i com trobar serveis i webs 2.0
- Dijous 9 - Buscar i trobar serveis 2.0 (III): motors de cerca 2.0
- Divendres 10 - Buscar i trobar serveis 2.0 (IV): widgets i altres punyetes 2.0

Biblioteques i RSS (i III) Exemples i reflexions

2008-10-03T10:00:00.014+02:00

[Responsable: Silvia Fernández - sfer]

===

Com estan les biblioteques fent servir l'RSS?

- Anunciant les seves activitats en blogs.

- Recopilant les seves guies de lectura en wikis (pàgines web que permeten, a més de l'edició cooperativa per part de diversos usuaris, la sindicació dels canvis que es realitzen en la web - Parlarem de les wikis durant el tema de treball cooperatiu).

- Integrant l'RSS als seus catàlegs, de manera que es poden sindicar cerques (per autor, matèria i paraula clau): així, quan s'afegeix un nou document d'aquell autor o matèria que ens interessa, automàticament rebrem un avís al nostre lector (feu la prova amb l'enllaç al catàleg de la biblioteca de Seattle).

- Informant de les novetats de la biblioteca.

- Recopilant els canals RSS rellevants per a la nostra audiència i proporcionant-los des d'un lloc centralitzat.

- Millorant la comunicació interna entre el personal de la biblioteca/xarxa de biblioteques (l'RSS com a part d'una Intranet - No us puc posar cap exemple, perquè en ser eines internes no es poden veure públicament, sino que només els treballadors de l'entitat en qüestió poden utilitzar).

Si feu click en cadascun d'aquests usos de l'RSS, anireu a parar a exemples reals de biblioteques (catalanes, espanyoles, estrangeres) que l'estan aplicant en l'actualitat.

Per estar al dia d'altres novetats en el camp de l'RSS i les biblioteques, si llegiu l'anglès, us recomano que us subscribiu al blog RSS4Lib (el subtítol és "innovative ways libraries use RSS"), on tot sovint comenten qüestions relacionades amb biblioteques i l'RSS.

===

Com ja sabeu, avui és l'últim dia d'aquest tema, així que toca fer una mica de reflexió:
- Què penseu de l'RSS? Li trobeu avantatges? Inconvenients?
- Penseu que us serà útil en la vostra vida professional, a la biblioteca? I a la vostra vida personal?
- Quin dels serveis que hem vist penseu que seria útil que apliquéssiu a les vostres biblioteques, pels vostres usuaris?

Parlem de tot plegat als comentaris, mentre em retiro i dono pas al Jordi Corvillo, que la propera setmana us explicarà més sobre com cercar i trobar serveis de web social a la xarxa! I com que vol ser bon minyó i ficar-se els alumnes a la butxaca, comença per donar-vos el dilluns de descans (per pair aquestes dues setmanes d'RSS, que han estat intenses), així que us trobareu amb ell a partir de dimarts.

Bon cap de setmana llarga a tots plegats!!

Biblioteques i RSS (II) Per què hem de produir RSS?

2008-10-02T10:00:00.008+02:00

[Responsable: Silvia Fernández - sfer]

===

Algunes raons per les quals les biblioteques i el seu personal han de produir RSS:

1) Perquè si la muntanya no va a Mahoma, Mahoma haurà d'anar a la muntanya.
O el que és el mateix: si els usuaris no cerquen activament la informació, la biblioteca els haurà de portar la informació que necessiten a la porta de casa. És un fet que Internet evoluciona cap al mínim esforç: si enlloc de tres clicks ho puc fer en un, millor. Si enlloc d'haver d'escanejar una web a la recerca de la dada que m'interessa, la biblioteca fa la cerca per mi i me la facilita, també millor. Com en altres àrees, la biblioteca ha de ser proactiva: avançar-nos al que els usuaris ens demanen per assegurar la seva satisfacció.

2) Perquè l'RSS permet als usuaris veure la informació on/quan/com ells volen.
Per què obligar els usuaris a connectar-se a la nostra web per estar informats? Per què no ho poden fer des del seu google reader, bloglines, netvibes, my yahoo, facebook... L'RSS defineix el contingut. La forma que adquireix aquest contingut la decideix l'usuari. Fins i tot hi ha eines que permeten transformar els canals RSS i donar-los forma de documents pdf, de diaris o de missatges de correu electrònic.

