17/9/08

I doncs... què és això de la web social?

Avui ens enfrontem al "más difícil todavía": aclarar-vos, en mitja hora, en què consisteix un fenómen que el llibre "La Web 2.0" de la Fundación Orange resumeix visualment d'aquesta manera:


[Enllaç per veure el mapa ampliat]
[Enllaç per explorar els enllaços proporcionats pel mapa]
[Enllaç al llibre "La web 2.0" en pdf]

Movilidad, compartir, la web como plataforma, tags, participación, redes sociales, simplicidad, remezcla, larga cola, contenido generado por el usuario, agregadores, wikis, podcasting...

Sembla que la llista no s'acaba mai? Potser esteu pensant que tot plegat és una mica massa, i us esteu penedint d'haver-vos ficat en un embolic tan gran? Res per l'estil. Mireu, és molt senzill:

Abans, hi havia la web 1.0. Bé, quan tots la féiem servir només l'anomenàvem web o Internet (els homes de l'Edat Mitjana tampoc no ho sabien, que vivien en l'Edat Mitjana... són d'aquelles etiquetes que es posen a posteriori). Penseu en què féieu, fa cinc o déu anys, quan us connectàveu a Internet. Llegir, enviar correus electrònics, fer xat... Fer una pàgina web era força complicat. Havies d'entendre d'HTML, o saber fer servir un programa com Dreamweaver... Un cop feta la pàgina, actualitzar-la era una feinada, i pocs ho feien. I els que llegíem les webs, podíem dir alguna cosa sobre el contingut? Potser hi havia el correu electrònic del webmaster (l'autor de la pàgina), i li podíem envia un email, però poca cosa més.

Era una web estàtica (poc canviant) i unidireccional (de l'autor, cap als lectors: amb poca capacitat per a la interacció). Es podria representar d'aquesta manera:


És a dir: un emissor (el webmaster), un lloc web, i molts receptors d'aquella informació (els navegants).

A poc a poc, això va anar canviant. No és que un dia ens aixequéssim del llit i ens trobéssim que la web 2.0 havia substituït l'antiga web que tots coneixem. No. De fet, va ser més una evolució que un trencament. Molts articles, però, prenen com a punt de partida de l'anomenada web 2.0 o web social l'anomenat "esclat de la bombolla tecnològica", que va causar l'enfonsament de moltes empreses vinculades al món d'internet i les noves tecnologies (podeu llegir més informació a l'entrada "Burbuja.com" de la Wikipedia). Moltes de les que van sobreviure a la crisi complien una sèrie de característiques a les quals Tim O'Reilly i el seu grup de col·laboradors van posar nom el 2004: web 2.0.

Una de les principals característiques d'aquest nou concepte de web és que l'estructura emissor-lloc web-receptor ha canviat. Les webs permeten molta més interacció, de manera que alguns dels receptors (aquells que ho desitgin, que vulguin passar de ser lectors passius a aportar alguna cosa més) poden participar activament en la web. I a més, les webs també permeten que els navegants interactuin entre ells, creant una xarxa on els rols d'emissor i receptor es confonen. Una estructura semblant a la següent:
A la introducció al projecte de web social per a les biblioteques de L'Hospitalet també hem fet una breu descripció d'algunes altres característiques bàsiques de la web social:
  • La seva facilitat d'ús: aquestes noves tecnologies són relativament fàcils de fer servir per un "usuari habitual" d'Internet. No cal saber programació per participar d'aquesta "revolució" a Internet. Si hi ha tants blogs (es multipliquen a un ritme vertiginós), és perquè publicar-ne un és gairebé tan senzill com enviar un correu electrònic. Ni html, ni java, ni trastejar amb llenguatges informàtics. Saber-ne ajuda, però no és imprescindible.
  • La seva gratuïtat: la majoria de serveis no cobren per poder-los fer servir. Youtube, Flickr, Blogger, Wikispaces... Tots són gratuïts. Ofereixen valors afegits (més capacitat d'emmagatzematge, absència de publicitat, etc.) per una mòdica quantitat, però tothom pot accedir gratuïtament a la versió bàsica.
  • Situació de "beta permanent": això vol dir que els serveis/eines/plataformes estan en continu desenvolupament i millora. També vol dir que els serveis que es posen a disposició del públic no estan acabats, no són perfectes, poden tenir errors... serà amb l'ajuda dels propis internautes, amb els seus suggeriments i les seves aportacions que el sistema anirà millorant. Amb la web 2.0 s'han acabat les versions 1.0, 2.0, 2.5, 3.0, etc... de les eines. Ara, les millores es van llançant a mesura que s'ha provat que funcionen i tenen utilitat.
  • Ús de la "intel·ligència col·lectiva": la riquesa de les webs 2.0 són, precisament, els seus usuaris. La wikipedia és l'exemple més clar d'aquesta tendència: tots "sabem" d'alguna cosa, i si compartim el que nosaltres sabem, i podem accedir als coneixements dels altres, crearem una xarxa de coneixements en creixement i actualització constants. La web 2.0, posant-nos en contacte, ha permès que creem aquesta "intel·ligència col·lectiva".
En base a tot això, des del projecte hem proposat la següent definició de web social:
[La] "web social" engloba tota una sèrie d'eines informàtiques, plataformes, noves tecnologies, serveis, planes web, portals, etc... que s'han desenvolupat a Internet i que es basen en el principi fonamental d'una obertura dels canals de comunicació.
Demà, farem una breu introducció al que suposa tot això per les biblioteques, i concretament per les biblioteques públiques, i al llarg de les properes setmanes anirem desgranant com aquests conceptes, definicions, idees, etc... s'apliquen a eines concretes, i com podem utilitzar aquestes eines des de les nostres biblioteques. Tot el que ara és teoria ho posarem a la pràctica, així que arremangueu-vos, perquè ben aviat ens posarem a experimentar tot el que estem explicant en primera persona!

