22/9/08

RSS = Realment Senzill de Sindicar!!

[Responsable: Silvia Fernández - Sfer]

===

Bon dia, companys i companyes! Us dono la benvinguda a les properes dues setmanes, en les quals parlarem d'una de les tecnologies bàsiques que es troben darrere dels serveis de web social: l'RSS.

Què és l'RSS?

L'RSS (les sigles de "Really Simple Sindication" o Sindicació Realment Simple) és un arxiu de dades, de format XML, que permet distribuir les actualitzacions de la pàgina web on està integrat, de manera automàtica, a uns programes específics que poden llegir aquestes actualitzacions i facilitar-les als usuaris sense que aquests hagin de passar per la pàgina en qüestió.

(Veieu les definicions de la Wikipedia i de Uatsap)

Aquesta és la definició tecnològica. Qui no ho hagi entès, que aixequi la mà.
No us preocupeu, que tinc preparada una altra explicació, potser una mica més extensa, que comença amb un "Imagineu-vos que..."

Imagineu-vos que teniu una pàgina web. Vaja, que en sou els autors...

Aquesta pàgina web l'actualitzeu de tant en tant (molt poc o molt sovint, això no importa).

Per fer saber als visitants de la vostra web que hi heu publicat contingut nou, podeu fer vàries coses:

a) No fer res. Els visitants, llavors, no podran distingir quins continguts són nous i quins són antics.

b) Posar, per exemple, un botó que digui "Novetat" o "Nou" al costat d'aquells apartats que hagueu actualitzat. Els visitants han d'entrar a la web per assabentar-se que hi ha contingut nou i per trobar-lo.

c) Fer un butlletí de novetats (el terme més utilitzat en aquests casos es l'anglès "Newsletter"). Aquesta opció és, sens dubte, més còmoda per l'usuari: no s'ha de bellugar, perquè la informació li arriba directament a la seva bústia de correu. De tota manera, no és gaire còmoda per a vosaltres, autors de la web, que heu de redactar i enviar per correu electrònic el butlletí de novetats, a més de gestionar les altes i baixes del vostre mailing, entre altres molèsties.

i d) L'RSS: nosaltres actualitzem la nostra web, i deixem que l'arxiu RSS automàticament faci la resta: detecta el contingut nou, i avisa els usuaris que s'han subscrit (o sindicat) la nostra pàgina de què aquesta s'ha actualitzat i quins canvis s'hi han fet. El lector això ho fa des d'un programa específic que gestiona les seves subscripcions a les diferents webs.

Quins són, doncs, els avantatges de l'RSS?

- Per als creadors de contingut a Internet: permet informar als seus lectors de novetats en les seves webs sense haver de gestionar subscripcions (altes, baixes, canvis de correu electrònic, etc...). De fet, de l'únic que s'ha de preocupar és d'actualitzar la seva web.

- Per als lectors o visitants d'Internet: ens estalvia haver de fer visites a les webs que ens interessen per saber si s'han actualitzat o no, perquè les pròpies webs ens avisaran quan hi hagi nou contingut disponible.

Ara molt millor, oi que sí?

Encara us falten, però, unes quantes "paraulotes" més que us trobareu molt sovint a Internet quan es parla de l'RSS:

- Atom: és un altre format de sindicació, similar a l'RSS. De cara a l'usuari, tant li fa si una web fa servir Atom o RSS, perquè els programes que es fan servir per gestionar les subscripcions poden llegir qualsevol dels dos.
- Feed o "canal": una web pot tenir diferents canals RSS. Per exemple: la web de les biblioteques de l'Hospitalet té dos canals o feeds de subscripció: un per les activitats i un altre per les novetats. Una web com la del diari "El País" té desenes de canals.
- Lector o agregador (de feeds/canals): és el programa que els lectors/navegants fan servir per gestionar les seves subscripcions. Nosaltres farem servir Google Reader, però n'hi ha d'altres (Bloglines és, amb Google Reader, el més famós, però n'hi ha molts més). Tal i com succeeix amb els programes de correu electrònic, n'hi ha alguns que s'instal·len en el nostre PC (l'equivalent del MS Outlook), mentre que d'altres es poden fer servir directament des d'Internet (l'equivalent als correus de Yahoo, Hotmail o Gmail).
- Sindicar: es fa servir com a sinònim de subscriure's al feed d'una web a través d'un lector.

I per últim... per què l'RSS s'ha associat a la web 2.0?