3) Perquè donem control als usuaris sobre la informació que volen rebre (i sobre les seves dades!)
Són els usuaris, sense haver de passar per la supervisió de la biblioteca ni per donar-se d'alta ni per donar-se de baixa, els qui decideixen no només com volen rebre la informació, sino quina informació és la que els interessa. I si deixa d'interessar-los, no els obliguem a enviar cap missatge per "donar-se de baixa" del servei.

4) Perquè és senzill i gratuït.
No cal que sapiguem de tecnologia. Oferint informació a través de les eines que la web social posa al nostre abast ja estem posant l'RSS a disposició dels nostres usuaris. I si podem fer que la informació que produim arribi a més gent sense haver de fer grans inversions... per què no fer-ho?

Biblioteques i RSS (I) Per què hem de consumir RSS?

2008-10-01T10:00:00.017+02:00

[Responsable: Silvia Fernández - sfer]

===

Algunes raons per les quals les biblioteques i el seu personal han de consumir RSS:

1) Per estar al dia del que fan la resta de biblioteques de L'H.
Quants de vosaltres teniu per costum mirar quines activitats programa la resta de biblioteques de la xarxa? Fer-ho a la web, i haver-ho de fet un o dos cops de setmana, és laboriós, ja que hem d'entrar a l'apartat de cadascuna de les biblioteques per veure si hi ha alguna novetat o no. Gràcies a l'RSS, podem saber si hi ha o no novetats a les webs de les biblioteques només mirant el nostre lector.
És més: a mesura que totes les biblioteques anem fent servir les eines de la web social (penjant contingut a blogs, fent seleccions d'enllaços sobre diferents temàtiques amb delicious, posant les guies de lectura en wikis, etc...), la manera d'estar al corrent de totes aquestes novetats serà mitjançant l'RSS, ja que les eines que farem servir permetran la sindicació de continguts.

2) Per estar al dia del que succeeix al nostre entorn local.
Conèixer la ciutat on treballem i els seus ciutadans, el seu govern, les problemàtiques, els nous serveis, etc... és una obligació de tots nosaltres. L'RSS ens ho posa fàcil. Ens podem subscriure:
- A les notícies de l'Ajuntament.
- A l'agenda de l'Ajuntament.
- Al diari digital de l'Hospitalet.
D'aquesta manera, de nou, estalviem temps i estem informats del que és important al nostre voltant.

3) Per estar al dia de la nostra professió.
A continuació teniu les adreces d'algunes web que solen parlar sobre biblioteques i web social (entre altres temes) i que, si voleu, podeu afegir al vostre Google Reader:
- Els meus elements compartits: acostumo a compartir les notícies que trobo més interessants en relació amb biblioteques i noves tecnologies.
- Bibliotecarios 2.0.
- DosPuntoCero.
- Deakialli Documental.
- El documentalista enredado.
- Bibliotecas 2 y pico.
- Documentación, biblioteconomía e información.
- Biblioteques digitals i cooperació.
- Gamoia.
- Documenea.
- Recursos bibliotecarios.
- I per practicar l'anglès, que mai està de més en el món de les noves tecnologies, Quotes and Jokes (tot i que si esteu subscrits a la llista de distribució Iwetel, ja rebreu la dosi setmanal d'anglès per aquella via).
D'aquesta manera tenim en un sol espai un punt d'informació molt important sobre el món de la biblioteconomia i la documentació.

4) Per estar al dia del món cultural més directament relacionat amb la nostra feina.
- Còmics: La Cárcel de Papel.
- Blues: Societat de Blues de Barcelona.
- Música: AMPLI.
- Teatre: Instituto nacional de las artes escénicas.
- Novel·la negra: Blog de Negra y Criminal.
- Literatura infantil i juvenil: Al·lots - Petit Príncep.
- ... i són incomptables les pàgines que parlen sobre novetats editorials (llibres infantils, novel·les, ciència, etc.) o aconteixements culturals (efemèrides, premis, etc...) del nostre país.