===

Us recomanem que feu alguna de les següents lectures. Totes elles són, a la seva manera, una introducció al concepte de web social, i us ajudaran a entendre millor el fenòmen del qual estem parlant.

- La web social que nos rodea (Nieves González).
- ¿Web 2.0? ¿Web social? ¿Qué es eso? (Natalia Arroyo).
- Las diez claves de la web social (José Antonio Merlo).

===

Reflexioneu sobre tot el que heu llegit, i responeu les següents preguntes en els comentaris d'aquesta entrada:
- Quins dubtes us han sorgit?
- Hi ha alguna reflexió que volgueu compartir amb els companys?
- Com creieu que tot el que heu llegit explica les següents imatges?

Time (portada de la revista) - Persona de l'any - TU - Sí, tu. Tu controles l'era de la informació. Benvingut al teu món.

Web 2.0 no és una "cosa". És un estat mental.
Consumidor --> Usuari - Consumidor - Comunitat - Participant - Productor - Client - PERSONA.

37 comentaris:

Queso y aceitunas ha dit...

Us heu passat amb les preguntes... :D

1- Dubtes: Per ara cap. Tot està molt ben explicat. Felicitats.

---------------

3- Imatges: Molt bones totes tres:

Time: Si buscaven una portada que donés de parlar, aquesta estava molt ben rumiada. Amb la web 2.0, una persona anònima té totes les eines per iniciar canvis d'abast global. És normal que totes les persones que estem a l’altra banda (del diari, de la pantalla, de la televisió), amb el poder que estem adquirint, fóssim nomenades “personatge de l’any”.

State of mind: També és cert. Penso que una de les condicions més importants a l'hora de fer servir eines 2.0 és creure-se'ls. Has de tenir confiança, la mentalitat oberta i creure en els beneficis de la feina compartida. Recursos com del.icio.us porten molta feina d'etiquetatge al darrera i has de creure que tota la teva feina ajudarà a algú. Si no estàs convençut dels resultats del treball cooperatiu, ni tan sol començaràs a fer servir eines 2.0 i hem de tenir present que les eines 2.0 no són res sense nosaltres. Tenim responsabilitats davant Time, que ens ha nomenat personatge de l’any. ;)

Evolució: L'evolució del rol dels que estem a aquesta banda de la pantalla també és evident. Abans podies empassar-te tot el que algú et deia. Ara tu mateix pot crear continguts per la resta del mon i... ells també podran empassar-se'ls... o tindran l'opció de contrastar el que estem dient amb el que han dit milions de "persones a l'altra banda de la pantalla". El fet de tenir la possibilitat de canviar el nostre rol passiu per un rol actiu és determinant.

---------------

2- Reflexió: És cert que la web 2.0 ens ha portat una revolució en la manera de comunicar-nos amb la resta del món, però també és cert que està portant una segona “ruptura” digital. Fa només dos anys, la ruptura era entre els que coneixien Internet i els que no – sobre tot el col•lectiu de la gent gran s’havia desenganxat d’aquesta cursa -. Avui dia estàs desenganxat si no saps què és un bloc o la sindicació de continguts. És cert que podem tenir accés de manera senzilla a la xarxa, però una gran part d’aquesta xarxa ja no es dirigeix a aquells que tenim uns coneixements bàsics, sinó a aquells que tenen els coneixements mínims per poder comprendre-la. El llistó dels mínims s’ha pujat.

I això també passa amb la resta de tecnologia. Per exemple els anuncis de telefonia mòbil. Després de veure’n un pots quedar-te amb la sensació que et regalen un iPhone si no saps què vol dir “portabilitat”... Si, avui dia tothom té mòbil i sap què és la “portabilitat”. Avui dia també tothom té un bloc i sap què són els “retropings”...

Ho sent per allargar-me molt, però la propera vegada no heu de demanar “reflexions” :D

Anònim ha dit...

De moment t'haurem de donar el "plus" de "matiner", rosalcd...

Aviam si els companys s'animen a afegir altres reflexions, idees que els hagin suggerit les imatges, o rèpliques als teus comentaris.

De moment, aprofito per deixar-vos l'enllaç a un mapa de la web 2.0 força interessant, perquè qui "encara tingui ganes de més" li faci un cop d'ull.

Anònim ha dit...

Hola de nou!