Principalment, per dues raons:

La primera és la interacció entre l'usuari i la informació. A l'antiga web 1.0, l'usuari havia de desplaçar-se fins a la informació. A mesura que la web ha anat evolucionant, aquesta tendència ha canviat. Als usuaris ens agrada la comoditat que suposa que la informació vingui a nosaltres, enlloc d'haver-nos de desplaçar, i l'RSS ho permet: els canals d'RSS porten la informació allà on nosaltres li diem que vagi, ja sigui el nostre lector, una altra web, un escriptori virtual, etc... Sobre això en parlarem més la propera setmana.

I la segona, és perquè la majoria de les eines i serveis associats a la web 2.0, porten l'RSS "de sèrie", com si diguéssim. És a dir: l'usuari no ha de fer res perquè els continguts del seu blog, la seva wiki, el seu àlbum de fotografies, etc... tinguin RSS, perquè els portals que ofereixen allotjament de blogs (com blogger o wordpress), wikis (com Google Sites o wikispaces) o fotografies (com flickr o picassa) ja permeten, per defecte, la sindicació d'aquests continguts. També durant els propers dies anirem ampliant aquesta informació.

===

Ara sí, estic disposada a deixar-vos marxar.
Preguntes? Dubtes?
Us espero als comentaris!!

25 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola a tothom!

He provat de clicar a "Subscriure's a Missatges (Atom)" però no he arribat gaire lluny. M'imagino que és perquè has de fer servir un programa agregador tipus Google Reader per tal de que funcioni aquest enllaç... Bé, m'imagino que ja ho explicareu més endavant.

Anònim ha dit...

Bona Tarda!

comencem de nou: veig molt interessant l'assosiació de la RSS associada al web2.0 és una opció còmoda per la interacció que se'n desprèn, es fantàstic rebre informàció actualitzada o bé a través del web o a través del mailing sense necessitat de fer res..el que poden fer els enllaços..

Anònim ha dit...

Cap dubte.

Comentari: em sembla una mica anacrònic que es defengui (ja ho he llegit més d'un cop) la utilització del RSS com un mitjà per estalviar temps al bibliotecari, que enlloc de llegir dos o tres diaris en arribar a la feina pot estalviar temps rebent les noticies per mitjà del seu Reader...

Jo no conec molts treballadors de biblioteques que es llegeixin els diaris a la feina... I vosaltres?

És dilluns, plou i s'ha acabat l'estiu... >C

Anònim ha dit...

De moment cap dubte. Ja aniran sortint, ja...

Anònim ha dit...

Hola!
Jo crec que sí és un estalvi de temps, perque pots estar al corrent de les novetats dels webs i serveis que t'interessen sense estar constantment navegant a veure que descobreixes de nou.
Una altra cosa és que serveixi per llegir les noticies a la feina... (si ja costa treure temps per seguir aquesta formació!)

Queso y aceitunas ha dit...

Calvin, jo conec a un auxiliar que se'ls ha de mirar per fer el recull de premsa. :D

Amb el reader s'ha acabat això de donar mala imatge llegint el diari darrere el taulell. Perquè una cosa que crec que no porta a discussió és que els treballadors de la biblioteca hem d'estar informats.

És clar que hi ha diferència entre passar-se dues hores llegint les pàgines de societat o deportives i passar-se deu minuts fullejant la secció de cultura, però això és una altra història.

I altre tema és la facilitat amb la qual es poden sindicar continguts, que és molta i després passes una setmana sense mirar el reader i et trobes més de 1500 missatges per llegir. És quan li trobes utilitat al botonet de "marcar todos como leídos". ;)

Anònim ha dit...

Cap dubte.

Una pregunta: per què els "sindicats" no "sindiquen" els seus informatius i deixen d'enviar 'pdf' pesats -megabytacament parlant-?

sfer ha dit...

Vio: la propera setmana tenim tutorials de Google Reader i tindreu l'oportunitat de sindicar-vos aquest blog, els comentaris, i un bon grapat de coses més :-)

Calvin: potser els diaris no... però i les notícies específiques sobre un tema concret? I comprovar l'agenda dels diaris per veure si han fet o no publicitat d'una activitat de la biblioteca? I mirar-nos revistes especialitzades sobre teatre, blues, còmics, música o cinema? Bé, crec que el rosalcd vol dir més o menys el mateix que jo :-)

Bona pregunta, cafe... Sembla que hi ha gent que encara es pensa que és millor mantenir el control de la informació i de com es distribueix. Però l'únic que aconseguiran és que cada cop hi hagi més persones plantejant-se això mateix i sol·licitant donar-se de baixa de les seves llistes de distribució.