5) Per saber què diuen de nosaltres a Internet.
Alguns cercadors (Yahoo!, Technorati, Bloglines, Twitter search...) ofereixen la possibilitat de sindicar cerques. Què vol dir això? Ho veurem clarament amb un exemple:
- Jo cerco "Tecla Sala" al cercador Technorati.
- Als resultats, m'apareixen tot d'enllaços a pàgines web, entrades de blogs, etc... que parlen sobre el centre cultural, la biblioteca (l'edifici, el col·legi, el carrer, la persona històrica...).
- La pàgina de resultats té un canal RSS propi.
- Si jo em sindico aquell canal RSS, cada vegada que algú faci una entrada al seu blog i mencioni les paraules "Tecla Sala", s'actualitzarà l'arxiu RSS i Google Reader rebrà un avís i m'indicarà que hi ha hagut incorporacions als resultats de la meva cerca.
Internet i l'anomenada "blogosfera" crea opinió. És important saber quina és l'opinió que tenen aquells que es prenen la molèstia de publicar-la a la web.
[Aquesta web conté altres exemples de llocs on es poden sindicar cerques]

6) Per estalviar temps i ser més eficients en fer tots els punts anteriors.
Sense un lector d'RSS, tindríem temps per poder realitzar totes aquestes tasques d'informació?

I perquè l'RSS és la tecnologia informativa del futur. La informació que l'usuari vol, a la porta de casa seva, seleccionada i organitzada per a la seva utilització. I no només textos: també fotografies i vídeos, televisió a la carta. I no només a través de l'ordinador: també del mòbil o fins i tot de les consoles de videojocs.

Problemes amb els tutorials

2008-09-30T18:45:00.003+02:00

Missatge per a tots aquells que han tingut problemes per visualitzar els tutorials de Google Reader:

NO US PREOCUPEU!

M'han arribat notícies que hi ha algunes persones que han tingut problemes per poder visualitzar els tutorials de Google Reader. Alguns ordinadors tenen més memòria que altres, així que és possible que alguns els hagueu pogut veure i altres no.

Per continuar amb el curs no és imprescindible que feu els tutorials ara mateix. El que resta de la setmana parlarem d'RSS, però no necessàriament de Google Reader, així que continueu amb el temari amb normalitat. El mateix serveix per les dues properes setmanes.

Durant aquest temps, prepararé una transcripció de les passes a seguir per fer les diferents operacions, amb algunes captures de pantalla indicatives, perquè tothom aprengui a fer les operacions bàsiques d'aquest programa i pugui fer les pràctiques que toquen. Quan tingui el material preparat, us avisaré per correu electrònic. I recordeu que, per qualsevol cosa, ja sabeu on sóc - i no és ni a Can Sumarro, ni a Bellvitge, ni a la Bòbila, ni a Santa Eulàlia, ni a la Florida, ni a Josep Janés... :-)

Ànims, gràcies a tots els que ens heu felicitat per com va el curs, i l'enhorabona a tots pel seguiment i l'entusiasme!!

Fent servir Google Reader (2a part)

2008-09-30T10:00:00.011+02:00

[Responsable: Silvia Fernández - sfer]

===

Si ahir vam posar en marxa el nostre compte de Google Reader, avui aprendrem a treure-li el suc de debó. Per això, us tinc preparats uns quants videotutorials més:

Primer: Llegim amb el Google Reader.

Segon: Organitzem les nostres subscripcions en carpetes.

Tercer: Elements de funcionament de Google Reader: visualitzar elements (lista vs. vista completa), accedir a la pàgina de publicació a través de Google Reader, marcar tots els elements com a llegits, marcar elements destacats.

Quart: Compartir elements amb Google Reader.
- Via correu electrònic.
- Via "Tus elementos compartidos".

La pràctica d'avui té a veure amb aquest últim videotutorial. Voldria que:
Primer - M'envieu algun element via correu electrònic a través del vostre Google Reader.
Segon - Compartiu alguns elements (2, 3, 4...) a través de Google Reader, i em feu arribar l'adreça de la vostra pàgina pública (també via e-mail), perquè els pugui veure a través d'allà.