Pel que fa als dubtes, tinc una curiositat. M'agradaria saber quina és la font de finançament de tots aquests serveis que ens ofereix la web 2.0., ja que acostumen a ser gratuïts pels usuaris. Viuen només de la publicitat que trobem a les seves pàgines web?

Com a reflexió, mirant el mapa de la visual de la web 2.0. que heu posat a l'entrada d'avui veig que és francament difícil estar al dia de tot això. Jo sóc usuària habitual d'internet i no coneixia bona part de les utilitats que estan citades al mapa en qüestió.

Bé, ara us deixo... Comentaré les imatges més tard.

Anònim ha dit...

Hola a tots!,
De moment no hi ha dubtes, està tot molt claret i molt ben explicadet.
La primera imatge fa referència a que la informació ja no és unidireccional, és bidireccional, és el cas de la web social.
La segona imatge la relaciono amb que la web 2.0 no és "una cosa" de la que puguis passar, és una nova forma d'entendre les coses. És com els mòbils al principi. Hi havia gent que s'hi resistia, no en volia saber res. Actualment no hi ha pràcticament ningú que no l'hagi incorporat a la seva vida quotidiana.
La tercera imatge vol explicar que la persona ja no és únicament un consumidor, és també una part activa.
Bé, ja no m'enrotllo més. I coincideixo amb rosalcd, val més que no demaneu reflexions! Recordeu que som gent de lletres!

Ilumi ha dit...

Hola a tots!
Ei, no us podeu queixar: com a capbussament a la web 2.0 està bé, oi? Però no us preocupeu, anirem a poc a poc: ara només és una visió general.
Com a resposta al comentari de Vio: la publicitat és una bona font de finançament, mira el cas de Firefox. Aquest navegador de codi obert, alternatiu al Explorer de Microsoft, per tenir el cercador de Google d'inici, Google fa una aportació o donació que cobreix el 80% del pressupost de Firefox. Tenint en compte, que Google ara té un navegador propi, Chrome, es donarà un cas ben curiós: estarà finançant a la competència. Però segur que ho continuarà fent: així arribarà als usuaris de Chrome i de Firefox al mateix temps.

Anònim ha dit...

Hola,
Son molt interessants les imatges de l'entrada d'avui i crec que son un mirall de la societat on vivim. És curiòs però sembla més fàcil compartir coneixements i adaptar-se al món digital que al "real". M'explico: moltes vegades es parla de l'interacció, les sinergies, la creació de propostes definides per perfils concrets i amb el web 2.0 s'ha creat fent enlloc de parlant i reflexionant llargament.
Penso que serà una eina que ens pot facilitar moltes tasques a la biblio.
No m'enrotllo més,

Anònim ha dit...

Dubtes? Cap

La portada del Time està molt bé, la veritat, pero és una mica tramposa. Hem fet un gran avanç "sociabilitzant", pero el real power sigue siendo el dinerito. I això no cambiarà, segur. Jo la penúltima frase la deixaria en:

"Tú controles la informació de la teva era"

La segona portada és clara. Aquest estat mental 2.0 és fonamental per treure profit del que se'ns ofereix. Preguem per que el virus 2.0 s'encomani a les altes esferes...

La tercera portada m'ha fet pensar una mica (per a mi té alguna semblança) en quan al col·legi m'explicaven el "conreu autosuficient"... Curiós, no?

Ala, a sopar!!

Anònim ha dit...

La portada del Time està molt bé i en el món de la imatge la publicitat és un reclam molt important. Amb totes aquestes eines virtuals a l'abast que evolucionen tant ràpidament la comunicació és una arma de dos cares, és pot utilizar a favor i en contre cal mesurar les paraules i utilitzar les justes.

Anònim ha dit...

Sobre les imatges:
1.- Sí que s'han creat més formes d'expressió a la web, de relació... però també parla de l'individualisme de la nostra societat buscant gent o compartint informació amb els mateixos hobbies digitalment...
2.- El web 2.0 cobreix una necessitat d'interrelació que no existia.
3. De la tercera imatge destaco la flexibilitat que ofereix aquesta eina i de la moltes possibilitats que permet.

Anònim ha dit...

Jo també vull fer alguns comentaris:

- rosalcd: molt interessant el tema de la ruptura digital. Com veieu els nostres usuaris a les biblioteques, creieu que estan preparats per fer el pas de la web 1.0 a la web 2.0? Com podem aconseguir que pugin al carro, si hi ha molts que encara desconeixen les possibilitats "tradicionals" de la web? (Quants de vosaltres no us heu trobat davant d'usuaris sorpresos pel fet de què puguin fer renovacions de préstecs per internet?)

- vio: respecte a la publicitat, pensa que moltes d'aquestes plataformes tenen una gran empresa al darrera. Principalment Google (blogger, youtube), yahoo (flickr, delicious) o microsoft (messenger, etc...), i que els ingressos per publicitat es reparteixen entre les diferents plataformes. Així, per exemple, Google es pot permetre mantenit una plataforma de blogs o de vídeos on la publicitat gairebé no existeix, perquè amb els ingressos de la publicitat al cercador o a altres bandes, ja li dóna per finançar-se...

