Us deixem l'informe d'avaluació del curs que hem realitzat amb les vostres respostes a l'enquesta que us vam passar. Gràcies a tots per participar!!
[Podeu descarregar el pdf fent click a la icona del full amb la fletxa - Si passeu el ratolí per sobre, diu "Download".]
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Conclusions. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Conclusions. Mostrar tots els missatges
25/6/09
23/1/09
Dia d'avaluar!
Doncs, ja està: ja hem acabat el curs!!
Alguns us heu engrescat tant que voldreu continuar amb aquest projecte, d'altres, simplement començareu o continuareu fent servir les eines que us vam presentar, i també hi haurà algú que, potser d'aquí a uns mesos començarà el curs, pel seu compte. També hi ha, ja ho sé, gent que va començar el curs i no el va continuar i d'altres que ni tan sol el van començar. A tots, us demanem un últim esforç: us hem preparat una enquesta dividida en dues parts. Cada una de les parts té 10 preguntes. Està dividida en dues parts per problemes tècnics (també els tenim), però s'han de contestar les dues:
Avaluació de la Web 2.0 - A
Avaluació de la Web 2.0 - B
Les enquestes són totalment anònimes, ni nosaltres, ni cap altre que llegeixi els resultats pot conèixer el vostre nom. Potser no calia, però considerem que és la millor manera de assegurar la vostra sinceritat. Ens coneixem tots i hem de treballar junts, però la vostra crítica (positiva o negativa) és important. Digueu el que penseu sense traves: és imprescindible saber què penseu de cara a fer una altra formació i per valorar els resultats d'aquesta.
Cada persona ha de fer servir un ordinador diferent per fer les seves enquestes, és a dir, no podeu fer servir tots el mateix, ja que el programa no et deixa fer l'enquesta dues vegades des d'un mateix ordinador (No us preocupeu: no ens dedicarem a esbrinar adreces IP, ni res semblant; l'anonimat està garantit).
Crec que parlo en nom dels tres tutors si dic que ha estat una experiència interessant: cap dels tres som formadors i hem intentat fer-ho de la millor manera possible, però una de les coses més gratificant (i no podia ser diferent, parlant de la web 2.0) ha estat el diàleg establert amb vosaltres: ens heu fet aixecar la cella, somriure, pensar... Els vostres comentaris feien evident que som un grup amb coses a dir i a fer. Tots tenim moltes idees i hem aprés com posar-les en pràctica... ara queda la part més difícil, però ara, suposo, el grup de treball serà molt més nombrós!!
Tot un plaer! ;·D
Ilumi
22/1/09
Conclusions - Plans de futur...
Sí... el curs s'acaba!
Però avui encara no vull reflexionar com ha anat tot plegat. Això ja ho farem demà.
Avui vull parlar del... "i ara què?"
Perquè el curs s'acaba... però no teniu ganes de posar en pràctica algunes de les coses que hem après? Doncs espero que sí, perquè aquest era l'objectiu de tot plegat!! Compartir els nostres coneixements amb vosaltres perquè tinguéssiu eines per començar a desenvolupar serveis de web social a les vostres biblioteques.
Abans de fer-ho, però, necessitem la vostra ajuda. Necessitem gent que ens ajudi a tirar endavant el projecte de web social. Aquest curs era una de les primeres fases del projecte, però encara li queda molt camí per endavant.
Què és el que ens agradaria que passés a partir d'ara?
Que alguns de vosaltres, els que més us hagueu engrescat amb el projecte, els que veieu que us heu ensortit amb més facilitat a l'hora de fer les pràctiques, els que tingueu més temps i ganes de dir-hi la vostra... us incorporeu al grup de treball de web social.
Que, tots plegats, tirem el projecte endavant! Com?