===

Com tot, aprendre com funciona Google Reader és qüestió de fer-lo servir. A poc a poc, a mesura que aneu navegant per la web, anireu trobant pàgines que us agraden o interessen i que podeu anar afegint al vostre lector per estar al dia de les novetats que publiquen aquestes pàgines. I a mesura que les aneu llegint a través de Google Reader, l'aprendreu a fer servir. No hem parlat de les dreceres a través del teclat, de la diferència entre carpetes i etiquetes, ni d'altres prestacions... això sense tenir en compte que, com tot en la web social, Google Reader canvia, evoluciona, i a poc a poc ofereix més opcions als seus usuaris (un exemple: fa poc, a la versió anglesa, van implementar més opcions als elements compartits. Segurament, aquestes noves opcions arribaran aviat també a la versió que fem servir nosaltres). Entenc que ara us resultarà un entorn nou i en el qual no estaeu acostumats a moure-us, però us asseguro que si feu l'esforç d'acostumar-vos a fer-lo servir, en un futur ho agraireu i us estalviarà molt de temps.

A partir de demà, parlarem de l'RSS i com el podem utilitzar, més concretament, des de les nostres biblioteques. Continuem!

Fent servir Google Reader (1a part)

2008-09-29T10:00:00.007+02:00

[Responsable: Silvia Fernández - sfer]

===

Ara que ja sabem què és i les utilitats (com a "consumidors" d'informació) que té l'RSS, és hora de que ens fem amb un lector de canals RSS. Recordeu que els lectors són aquells programes que ens avisen de les actualitzacions que s'han fet en les pàgines que permeten la sindicació via RSS i de les que nosaltres volem restar informats.

De lectors de feeds n'hi ha, principalment, de dos tipus:
- Per una banda, programes que descarreguem i instal·lem al nostre PC.
- Per una altra, programes que, com els comptes de correu de Gmail, Yahoo o Hotmail, funcionen des d'Internet sense que haguem de fer cap instal·lació al nostre ordinador, i que ens permeten que accedim al nostre compte des de qualsevol terminal amb accés a Internet.

Google Reader és el lector del qual parlarem, i amb el que farem les pràctiques, tot i que més endavant podeu experimentar amb algun altre i triar el que més us agradi.

Les operacions que farem avui amb Google Reader són les següents:

Primer: Donar-nos d'alta i aprendre a entrar i sortir de Google Reader.
Pràctica: Crear el nostre compte de Google Reader.

Segon: Afegim canals RSS al nostre compte (1).
Pràctica: Afegir els dos canals RSS indicats.
- El d'aquest blog - Adreça: http://bibliotequeslh20.blogspot.com
- El del projecte - Adreça: http://projectebibslh20.wikispaces.com

Tercer: Afegim canals RSS al nostre compte (2).
Pràctica: Afegir els canals RSS de les biblioteques de la Xarxa de L'Hospitalet... i a partir d'aquí, tots els que vulgueu!!

Si feu click a sobre del títol de cadascun dels temes, accedireu a un videotutorial en el qual anireu veient les passes que s'han de seguir per realitzar les operacions en qüestió, i a més podreu anar escoltant les explicacions sobre què estem fent en cada moment. Us recomano que feu la pràctica corresponent un cop hagueu finalitzat la visualització de cadascun dels tutorials, per ordre.

Per qualsevol problema de visualització o escolta dels videotutorials, poseu-vos en contacte amb mi (per correu o als comentaris). Per dubtes o consultes, fem servir els comentaris, així tots podrem llegir les consultes de la resta de companys.

===

NOTA

Vaig enregistrar aquests tutorials fa aproximadament un mes. Escric aquesta nota a data de 25 de setembre, perquè quan he entrat aquest matí al meu Reader, m'he trobat que havien implementat una nova funcionalitat (el que déiem... estat de "beta continu", sempre millorant, sempre oferint noves utilitats als usuaris). No ha canviat gaire cosa respecte de la versió que veureu als tutorials, però no us estranyi si trobeu algun botonet extra o alguna opció una mica canviada de lloc. Espero que no sigui cap inconvenient per poder anar realitzant les pràctiques. Recordeu que estic disponible per qualsevol dubte o consulta als comentaris, per correu electrònic, o fins i tot un truc a la Tecla. Ànims!

On és l'RSS? (2a part)

2008-09-26T10:00:00.017+02:00

[Responsable: Silvia Fernández - sfer]

===

Seguim a la recerca i captura de l'RSS.