- coral: també trobo que tens molta raó en dir que el món digital facilita la cooperació. Crec que darrera d'aquesta mena de "revolució" que ha suposat la web 2.0 (tot i que personalment ho veig com una "evolució", no com una "revolució") hi ha gent que té ganes de fer coses amb els altres. Normalment pensem en la gent a qui li agraden aquestes coses tecnològiques i pensem en gent força asocial, els típics "geeks" que no se saben relacionar, i ara la web és tot el contrari. Són persones que busquen relacionar-se. I les relacions laborals també ho són, de relacions, i les ganes té gent de col•laborar i de fer coses plegats. Jo, com tu, també crec que pot fer molt per crear "caliu" entre el col•lectiu bibliotecari, entre moltes altres coses.

- calvin: tens raó, els diners mouen el món, i ho continuaran fent. Però està molt bé que la gent que té els diners també pensi en el que volem els usuaris d'internet. És la màxima de Google: no fer res que pugui ser perjudicial pels nostres usuaris.

- i per últim, anònim… no sé si seràs el mateix anònim de l’altre dia, però si us plau, has de signar els missatges!!

Anònim ha dit...

Bona tarda a tots,

1a. Pel que fa a la primera imatge, la resumiria com ja tens veu, (per qui et vulgui escoltar, es clar). Ens posa a tots al mateix nivell. Web social, un reflex de la societat. Som el que pengem a la xarxa, els nostres interessos, preocupacions, curiositats, informació.

2a. Aquesta no la tinc tant clara, però un estat mental, jo ho associo a una idea. Cosa= objecte físic, que no canvia. Un estat mental varia en funció de les entrades d’informació. W2 està més viva, creix i es desenvolupa a partir de totes les aportacions que fan els usuaris.

3a. L’esquema representa un canvi de papers. Tots fem de tot. En un determinat moment podem ser consumidors, o bé productors d’informació, etc. Els rols ja no queden clars dins la W2.

Anònim ha dit...

Hola!
Jo amb una frase (llarga) resumeixo les tres imatges:
"En aquesta era de la informació nosaltres som els protagonistes tot depenent de la nostra actitud vers les noves tecnologies, convertint-nos així en usuaris tecnològics multi-funcionals".
Fins després!!!

Anònim ha dit...

De moment està tot clar. Tan sols, i com a curiositat, a l’article de Nieves González: La web social que nos rodea es comenta que la Cruz Roja utilitza Twitter. Diu que és un “microblog”. Quina diferència hi ha entre un blog i un microblog? I no dieu que és més petit...També m’ha semblat interessant un enllaç que hi ha al mateix article on es pot veure el mapa dels moviments dels turistes per la ciutat de Barcelona. Si no l’heu llegit, feu-li una ullada perquè és molt curiós.
En quant a les imatges, la de la revista TIME és molt característica ja que en aquesta publicació apareixen normalment personalitats importants. Ara som nosaltres a través de les eines de la nova web els “protas” de la història. La segona imatge, com ja s’ha anat comentant té a veure amb la nova concepció d’internet, els nous usos, és una nova era on el més important és que els usuaris d’internet o participants del web es creguin que ells poden i han de participar d’una forma plenament activa. La tercera imatge té a veure amb el mateix, l’usuari ara és participant, company, productor...tot a l’hora! El problema és que alguns ja teníem prou amb ser usuaris...i ara de sobte hem de fer de tot a l’hora! És broma...o no!

Anònim ha dit...

Acabo d'enviar un missatge i no he posat el nom d'usuari, ho sento! Després de tanta lectura m'he quedat una mica out! El torno a enviar:

De moment està tot clar. Tan sols, i com a curiositat, a l’article de Nieves González: La web social que nos rodea es comenta que la Cruz Roja utilitza Twitter. Diu que és un “microblog”. Quina diferència hi ha entre un blog i un microblog? I no dieu que és més petit...També m’ha semblat interessant un enllaç que hi ha al mateix article on es pot veure el mapa dels moviments dels turistes per la ciutat de Barcelona. Si no l’heu llegit, feu-li una ullada perquè és molt curiós.
En quant a les imatges, la de la revista TIME és molt característica ja que en aquesta publicació apareixen normalment personalitats importants. Ara som nosaltres a través de les eines de la nova web els “protas” de la història. La segona imatge, com ja s’ha anat comentant té a veure amb la nova concepció d’internet, els nous usos, és una nova era on el més important és que els usuaris d’internet o participants del web es creguin que ells poden i han de participar d’una forma plenament activa. La tercera imatge té a veure amb el mateix, l’usuari ara és participant, company, productor...tot a l’hora! El problema és que alguns ja teníem prou amb ser usuaris...i ara de sobte hem de fer de tot a l’hora! És broma...o no!

Anònim ha dit...

Hola!

Aprofito que avui no tenim deures nous per a comentar les imatges:

1- Avui dia pràcticament qualsevol internauta que ho desitgi pot creat continguts a la xarxa. En canvi als començaments d'internet hi havia una minoria de gent (ja que es requerien coneixements de programació) que era creadora de continguts, i una majoria que simplement els consultaven.