Primer, creant un manual de procediments sobre com desenvolupar serveis de web social a les biblioteques de L'Hospitalet. Un full de ruta que serveixi d'ajuda a les biblioteques que vulguin començar a implementar serveis 2.0. Consells, recomanacions, requisits mínims, pautes per la redacció del projecte, difusió, avaluació dels serveis... El primer que volem fer és obrir un periode de reflexió i pluja d'idees sobre com hauria de ser aquest manual i què hauria de contenir, i després redactar-lo i implementar-lo.
Segon, donant suport a les biblioteques en el desenvolupament dels serveis 2.0: iniciar-los des de les nostres pròpies biblioteques i ajudar-nos les unes a les altres amb els problemes, els dubtes i la cerca de possibles solucions.
I tercer, creant materials i programes de formació d'usuaris en els nous serveis i, en general, en l'ús de la web social.
Necessitem la vostra ajuda per fer pujar la xarxa de biblioteques al carro de la web social. No us ho vull pintar tot de color rosa: tindrem feina, les coses no sempre sortiran com nosaltres volíem a la primera, a vegades ens frustrarem... però tot sovint serà una feina divertida, motivadora i satisfactòria.
Algú s'apunta a la festa?
21/1/09
Conclusions - Biblioteques 2.0
Com conflueixen les biblioteques públiques i la web social? Algunes de les idees que els tutors del curs consideren més rellevants.
ILUMI:
Com? de totes les maneres possibles!! Les biblioteques necessiten donar a conèixer els seus serveis, promoure la lectura, reforçar l'autoaprenentatge, ajudar amb les noves tecnologies... La web 2.0 ens facilita la feina. Només es tracta de canviar de mentalitat. Aprendre a treballar en xarxa (nosaltres a L'Hospitalet no tenim cap disculpa per a no fer-ho: ja som una xarxa!) ens pot ajudar a desenvolupar serveis útils amb menys despeses materials i de temps. Ara amb eines com Google Docs, Netvibes i les wikis no necessitaríem fer reunions presencials per preparar activitats, guies o intercanviar idees, problemes i solucions comuns.
Però el canvi fonamental seria amb la relació amb els usuaris. Donar a conèixer els nostres serveis mitjançant blocs, RSS, podcasts, vídeos, fotos, portals de notícies, microblocs, xarxes socials... però sobre tot crear mitjans d'intercanvi amb els usuaris, crear serveis que ells puguin personalitzar i fer seus (com Library Thing, per exemple). La biblioteca ha de ser una usuària més de la web 2.0. Ara, després de tres mesos fent aquest curs, tenim la formació en les diferents eines i tenim informació que donar i intercanviar. Fer un estudi rigorós de les necessitats de cada biblioteca i plantejar què i com es pot implementar seria el següent pas. Ja no hem de pujar-nos al carro: estem a sobre d'ell!
JORDI:
La idea que m'agradaria destacar com a central en tot aquest afer de la Web 2.0 és que l'usuari, la seva implicació i fidelització és més important i fàcil d'assolir que mai. La 2.0 ens dóna quasi de franc les eines que ens permeten arribar a aquests objectius.
Altres punts importants per a la reflexió podrien ser:
a) La nostra web i/o els nostres serveis web són la nostra carta de presentació davant molts usuaris que -per un o altre motiu- potser no arribaran a trepitjar mai l'edifici de la biblioteca.
b) Els serveis i la filosofia 2.0 ens porten cap a un model infinitament més participatiu.
c) El model 2.0 per ell mateix no aporta qualitat: hem de cuidar molt el contingut i la presentació del que oferim.
d) Encara que d'entrada sembli el contrari, la Web 2.0 facilita crear moltes noves aplicacions i serveis de forma molt més fàcil i lleugera que abans.
SILVIA:
Innovar = millorar.
La web social pot ajudar a les biblioteques no tant a "revolucionar" els seus serveis, però sí a millorar-los gràcies a les noves tecnologies i, sobre tot, a fer que arribin a tot un conjunt d'usuaris que potser, d'una altra manera, no arribarien mai a conèixer els nostres serveis. Les biblioteques ja organitzem clubs de lectura, tenim un servei d'informació, oferim informació sobre les nostres novetats, seleccionem recursos (bibliogràfics, online, etc...)... Gràcies a la web social, també podrem organitzar clubs de lectura virtuals, proporcionar un servei d'informació en línia, facilitar la subscripció via RSS a les nostres novetats, o crear una "wikipedia local" sobre L'Hospitalet.