Mètode número 3: els navegadors "chivatos"

Quin programa feu servir per navegar per Internet?
Segurament, la majoria de vosaltres feu servir Internet Explorer (IE), el navegador de Microsoft. Fins i tot m'atreviria a dir que la majoria feu servir la versió 6 d'IE, que és la que ve instal·lada "de sèrie" amb els PCs de treball de les nostres biblioteques.

[Nota: podeu saber quina versió d'IE esteu fent servir clickant al menú "Ayuda" i a l'opció "Acerca de Internet Explorer"]

Aquesta, però, no és la única opció. I tant la versió més actual d'IE (la 7) com la versió més actual del navegador lliure Firefox (la tercera), tenen... un "chivato RSS".

Fixeu-vos en aquesta imatge d'Internet Explorer.

I fixeu-vos en aquesta altra de Mozilla Firefox.

Si feu click a sobre de cadascuna de les imatges, s'obriran a un tamany prou gran com per buscar la icona de l'RSS. Recordeu aquesta pàgina? És el portal de Netvibes de la Biblioteca de Muskiz, on enlloc de la web diu que tingui un canal de sindicació, però que sí que el té. Com ho sabem? Doncs, en aquest cas, perquè aquestes dues versions dels navegadors més utilitzats (en el cas d'Internet Explorer, a partir de la versió 7; en el cas de Mozilla Firefox, les versions 2 i 3 ja inclouen aquestes característiques) detecten quan una web disposa de canals de sindicació, i ens ho indiquen en alguna part del navegador: en el cas d'IE, a la barra de pestanyes. En el cas de Firefox, a la mateixa barra que fem servir per escriure les adreces de les webs a les quals volem accedir.

Personalment, us recomano que feu servir Firefox. No només perquè és un navegador de programari lliure, sinó perquè té un munt d'avantatges enfront del navegador de Microsoft. Jo el faig servir als PCs de treball de la Tecla, i us puc garantir que funciona del tot correctament. Si us animeu a fer la instal·lació, des d'aquest enllaç el podeu descarregar. El procés és realment simple, i si teniu cap problema no patiu, que no us deixaré sols :-)

Mètode número 4: copiar i enganxar la URL al lector

Si ens interessa saber si una web té un canal RSS, probablement vol dir que fem servir un lector de feeds. No és el nostre cas (encara), però és el més habitual: jo faig servir un lector, i m'agradaria subscriure'm a les actualitzacions d'una determinada web per estar al corrent de les novetats que publiquen, però no sé si té o no RSS.

En aquest cas, el que hem de fer és encara més senzill: copiem la URL del lloc que ens interessa sindicar-nos, i l'enganxem al lloc apropiat del nostre lector (a Google Reader aquest lloc diu "Añadir Subscripción"; a Bloglines hi ha una pestanya que es diu "My feeds" i allà hem de clickar "Add" --> Añadir).

A partir d'aquí, poden passar dues coses (i ara ens centrarem només a Google Reader, que és el lector que farem servir nosaltres):

- Si la web que hi hem enganxat té RSS, ens mostrarà algunes de les últimes actualitzacions d'aquell canal.
- Si la web que hi hem enganxat no té RSS, el mateix programa ens avisarà que aquella web no pot sindicar-se.

===

Tot i que aquest últim mètode no el posarem en pràctica fins la propera setmana, m'agradaria que fent servir algun dels altres tres, em diguéssiu, als comentaris, quines de les següents webs ofereixen un canal RSS i quines no. Així posem en pràctica el que hem après els últims dies:

- La pàgina web de l'Ajuntament de L'Hospitalet.
- La Biblioteca de Catalunya.
- La Universidad de Sevilla.
- La UOC.
- La Societat de Blues de Barcelona.
- Catalunya Ràdio.
- El Diari L'H.
- El COBDC.
- Twitter de l'Ajuntament de Gijón.
- El servei de notícies de Biblioteconomia i Documentació "Documenea".

Després d'aquesta pràctica, només em resta desitjar-vos un bon cap de setmana, que descanseu molt, i que carregueu les piles perquè la setmana vinent ens veiem amb Google Reader!!

[Nota: serà imprescindible que feu servir uns auriculars. Si no en disposeu a la biblioteca, ni en teniu a casa, feu-m'ho saber que buscarem alguna alternativa.]