2- La Web 2.0. no es pot definir com a un servei o objecte concret, sinó que es basa en una voluntat de comunicar-se.

3- Com comentava en relació a la imatge de Time, abans els consumidors d'internet eren això, consumidors i punt. En canvi actualment molts d'ells són consumidors i productors al mateix temps.

Bon cap de setmana!

Anònim ha dit...

carmencita: olé per la concisió i precisió!

natnusa: hi ha un tema que es diu "blogs i microblogs" que anirà a càrrec de la Ilumi, i us explicarà en què consisteix cada cosa, però bàsicament un microblog és com un blog, però més que en "petit", en "curt": enlloc de fer entrades llargues (com les d'aquest blog) es fan entrades curtes. Twitter, per exemple, només permet entrades de 140 caràcters (és a dir, gairebé com un sms). I, de fet, és molt interessant això que dius al final:

"alguns ja teníem prou amb ser usuaris...i ara de sobte hem de fer de tot a l’hora!"

de fet, hi ha un resum de com participa la gent a la web 2.0 (no he pogut trobar la font original) que diu que:
- el 90% són usuaris passius (llegeixen)
- el 9% són usuaris actius (llegeixen, voten, comenten)
- només un 1% crea continguts.

Però entre aquest 1%, les biblioteques tenim molt a dir, i crec que hem de fomentar que creixi tant l'1 com el 9%!!

Si teniu temps, feu un cop d'ull a aquest powerpoint.

Anònim ha dit...

Abans de res, dedicat al profe que li toqui llegir-me abans de penjar el meu comentari: ho sento. Pel retard, però més que res, perquè tot el que posaré estic segura que serà absolutament reiteratiu del que ja han dit els meus companys.

1.- Dubtes. La veritat és que de moment cap, excepte: com puc aconseguir d'una vegada fer el curs en mitja hora diària? Sóc la única lentorra?
2.- Reflexió. Doncs bé, m'agradaria comentar que trobo encomiables moltes iniciatives que estic coneixent, com ara algunes wikis, etc., que es basen en els coneixements i el que puguin aportar els usuaris. Amb els temps que corren i avui dia que tendim a la individualitat... i gratis! Qué fuerte!
3.- Les imatges. De fet trobo que parlen per si mateixes.
La del Time deixa ben clar que el protagonista en això de la web 2.0 és l'usuari, donat el grau de participació que pot assolir a internet si vol, o no, però la possibilitat la té.
La segona entenc que es refereix a que la web 2.0 no és un concepte tangible, i per tant tampoc és fàcil de definir, sino que és quelcom immaterial, és la manera com ara fem servir internet que ha fet evolucionar de 1.0 a 2.0, l'actitud mental que ho ha fet.
La tercera fa referència a tots els papers que pots assumir ara com a usuari d'internet. De purament consumidor hem passat a ser clients, participant, creador, jugador, etc..
Ala, vaig a per la classe d'ahir, que se m'acumula la feina!

Anònim ha dit...

No et preocupis, Momo. La idea és que nosaltres poguem veure quines reflexions feu, ja siguin les mateixes o diferents de les dels vostres companys.

I respecte als teus dubtes, és normal que ara al començament estigueu trigant una mica més del normal. A mesura que anem avançant jo crec que tot serà molt més dinàmic. Penseu també que si aneu endarrerits no passa res. Mentre aneu seguint l'ordre, cap problema si ho feu una setmana o un mes més tard. Teniu fins a finals de gener per acabar tot plegat :-)

Aprofito per felicitar-vos a tots... Ara no sé si us avorrireu amb el que us hem preparat per les properes setmanes, perquè veig que molts de vosaltres ja domineu força el tema!! (o això, o és que ho hem fet realment molt bé en aquesta introducció, je je...)

Anònim ha dit...

Dubtes:
doncs de moment no en tinc cap. Tot està ben explicat. El problema és que hi haig de dedicar més de la mitja hora diaria. Hi ha molt material

Reflexió:
La mateixa que sempre m'ha produït internet, però ara ampliada: amb tanta informació com hi ha a la xarxa, moltes vegades costa trobar el que es busca. Hi ha molt soroll. Ara amb la web 2.0 això es pot desmadrar. Per no parlar de la "qualitat", "fiabilitat" o "imparcialitat" de la informació.

Imatges:
La del time està molt ben buscada. Realment dona en el clau de la web social: ja no som simples espectadors, també sóm creadors del que llegim. El centre del món virtual és l'usuari, és a dir, cadescun de nosaltres.
Crec que és la mateixa idea de la tercera imatge: que ara tots podem jugar tots els rols de la partida. Ja no som només consumidors (d'informació i de tot el que ens dona la xarxa), sinó que també podem ser creadors, participants, i moltes altres coses. És la idea del disseny centrat en l'usuari, però transplantat a la xarxa.

La segon imatge també està molt encerteda. Crec que significa que per participar de veritat en la web 2.0 no podem només fer servir aquestes tecnologies, sinó que hem d'estar disposats a acceptar el canvi de mentalitat que impliquen. Em de pasar d'espectadors i consumidors passius, a participants actius.