Se'ns obren un munt de possibilitats davant les quals ens haurem de plantejar una sèrie de preguntes: quins serveis volem desenvolupar? com ho farem? quins recursos necessitarem? com avaluarem la seva utilitat? Aviat, entre tots, començarem a buscar les respostes a aquestes preguntes (i demà us explicarem una mica més com ho farem).
Treball en xarxa.
El treball en xarxa continua depenent de la voluntat dels qui l'han de desenvolupar, però la web social ens ho ha posat encara més fàcil. Podríem dir que "ara ja no tenim excusa". Pel col·lectiu bibliotecari, i en general per l'administració pública, el treball en xarxa és bàsic: som molta gent, i passa sovint que tots tenim els mateixos problemes per resoldre, les mateixes preguntes, i potser fins i tot la mateixa feina. Abans, posar la feina en comú era molt més difícil (aviat farà vint anys que es va començar a informatitzar el catàleg!): sense connexió a Internet, com enviar una guia a una altra biblioteca? Quan les guies es maquetaven pràcticament a mà, amb paper i tisores, com compartir el producte de la nostra feina?
Avui, gràcies a la web social, tenim una munió d'eines que els nostres usuaris no veuran en funcionament, però que faran que la nostra feina sigui molt més eficient i eficaç... si nosaltres volem que ho sigui.
Pensant en la nostra comunitat.
La web social ens ofereix moltes possibilitats per a les biblioteques, i és important que les aprofitem, per moltes raons:
- per guanyar visibilitat.
- per donar a conèixer els nostres serveis a aquells que encara no són usuaris nostres.
- per apropar-nos als joves.
- perquè millorarà la nostra eficiència com a biblioteca.
Però darrera de totes aquestes raons, hem de pensar sempre en el mateix: el servei que estem donant a la nostra comunitat, i per comunitat entenem l'entorn humà on treballem, tant pel que fa a les persones que utilitzen la biblioteca amb regularitat com a les que no han trepitjat la biblioteca mai en la seva vida. Als primers, els nous serveis potser els faran el seu ús de la biblioteca més fàcil - podran fer gestions des de casa, i si acompanyem els nous serveis d'una bona formació d'usuaris, estarem ajudant a la gent a moure's en un món on les TIC són cada vegada més rellevants. Als segons, els donarem a conèixer el que la biblioteca els pot oferir - potser vindran i descobriran altres serveis, o potser no, però sabran que som allà per si algun dia necessiten qualsevol cosa.
ILUMI:
Com? de totes les maneres possibles!! Les biblioteques necessiten donar a conèixer els seus serveis, promoure la lectura, reforçar l'autoaprenentatge, ajudar amb les noves tecnologies... La web 2.0 ens facilita la feina. Només es tracta de canviar de mentalitat. Aprendre a treballar en xarxa (nosaltres a L'Hospitalet no tenim cap disculpa per a no fer-ho: ja som una xarxa!) ens pot ajudar a desenvolupar serveis útils amb menys despeses materials i de temps. Ara amb eines com Google Docs, Netvibes i les wikis no necessitaríem fer reunions presencials per preparar activitats, guies o intercanviar idees, problemes i solucions comuns.
Però el canvi fonamental seria amb la relació amb els usuaris. Donar a conèixer els nostres serveis mitjançant blocs, RSS, podcasts, vídeos, fotos, portals de notícies, microblocs, xarxes socials... però sobre tot crear mitjans d'intercanvi amb els usuaris, crear serveis que ells puguin personalitzar i fer seus (com Library Thing, per exemple). La biblioteca ha de ser una usuària més de la web 2.0. Ara, després de tres mesos fent aquest curs, tenim la formació en les diferents eines i tenim informació que donar i intercanviar. Fer un estudi rigorós de les necessitats de cada biblioteca i plantejar què i com es pot implementar seria el següent pas. Ja no hem de pujar-nos al carro: estem a sobre d'ell!
