19/1/09

Conclusions - El curs en 10 paràgrafs

Aquest és l'objectiu: resumir el contingut de més de tres mesos de curs en una sola entrada. 10 paràgrafs, ni més, ni menys. I aquest ja conta! Ho aconseguirem? I, si ens deixem alguna cosa important, ens ho recordareu als comentaris?

1.- INTRODUCCIÓ.

Què és la web social? Què implica, per la societat en general i per les biblioteques en concret? Alguns diuen que és un canvi radical de concepció en la manera com fem servir les TIC. Altres diuen que, tot el que implica la web social, les biblioteques ho venim fent des de temps enrera, o sigui que de revolucionari, més aviat poc o gens. El cert és, però, que l'arribada del "dospuntzero" ha fet entrar en joc una sèrie d'eines que ens permeten crear serveis nous pels nostres usuaris o oferir els mateixos serveis que veníem oferint presencialment també als usuaris que no trepitgen la nostra biblioteca. Eines gratuïtes, senzilles, i amb un gran protagonista: l'usuari. L'usuari es fa amb el poder a la web social: el poder de decidir, de triar... el poder d'opinar, criticar, valorar. Mai els usuaris havien estat tan actius a la web. Volem que les biblioteques formin part, també, d'aquesta activitat?

2.- RSS.

Havíem de començar el temari per alguna banda, i vam començar per la part més purament tecnològica: l'RSS o sindicació de continguts. A mesura que l'RSS s'estén per la xarxa, cada vegada hi ha menys webs que hem de visitar per assabentar-nos de les novetats de les quals disposen: podem rebre-les directament al nostre correu electrònic o al nostre lector de feeds. Vam veure que gràcies a l'RSS podem estar al dia de les novetats de les biblioteques (via flickr, per exemple), de la seva agenda d'activitats (amb un blog), dels llocs web que consideren destacats o de qualitat (si fan servir delicious)... Una infinitat de continguts que podem rebre al nostre lector de feeds (nosaltres ens vam estrenar amb Google Reader) i que haurem d'aprendre a gestionar, perquè la infoxicació (l'excés d'informació i la dificultat per destriar quina és interessant i quina només proporciona soroll) és la "creu" d'aquesta moneda.

3.- BUSCAR I TROBAR.

L'ús més freqüent de la Xarxa és la cerca d'informació. En aquest tema es descriu el concepte d'experiència d'usuari com una suma de diversos factors, distingim entre serveis i llocs 2.0, on i com trobar serveis 2.0 i motors de cerca amb característiques 2.0, i què són els widgets i on trobar-ne.

4.- ETIQUETATGE.

L'usuari també s'ha fet amb el poder a l'hora de classificar la informació que es troba disponible a la web. Fotografies, directoris d'enllaços, vídeos, textos... tot és etiquetat segons els criteris dels navegants. Etiquetat? Sí: les etiquetes, els tags, presents arreu a la web: en format de llistes, alfabètiques o segons la seva freqüència d'ús; en format de núvols per copsar, amb només un cop d'ull, el contingut d'una web, d'un blog... Etiquetes com paraules clau, com els nostres encapçalaments de matèria bibliotecaris però en mans dels usuaris. Bo o dolent? Com sempre, haurem de tenir en compte les dues cares de la moneda. Recordeu que vam passar, de puntetes i en una pràctica voluntària, per un servei, delicious, que si no feu servir us recomano amb tot el meu cor... gairebé tant com el Google Reader!

5.- BLOCS.

Si els usuaris tenim el poder d'etiquetar el contingut dels altres, bé haurem de poder crear el nostre! I Blogger, el recurs que us vam presentar, ens ajudar a crear un bloc del no-res. Una eina senzilla i ràpida que ens permet formar part de la web 2.0 de totes, totes. Blocs, microblocs, audioblocs, fotologs... tantes opcions com vulgueu. Pots personalitzar el seu format, la seva configuració, però no és només un aparador virtual: si es fa, s'ha de mantenir, amb tot el que comporta: actualitzacions periòdiques, "feedback" amb els usuaris mitjançant els comentaris... Són aquestes característiques les que defineixen als blocs i per tant, alhora són el seu punt feble i la seva força.

6.- RECURSOS AUDIOVISUALS.

Les connexions actuals a Internet permeten que puguem gaudir d'una Internet multimèdia. I amb l'allau de nous serveis, ja ho tenim: webràdios de tots colors, el podcasting, música 2.0, vídeo i televisió i fotografia. Totes aquestes eines ens poden ajudar a arribar d'una altra manera als nostres usuaris.

7.- TREBALL COOPERATIU.

Pensar en l'usuari és sempre l'objectiu final de la nostra feina: oferir serveis de qualitat i utilitat per a la nostra comunitat. I si la web social ens ha proporcionat un bon grapat d'eines per organitzar millor la nostra feina, facilitar la comunicació entre professionals, i possibilitat col·laboracions que reverteixin en un treball més eficaç... per què no? Durant aquest tema hem provat diferents eines: documents compartits via Google Docs, wikis, calendaris... i alguns companys ens han explicat com funcionen altres aplicacions pensades per al treball. El que és important, però, és recordar que perquè el treball cooperatiu funcioni, els treballadors han d'estar disposats a compartir. Si no, seria com començar el treball per la teulada...

8.- NOTÍCIES/VOTACIONS.

Hi ha massa informació a la xarxa i els portals de notícies ens ajuden a filtrar-la. En aquests serveis el filtrat és social. Són serveis força interessants, no només com a usuaris, ja que ens serveixen per estar al dia de les notícies o novetats d'un tema determinat i ens permeten obrir un canal de comunicació personalitzat. En aquest sentit, tenen moltes possibilitats: elaboració de llistes de cada usuari dels llibres llegits (no sé si el Millenium permetrà mantenir un historial de les seves lectures a cada lector, però hi ha ara serveis a la web que sí ho permeten fer), de llistes de llibres més interessants, per gèneres, etc. Llistes fetes per les biblioteques o pels nostres usuaris i votades per tots... Nosaltres com a professionals podem saber quin tipus de biblioteca volem, ells, com a usuaris, també.

9.- XARXES SOCIALS.

Si els nostres usuaris ja fan servir Internet a totes hores i tenen presència en algun servei de xarxa social del tipus Myspace, Facebook, Orkut o altres... per què la nostra biblioteca no pot ser-hi present també i arribar a aquests nostres usuaris per altres canals fins ara inexplorats? En aquest tema fem palesa la contradicció entre correcció terminològica i ús equívoc del concepte de xarxa social. També s'hi fa un repàs dels tres grans grups de serveis de xarxa social: els professionals, els no professionals o genèrics i els especialitzats en alguna temàtica.