Anònim ha dit...

Hola!
De moment no tinc cap dubte.
Reflexions: trobo que la Web 2.0 és molt interessant i no tinc tant de temps per aprofundir tant com m'agradaria, pero bé, es farà tot el possible!!

Respecte a les imatges, la portada del Time m'agradat el sms de poder controlar la informació, però trobo que en general és impossible controlar-ho tot avui dia. Per l'altra banda el descobriment de la web social permet actuar en el sentit que no només llegeixes i prou, sinó que pots afegir la teva opinió i a la vegada conèixer la opinió dels altres. Això és molt bó per relacionar-nos amb els altres, i demostra un gran pas. La segona imatge està molt encertada: web 2.0 és un estat mental, hem de creure i participar activament.Per últim la tercera és una síntesi de tot el que s'ha dit abans: ara ja no som lectors passius.

Anònim ha dit...

Per mi el repte de seguir aquest curs, serà el d'extreure els continguts bàsics per seguir-lo. Llegir-ho tot ésw imposible. Molt bé pel decàleg del Merlo i pel resum de la Natalia Arroyo, són les idees força de la web 2.0

Anònim ha dit...

Aquest anònim era meu:

La portada del Time està molt bé i en el món de la imatge la publicitat és un reclam molt important. Amb totes aquestes eines virtuals a l'abast que evolucionen tant ràpidament la comunicació és una arma de dos cares, és pot utilizar a favor i en contre cal mesurar les paraules i utilitzar les justes.

Anònim ha dit...

Dubtes: cap.
Reflexió/imatges: jo traduiria el YOU per "vosaltres". Crec que el que és realment important és el "col·lectiu": la intel·ligència col·lectiva.

sfer ha dit...

Yoda: molt bona reflexió. Però, si tal com dius, ara més que mai costa de trobar la informació a la xarxa, per això ara més que mai les biblioteques som necessàries, i hem de saber "què es cou" en aquest mitjà, i ajudar els usuaris a valorar la informació que hi troben.

Ariera: sí, llegir-ho tot és impossible. Però com més gent serem, més ens podrem ajudar a "rescatar" els continguts que realment valguin la pena per compartir-los amb la resta, oi?

cafe: efectivament. recordeu que el "you" anglès tant pot ser "tu" com "vosaltres". I és cert que part de la riquesa de continguts d'Internet ve donada per la participació no d'un usuari (visió més 1.0 de la web: una persona que sap d'un tema i, igual que podia escriure un llibre, ho publica a internet), sinó de la col·lectivitat. L'exemple que tots coneixem és la Wikipedia, que té un nivell de fiabilitat equivalent al de l'enciclopèdia més prestigiosa del món...

Anònim ha dit...

Amb el retard que porto no ser si és correcta que doni els meus comentaris després de llegir tots els vostres. Per cert us felicito per la participació i sobre tot als que feu possible seguir aquest curs que trobo molt enriquidor i entenedor.
Veig que és molt important el fet de ser receptiu aquesta nova eina que els TIC ens ofereix per poder expreme totes els posiblitats que ens dona i per tant calç buscar el moment per llegir la lliço del dia.
Les imatges que ens proposeu són un reclam més per convidar a formar part de l'era de la informació no nomes com espectadors sinò com a part activa.

Anònim ha dit...

Les imatges a nivell publicitari, a banda de tenir la bellesa de la simplicitat són genials, atractives i amb impacte però… a mi em sembla que ens volen vendre una idea que no és tan senzilla ni màgica. “El poder de la informació ha canviat de mans, ara tot està sota el nostre/vostre/meu/teu (és igual) control, i podem ser (com diu Carmencita) usuaris multi-funcionals ?” . Fent una mica d’advocat del diable, a mi em fa pensar força:

- La dada aportada per Silvia que sols l’ 1% de la gent que participa a la web social crea continguts, uf!! És ben poc, eh!!
- I la fiabilitat dels continguts? Garanties?
- I les persones que les empreses privades “infiltren” disfressades de “ciudadanos de a pie” en fòrums, blocs, wikis etc. per tal de generar opinió i en definitiva “vendre” els seu producte. Uf!! Qué difícil pot ser detectar-los, oi?
- I l’angoixa, sí, potser l’estat mental de què parla la segona imatge també fa referència a això, a l’angoixa que ens crea el no poder estar conectats durant un dia. El no poder seguir un post en un fòrum que ens interessa, el no trobar temps per llegir aquell bloc que ens agrada tant, o no poder seguir les opinions que els nostres amics virtuals han escrit, o no tenir temps per veure les fotos noves que han pujat els nostres contactes del flickr, … etc.. Com el temps és el recurs més limitat que tenim sovint és molt difícil trobar l'equilibri per gaudir i participar de manera activa de la Web 2.0 i de la Vida 2.0

Ara, com a biblioteques, com a bibliotecaris... és evident que cal pujar ràpidament a aquest tren, al que ja arribem amb força retard.

Anònim ha dit...