Anònim ha dit...

M'ha encantat el comentari de café!
Avui estic molt contenta, primer perquè no en sabia res de res de RSS i ara ja sé per on van els tiros. Lo de la setmana passada va estar molt bé però ja em sonaba d'abans la cosa.
I segon perquè per primer dia he aconseguit fer la classe en menys de mitja hora!!

Anònim ha dit...

Com que soc un dels responsables del mailing de la meva biblioteca, veig una altra possible utilitat per a la sindicació de continguts: fer arribar la informació de manera immediata als nostres usuaris. És clar que això requereix que ells es sindiquin al nostre RSS, si no ho he entés malament. Seria un pas endavant molt important respecte als mailings en paper i electrònics que fem ara. Una manera més ràpida i còmode de fer difusió de la informació de les biblioteques. O potser m'emocionat abans d'hora i no és tan fàcil fer-ho. En tot cas, crec que seria una via a explorar.

Anònim ha dit...

Bé, començo a veure una mica de llum en tot aquest túnel de novetats. L'únic problema que veig a l'RSS és que al final pots tenir 200 mails a llegir i només 5 minuts per fer-ho. Però bé, no es pot tenir tot, no?

Anònim ha dit...

Hola a tots
Em sembla que jo no sé si podrè seguir diariament el tema. Més aviat penso que ho faré setmanal.
M'agradat molt l'ENTUSIASME que he vist en tots els participants (i profes)
M'ha quedat clar:
-els documents no fan la Bca. si no la interrelació de la comunicació entre els usuaris i la mateixa, i entre ells (lloc de trobada)
- la Bca. és part activa de la comunitat que l'envolta a través de la intercomunicació amb els usuaris.
-Fluxe d'informació entre la bca. i l'usuari, i a l'inrevés.
-La bca. pública es fa dia a dia en contacte amb els usuaris. No hi models
- Els termes "blog, sindicació web,feed, etiquetat social, fer blogging" ja em sonen una mica, però encara queda...i el Rss...ja veurem....

Tots ens convertim en USUARIS ACTIUS (ACTITUD)

!!Quin rotllo de tio!!!! quines parrafades!!!!

sfer ha dit...

Bé, bé... m'alegro de veure que els comentaris "optimistes" ja superen els "pessimistes" (això és molt llarg, amb els usuaris no es pot fer res, trigo més de mitja hora...). Ànims amunt, nois i noies, que comencem a conèixer serveis i utilitats que podrem aplicar al dia a dia de la nostra feina!

yoda: d'això es tracta: de que coneguem aquestes eines per més endavant veure i estudiar si es factible posar-les en pràctica. L'RSS és molt útil, però també molt desconegut per molta gent, que no en sap treure profit d'aquesta tecnologia. Crec que des de les biblioteques no només hem de fer-lo servir, sinó també donar-lo a conèixer!

nanutsa: és possible que això ens passi. Hem d'anar més amb compte que mai amb la "infoxicació", amb sentir-nos sobrepassats per l'allau d'informacions que hi ha a la xarxa. Però tal i com tu ho poses... seria gaire diferent tenir 200 missatges nous en el nostre lector d'RSS a tenir-los en el nostre compte de correu electrònic?

Alcon: benvingut, i felicitats, perquè veig que has paït el contingut de tota la introducció. Si a mesura que avancem amb l'RSS veus que no te'n surts, esperem les teves preguntes als comentaris, eh??

Anònim ha dit...

Un cop vists els vídeos, això del RSS sembla fàcil.

Anònim ha dit...

Hola!
Jo tinc un dubte: seria possible agregar-se a un canal rss i rebre les actualitzacions al correu electrònic?
O potser estic barrejant conceptes?

Anònim ha dit...

Hola Montse!

No, no estàs barrejant conceptes. De fet, la pregunta avui dia a "puc fer x o y per internet?" normalment té una única resposta: SÍ. Es pot fer DE TOT per internet. I és clar, algú va pensar que llegir les actualitzacions de les seves webs preferides al correu era una bona pensada, i existeixen serveis que ofereixen precisament això: enviar-te per correu electrònic les actualitzacions d'aquelles pàgines que t'interessin.

Alguns d'aquests serveis dels que jo he tingut notícia (però que, ho he de dir, no he provat: tot seguit us explicaré per què), són aquests:
- Feedmyinbox.
- SendmeRSS.

