20/1/09

Conclusions - Web social

Els aspectes sobre la web social que els tutors del curs consideren més rellevants.

ILUMI:

La web 2.0 ha suposat un canvi immens: com si en un joc de dames, a mitja partida, t'adonessis que estàs jugant als escacs. És el mateix tauler, però és un joc diferent. A les teves mans tens un munt de possibilitats que, abans, només podies imaginar que podrien aconseguir uns quants genis de la programació.

L'aspecte més rellevant, per a mi, és que la utilització de la web es torna activa: pots ser creador, d'una manera fàcil, o pots participar amb comentaris o personalitzant un servei que et donen. Es desmitifica Internet i davant teu apareixen un ventall d'eines amb les quals pots fer tot allò que la teva imaginació i els teus mitjans et permetin.

Aquesta desmitificació d'Internet no hauríem d'oblidar-la i no mitificar la web social. El canvi de concepte, fins i tot, la voluntat de canvi és característic de la web 2.0, però no deixen de ser eines. El bon ús no ve implícit, depèn de cada usuari: de fet, un lloc web típic de la web 1.0 podia ser fantàstic o no, depenent del seu dissenyador/a, del seu administrador/a i de l'estudi previ i posterior que es feia, abans de implementar-lo. Això no ha canviat, només tenim més possibilitats d'equivocar-nos...





JORDI:

Aquestes són, a grans trets, les idees bàsiques del que representa per a mi la Web 2.0:

a) Participació: L'usuari passa a ser el centre i referent absolut de la Xarxa. Consulta i alhora crea continguts de forma constant.

b) Personalització: L'usuari pot crear serveis a mida, serveis que utilitzen com a base altres, classifica continguts, etc.

c) Usabilitat: No són necessaris grans coneixements tècnics per crear un lloc a Internet que pugui ser accessible per altres usuaris.

d) Infoxicació: És l'etern problema de la consulta de fonts d'informació. Tanmateix, la mateix Web 2.0 ens ofereix eines per contenir i reduir aquesta allau d'informació.





SILVIA:


La web participativa.

La web 1.0 la feien els altres. Gent que no coneixia de res, que sabien molt de tecnologia, que es comunicaven principalment en anglès (cosa que encara avui dia és bastant certa)... Jo els llegia, els consultava, imprimia els seus articles... Era una internet de lectura.

La web social la fem tots: els meus companys de feina, els meus amics, la meva família... Tots, amb un mínim d'alfabetització tecnològica, disposem de les eines necessàries per participar en la web: pujant fotos, vídeos, textos; etiquetant, votant, valorant continguts; comprant, fent gestions en línia; en definitiva: participant de la web.

La web comunicativa.

Per molts de nosaltres, comunicar-nos és només una de les coses que fem a través d'Internet. Però per molts altres, especialment els més joves, la comunicació és la principal activitat que realitzen a través de la xarxa. D'aquí el boom de les xarxes socials com Facebook o Tuenti: eines que ens permeten estar en permanent comunicació amb els notres amics, familiars i coneguts (o desconeguts...). El correu electrònic va ser una de les primeres eines de comunicació que van sorgir gràcies a la xarxa. Avui dia, no hi ha servei o plataforma que no ofereixi la possibilitat de comunicar-se amb els altres, ja sigui amb via missatges privats, un tauler d'anuncis o un fòrum, sense tenir en compte la quantitat de serveis que es posen en marxa i que tenen com a únic objectiu el facilitar-nos la comunicació amb altres persones.

Però la comunicació no ha crescut només de manera horitzontal, sinó també verticals: tant el sector públic com el sector privat s'han posat les piles per potenciar la comunicació amb els seus ciutadans/clients, per obrir nous canals a través de les noves tecnologies: finalment l'evidència de com de necessari era crear aquest nou espai de comunicació ha pogut més que la por a deixar que els usuaris/consumidors prenguin la paraula. Total... és que no ho havien fet ja pel seu compte?

La web a la meva mida.

Ja sabeu que sóc una gran fan de l'RSS, així que per mi, la possibilitat de seleccionar la informació que vull rebre i no haver-me de desplaçar per trobar-la, sino tenir-la a un espai propi que puc "tunejar" al meu gust, ha estat un dels grans avenços de la web social. A més, crec que és un servei que anirà adquirint protagonisme a mesura que més i més usuaris d'Internet el vagin descobrint i incorporant als seus hàbits com a navegadors: si avui encara hi ha moltes pàgines que no ofereixen la possibilitat de la sindicació, no us preocupeu: aniran en augment. Ben aviat podrem sindicar-nos les novetats de llibres i discos a les nostres botigues preferides, alertes meteorològiques o de l'estat del trànsit, serveis de cerca de feina, anuncis immobiliaris, ofertes per comprar tot tipus de serveis...

I l'RSS només és el començament... perquè aviat deixarem de parlar de la web 2.0 per parlar de la web 3.0 o web semàntica, que precisament hi posa més èmfasi en una web que "entén" les nostres necessitats i és capaç d'analitzar-les per portar-nos els resultats més rellevants a les nostres cerques.

La web infoxicada.

La web social també pot ser un perill: és la web de l'excés d'informació, la web dels "ecos" (el mateix contingut es repeteix en desenes de pàgines), la web on, més que mail, cal saber-se moure i aprendre a destriar el que és interessant, rellevant o necessari d'allò que no ho és.

La web 2.0 pot causar estrés. Quan estàs dos dies sense entrar al teu lector de feeds i te'l trobes ple d'actualitzacions dels teus blogs preferits. Quan no tens temps de mirar totes les fotos que els amics han pujat a la pàgina del Facebook. Quan fas una cerca i et veus sobrepassats pel nombre de resultats que obtens, tot i que cap no sembla respondre allò que buscaves...

Una combinació d'estratègies (començant per una bona gestió del nostre temps online i acabant per coneixements de cerca en buscadors - oh, poderós Google, digue'ns on podem trobar la resposta!) ens ajudarà a no caure en la trampa de veure'ns sobrepassats per la quantitat d'informació disponible a la xarxa.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Trobo que tots tres teniu molt clar els conceptes i les possibilitats de la Web 2.0
M'ha agradat l'apunt de la Silvia sobre la"infoxicació" i hem trobo molt identificat. M'explicaré...encara que estem al començament, m'he trobat a vegades davant d'aquests "ecos", i m'imaginava posant tots les eines en funcionament...No sé si no m'atiparia d'informació.

D'altra banda, estic d'acord en començar a poc a poc, de escollir i/o delimitar bé algunes eines i adreçar-se a una tipologia concreta d'usuari (o possible nou usuari). Es a dir, no es tracta de posar al "maniquí" tots els "trajos, vestits,.." que estan de moda o que hi ha al mercat, si no d'escollir els que creiem que l'hi escairàn(?)millor o que li agradará més....
!!Quines coses de dir!!!!

sfer ha dit...

Trobo que la comparació "costurera" està molt ben trobada, Alcón... Esperem que des de cadascuna de les biblioteques es vagi creant el fons d'armari virtual dels nostres usuaris, je je :-)