Per fí!! he pogut llegir els articles. Són clars i això m'anima molt!!
Pel que fa a les imatges veig que sempre ets "tú" com a protagonista: creant, modificant i participant.

Anònim ha dit...

Em penso que el missatge anterior no sortirà publicat perquè no havia interpretat bé un pas a seguir. Sort de les meves companyes.

Per tant, vaig una mica (bastant)endarrerida. Espero no desanimar-me i anar seguint, però aprofito aquest detall per refexionar sobre tot això.

Respecte a la primera imatge, és molt evident que el protagonisme passa a aquell que abans mirava a "a l'altre" perquè li digués alguna cosa. Ara el que escoltava és també el que diu, i a més, no de tú a tú sinó col·lectivament.

Respecte a la segona imatge, és ben veritat que has de tenir la ment oberta per aprendre i moure't d'una manera diferent com s'ha fet fins ara, és realment superar una frontera mental. Però, paral·lelament arribar a aquest coneixement nou (a banda de l'urticària que pot agafar-te, com diu el bibliotecari de Muskiz i que cal superar)s'ha de passar per una etapa en la qual la dificultat, el temps que has de dedicar, l'abast tant extens d'informació és tal, que un altre pensament que la segona imatge m'evoca és "estat mental en calma-jardí zen" per a poder digerir i tirar endavant.

La tercera imatge és una interrelació total, entre tots ho farem tot. Per una banda, fantàstic per l'aprofitament de recursos (1+1 farà molt més que dos), per l'altre alerta! amb els efectes secundaris.

Anònim ha dit...

Bé, ara sóc jo qui ha perdut un comentari. No sé quina tecla he tocat que s'ha "recarregat" la pàgina i he perdut el que havia escrit...

Tot i que de vegades sembli tot el contrari, les noves tecnologies estan aquí per fer-nos la vida (la feina, la comunicació, les tasques més prosaïques, etc...) més fàcils, i hem de ser receptius, com diu la gie, envers aquests canvis. Acceptar el canvi és molt important, no només en la nostra professió sinó, de fet, en qualsevol!

Molt interessants les reflexions que planteja la lovi, si teniu un moment, feu una llegida. Sobre molts d'aquests temes debatrem l'última setmana del curs, quan fem les conclusions. Però és cert que no tot és blanc o negre en el món de la web social (o en qualsevol altre món, per altra banda!!), sinó que hi ha molts grisos i molts aspectes als quals hem d'estar atents.

Ànims, torns i rosa! Per alguna cosa el subtítol d'aquest blog és "avançant pas a pas cap a la web social"!! :-)

Anònim ha dit...

Hola a tothom,

Comentaris a les imatges:

1ª.En aquesta portada de la revista Time (2006) diu que "TÚ has estat el personatge més important de l’any". Sobre això els autors Antonio Fumero y Genís Roca, comenten al seu llibre Web 2.0, que això vol dir que: "Tú ets l’usuari que contribueix a enriquir la vida social, cultural o informativa de Internet, o sigui que els guardonats hem estat milions de persones".

2ª.La web 2.0 no és una "cosa". És un estat mental. Coincideixo amb l’aportació de "Jrocs", que diu: "Un estat mental varia en funció de les entrades d’informació. W2 està més viva, creix i es desenvolupa a partir de totes les aportacions que fan els usuaris". També es podria dir que "La web social és una actitud, no una tecnologia"

3ª.Aquesta imatge, fa referència als diferents papers que una persona pot desenvolupar com internauta. Les icones de dalt (client, usuari, consumidor) suggereixen passivitat i les de baix (productor, participant, comunitat) són rols més interactius i reflex dels nous canvis que se estan produint a la web. Els nous serveis que ofereix la web 2.0 ens donen la possibilitat de que siguem més actius i que creem fàcilment nous continguts, i que a més, ho pugem fer de forma participativa i col•laborativa.

Anònim ha dit...

Vaig per feina que porto retard !
Els meus dubtes són si seré capaç de seguir-vos i reflexionar ja ho aniré fent més endavant, de moment m'estic introduïnt en el tema.
Aquí els comentaris de les imatges:
la primera té a veure amb la intel·ligència col·lectiva, la segona (estat zen, quina gràcia!) pot ser amb l'obertura dels canals de comunicació amb continu desenvolupament i millora, i la tercera sobre la nova interacció que permeten les webs i amb la facilitat d'ús.

Anònim ha dit...

Uf, he de tornar a mirar tots els capítols perquè he perdut les meves aportacions.

La portada del Times: Tu, jo, nosaltres som els que fem la informació participar d'ella mateixa.

Estat mental: Has de participar, és un acte voluntari i la web 2.0 creix amb la voluntat de tots.

Consumidor: No hi ha rols específics, pasem de ser només consumidors a ser productors, participants, consumidors, ...

Anònim ha dit...

Com diu el subtítol pas a pas...

1.- Dubtes? De moment cap. Expectatives? Algunes.

2.- He llegit els articles en diagonal i tinc algunes coses a apuntar. Potser la meva intervenció és una mica el contrapunt perquè veig que la balança està massa inclinada cap a un costat.