Si busques "RSS to email" al Google, et sortiran un fotimer de resultats, com per exemple aquest, on tens tota una llista.

De totes maneres, és una opció que no recomano. Els lectors d'RSS són programes que donen moltes funcionalitats a l'hora de llegir canals RSS que no et donarà el teu lector de correu (la propera setmana ho podreu comprovar amb Google Reader), i a més, crec que és bo reservar el correu electrònic (per molt spam que se'ns coli) per coses VERITABLEMENT IMPORTANTS, i deixar el lector de feeds per coses que, si tornem de vacances i les esborrem totes, no passi res.

NOTA: Alguns correus electrònics també permeten fer el contrari: visualitzar els nostres correus electrònics en el nostre lector de feeds... però tampoc em sembla una bona opció. Per molt que tendim cap al "puc fer-ho tot des de la mateixa pàgina", per mi, de moment, és molt millor tenir dos lectors per separat, el de correus i el d'RSS.

Espero haver-te aclarit el dubte! Si no és així, seguim :-)

Anònim ha dit...

La teoria de moment sembla senzilla ja veurem la pràctica.

Anònim ha dit...

Tot ben clar, i subscric el que ha dit MoMo, estic contenta ja que vaig molt endarrerida i és la primera classe que he aconseguit fer en menys de mitja hora!!I

Anònim ha dit...

S'ha entès tot molt requetebé! I subscric el que han dit Momo i Lovi.

Anònim ha dit...

Despres d'uns quants dies d'inactivitat, hola de nou. Tinc una pregunta: Està clar que l'RSS és una forma fàcil àgil i efectiva de difondre continguts, però en contaposició als sistemes tradicional, en aquest cas la iniciativa la pren l'usuari. Bé, hi ha manera de saber qui s'ha sindicat, i si convingues podriem enviar nosaltres continguts a aquestes persones?

Anònim ha dit...

Hola anònim!
(si us plau, si us plau, no us oblideu dels noms d'usuari!!)

Bona pregunta:

1) Sí hi ha maneres de saber quantes persones estan sindicades a un determinat canal RSS. Hi ha eines web gratuïtes que ho faciliten, i fins i tot determinats lectors d'RSS (bloglines, per exemple), et diuen quantes persones tenen subscrit aquell canal, i si fan públiques les seves subscripcions pots veure quines altres webs tenen sindicades. En definitiva: tot i que no hi ha una eina "universal" per saber quanta gent està sindicada a una web, sí que hi ha maneres de poder-ho esbrinar.

2) Podríem enviar continguts a aquestes persones? Doncs a través del canal de sindicació. M'explico: si vols que algú que s'ha subscrit al teu blog sàpiga alguna cosa (per exemple, que el blog canvia d'adreça, o que faràs una activitat el dia X), doncs només que ho publiquis en el blog, ja arribarà a tothom que hi estigui subscrit... [Espero que això respongui a la pregunta!]

Anònim ha dit...

Trobo molt interessant el que dius en aquesta resposta Silvia, per altre banda, les explicacions són molt aclaridores i responen molts dels dubtes que tenia.

Anònim ha dit...

Ja fa temps que em vaig subscriure a Netvibes i a Yahoo. Vaig subscriure'm a diferents canals de RSS però els tinc una mica oblidats perquè si bé es cert que t'ajuden a estar informat d'una ullada de tot el que t'interessa, però actualment m'estimo més crear alertes específiques de google pels temes que m'interessen i rebre-les al correu.

Ep! Ja sé que puc integrar el correu en els escriptoris virtuals però una mica per mandra encara no ho he fet.

Estic molt d'acord amb les tres darreres intervencions. De fet, crec que és una de les explicacions de la popularitat de la web 2.0. Tafanejar qui ha visitat la nostra web i poder contactar-hi és un factor clau encara que s'ha de pensar molt bé tot el que té a veure amb la protecciò de dades personals.

sfer ha dit...

El tema de la protecció de dades és encara una cosa que està molt per determinar, perquè Internet permet fer un seguiment força exhaustiu dels moviments per la nostra pàgina dels navegants. Crec que amb el temps serà una cosa que s'haurà de legislar, però ara per ara és totalment legal que jo sàpiga dades sobre qui ha accedit a la meva web (des d'on, amb quin navegador, per on ha entrat, quant de temps hi ha estat, per on ha sortit, on ha fet "click", etc...)

Anònim ha dit...

Molt bé la introducció, fàcil d'entendre.