On és l'RSS? (1a part)

2008-09-25T10:00:00.015+02:00

[Responsable: Silvia Fernández - sfer]

===

Personalment, m'encantaria que totes les pàgines tinguessin RSS. Llàstima que no sigui així, però... Encara hi ha moltes webs que no permeten la sindicació dels seus continguts, i mentre ho facin, no ens queda més remei que anar-les visitant de tant en tant per veure si han actualitzat els seus continguts.

I la pregunta és: i com ho sé, jo, si una web té o no RSS? Com sé si m'hi puc subscriure o no? Com sé si aquesta web m'ho posarà fàcil, o si m'obligarà a entrar-hi cada vegad

Guardar ahora

a que vulgui saber si hi ha nou contingut?

Doncs bé: malauradament, i per posar-nos-ho difícil als que intentem iniciar els no-iniciats en la matèria, no hi ha una sola manera de saber-ho, sinó vàries maneres diferents. Avui parlarem de dues d'aquestes maneres, i demà de dues més, i farem una petita pràctica abans de despedir-nos de cara al cap de setmana.

Mètode número 1: les icones.

Si una pàgina ofereix RSS (ja sigui un canal o més d'un), en algun lloc de la pàgina principal hauríeu de trobar algun d'aquests botons (o algun de similar):

Alguns d'aquests botons són específics per subscriure's al canal en concret a través d'un programa. Per exemple, clickant el botó que diu "+ My Yahoo!" ens subscriuríem a través del lector de feeds de Yahoo, o el que diu "Subscribe with Bloglines" ens portaria a sindicar-nos aquell canal a través de Bloglines, que és un altre lector/agregador molt utilitzat. Els que diuen RSS, Atom o XML són genèrics. Un cop haguem vist algun d'aquests botons a la pàgina en qüestió, podem saber que aquella pàgina té, com a mínim, un canal de sindicació.

Compte! No sempre la icona es troba a la capçalera de la pàgina. De fet, és molt comú que aquests botons o els enllaços per fer la subscripció es trobin a baix de tot.

A continuació, podeu veure exemples contextualitzats de l'ús d'aquests botons:

[Nota: això que teniu aquí sota és una presentació, semblant a les que es poden fer amb powerpoint. Clickant a les fletxes, podeu anar avançant per les diapositives, i fent click al requadre que hi ha al costat d'allà on diu "Slide 01/10" podreu fer la presentació més gran]

Aquest mètode, però, no és infalible.

Per exemple, entreu al portal netvibes de la biblioteca de Muskiz.
Veieu alguna indicació, en algun lloc de la pàgina, que us indiqui que aquella web pot sindicar-se? Jo no l'he trobat, però contràriament al que sembla, aquesta web SÍ que es pot sindicar...

Mètode número 2: si es 2.0, té RSS.

El Jordi Corvillo ens parlarà d'aquí uns dies sobre com buscar i trobar serveis 2.0. Avui avançem que, gairebé tots els serveis 2.0 permeten la sindicació dels continguts que aporta cada usuari de manera independent.

Netvibes és un d'aquests serveis. Serveix per fer escriptoris personalitzats en línia, on podem aglutinar diferents eines (cercadors, conversors de moneda, diccionaris, traductors, mapes...) o continguts (podem insertar els RSS d'altres webs per veure les notícies directament a través de la nostra pàgina d'inici, vídeos, fotografies, textos...). Aquests escriptoris poden ser privats (i els veurem només nosaltres) o públics, com el de la Biblioteca de Muskiz. Si ens sindiquem aquest canal, cada cop que la biblioteca afegeixi un nou servei al seu portal, nosaltres rebrem un avís en el nostre lector.

Flickr, Twitter o del.icio.us, tres de les plataformes "estrella" de la web 2.0, ofereixen RSS a cadascun dels seus usuaris, de manera que els meus amics poden estar al dia de les fotografies que pujo a flickr (veure les fotografies de la Biblioteca Can Sumarro), de les actualitzacions que faig a twitter, (veure les actualitzacions de la Biblioteca de Muskiz) o de les pàgines que guardo com a favorites a del.icio.us (veure les pàgines que guarda la Biblioteca de Lletres de la Universitat de Barcelona). De tots aquests serveis, però, en parlarem més endavant...

... i demà us parlaré de dos mètodes més per saber si una web té o no té RSS.