La web 2.0 comporta un risc. És cert que es tracta d'una beta permanent on la col•laboració desinteressada dels seus participants fa que evolucioni i millori. Però com totes les innovacions arribarà el dia que es veurà superada per alguna eina molt millor que la que coneixem avui en dia. De moment, som incapaços de preveure quan passarà això però és evident que d’un sistema a un altre sempre hi ha una migració que comporta una nova inversió, i això són més recursos que caldria preveure i afegir als recursos personals.

Em sembla molt interessant la possibilitat que la web 2.0 esdevingui una eina per a la creació de comunitats d’interessos comuns, però precisament això que hauria de ser l’objectiu final és el més difícil d’aconseguir, a no ser que t’especialitzis en algun tema molt específic o promoguis els teus mitjans a nivell comercial com les grans marques.

3.- La imatge de la portada de Time em fa pensar que sí bé és cert que els usuaris són els protagonistes de la web 2.0, no deixen de ser sinó les grans empreses tecnològiques les que fan el gran negoci amb els ingressos per publicitat. No hi crec gaire en els negocis “no lucratius”.

La segona imatge em fa reflexionar sobre la necessitat de canviar algunes actituds i formes de treballar abans que endinsar-se en la web 2.0 perquè “és el que toca”.

I la darrera que com a persones juguem un/s rol/s diferent/s segons el nostre grau de participació que dependrà del nostre interès i dels nostres coneixements.

sfer ha dit...

Ja va bé que algú faci de contrapunt, així que gràcies, urreapd, pel teu comentari.

Durant la setmana dedicada a les conclusions del curs parlarem més en profunditat sobre alguns dels temes que apunta el company, perquè és evident que no tot són flors i violes...

Qui soc? ha dit...

- Quins dubtes us han sorgit?
Cap, de moment anem bé

- Hi ha alguna reflexió que volgueu compartir amb els companys?
Home, jo de moment em mostro una mica escèptic i el tema em sembla una mica "papadinerus", és a dir, que el motiu principal que fa que diverses empreses s'interessin per la creació d'eines 2.0 és que així es puguin forrar, perquè en algunes web estic fart de veure-hi anuncis, per no parlar de que segur que poden accedir a les dades que hi penjem i després fer negocis amb elles...

- Com creieu que tot el que heu llegit explica les següents imatges?
Doncs la portada del "Time" és una mica malintencionada, jo no veig que m'estiguin dient que soc la persona de l'any, sinó que veig que sóc la persona de l'any sempre i quan tingui un ordinador al davant, o sigui, que llavors una foto de Bill Gates hauria estat més encertada (una poma mossegada no, que té reminiscències teològiques)

sfer ha dit...

És probable que tinguis raó, daredevil amagat... però no creus que tots plegats en podem sortir beneficiats? Ells (els amos de les eines/plataformes) guanyen diners com més usuaris tenen, i guanyen usuaris com millor són les eines; i nosaltres, gràcies a ells, podem fer coses que abans no podíem ni somiar... No? Diguem que ens xuclem la sang mútuament. Qui es consideri una persona totalment desinteresada que llenci la primera pedra :-)

Anònim ha dit...

Fent repàs he detectat algunes pràctiques sense fer. Aquesta és una. Bé, hola i allà va:

-Cap dubte. La professora és molt bona.

-Reflexions: faig aquesta pràctica molt temps després del que ho havia d’haver fet; per tant ja conec moltes eines que ens heu presentat i estic francament entusiasmat amb les possibilitats que ens heu descobert. Però crec que m’afegeixo una mica amb el grup dels desconfiats. És a dir, darrera d’aquestes eines hi ha grans empreses que volen beneficis, i mai me’n refiaré de grans empreses que busquin beneficis. Potser ara per ara els seus interessos i els nostres conflueixen, com diu la Sfer, però n’hi ha garanties que això serà així per sempre? Ens deixaran compartir realment qualsevol tipus d’informació?
Altre reflexió: l’objectiu ideal ha de ser la democratització total d’aquestes eines d’accés i tractament de la informació, que tothom les conegui i les fes servir i ho penso sincerament. Però quan s’aconsegueixi aquest objectiu com afectarà als continguts de la web social? Fent una petita extrapolació (o gran), penseu en els continguts de la televisió actual.
Bé, malgrat aquest dos petits núvols que em preocupen una mica, el balanç, ara per ara, de la web social, per mi és francament positiu.

-Imatges: la 1a ens cedeix el protagonisme als anònims gràcies a les noves tecnologies, la qual cosa l’accentua la 3a imatge: hem d’assumir roles de producció d’informació, no continuar només amb els de consumidor, per que això rutlli. Una advertència, però, implícita a la 1a imatge: tinguem cura de no relacionar-nos amb els altres només a través de la pantalla de l’ordinador. La 2a imatge parla d’estat mental; efectivament caldrà una determinada actitud, una predisposició a intercanviar, a compartir. (Ha quedat una mica comunista. Igual els senyors que ens proporcionen aquestes eines comencen a preocupar-se).

Apa. Adéu!