JORDI:
La idea que m'agradaria destacar com a central en tot aquest afer de la Web 2.0 és que l'usuari, la seva implicació i fidelització és més important i fàcil d'assolir que mai. La 2.0 ens dóna quasi de franc les eines que ens permeten arribar a aquests objectius.
Altres punts importants per a la reflexió podrien ser:
a) La nostra web i/o els nostres serveis web són la nostra carta de presentació davant molts usuaris que -per un o altre motiu- potser no arribaran a trepitjar mai l'edifici de la biblioteca.
b) Els serveis i la filosofia 2.0 ens porten cap a un model infinitament més participatiu.
c) El model 2.0 per ell mateix no aporta qualitat: hem de cuidar molt el contingut i la presentació del que oferim.
d) Encara que d'entrada sembli el contrari, la Web 2.0 facilita crear moltes noves aplicacions i serveis de forma molt més fàcil i lleugera que abans.
SILVIA:
Innovar = millorar.
La web social pot ajudar a les biblioteques no tant a "revolucionar" els seus serveis, però sí a millorar-los gràcies a les noves tecnologies i, sobre tot, a fer que arribin a tot un conjunt d'usuaris que potser, d'una altra manera, no arribarien mai a conèixer els nostres serveis. Les biblioteques ja organitzem clubs de lectura, tenim un servei d'informació, oferim informació sobre les nostres novetats, seleccionem recursos (bibliogràfics, online, etc...)... Gràcies a la web social, també podrem organitzar clubs de lectura virtuals, proporcionar un servei d'informació en línia, facilitar la subscripció via RSS a les nostres novetats, o crear una "wikipedia local" sobre L'Hospitalet.
Se'ns obren un munt de possibilitats davant les quals ens haurem de plantejar una sèrie de preguntes: quins serveis volem desenvolupar? com ho farem? quins recursos necessitarem? com avaluarem la seva utilitat? Aviat, entre tots, començarem a buscar les respostes a aquestes preguntes (i demà us explicarem una mica més com ho farem).
Treball en xarxa.
El treball en xarxa continua depenent de la voluntat dels qui l'han de desenvolupar, però la web social ens ho ha posat encara més fàcil. Podríem dir que "ara ja no tenim excusa". Pel col·lectiu bibliotecari, i en general per l'administració pública, el treball en xarxa és bàsic: som molta gent, i passa sovint que tots tenim els mateixos problemes per resoldre, les mateixes preguntes, i potser fins i tot la mateixa feina. Abans, posar la feina en comú era molt més difícil (aviat farà vint anys que es va començar a informatitzar el catàleg!): sense connexió a Internet, com enviar una guia a una altra biblioteca? Quan les guies es maquetaven pràcticament a mà, amb paper i tisores, com compartir el producte de la nostra feina?
Avui, gràcies a la web social, tenim una munió d'eines que els nostres usuaris no veuran en funcionament, però que faran que la nostra feina sigui molt més eficient i eficaç... si nosaltres volem que ho sigui.
Pensant en la nostra comunitat.
La web social ens ofereix moltes possibilitats per a les biblioteques, i és important que les aprofitem, per moltes raons:
- per guanyar visibilitat.
- per donar a conèixer els nostres serveis a aquells que encara no són usuaris nostres.
- per apropar-nos als joves.
- perquè millorarà la nostra eficiència com a biblioteca.
Però darrera de totes aquestes raons, hem de pensar sempre en el mateix: el servei que estem donant a la nostra comunitat, i per comunitat entenem l'entorn humà on treballem, tant pel que fa a les persones que utilitzen la biblioteca amb regularitat com a les que no han trepitjat la biblioteca mai en la seva vida. Als primers, els nous serveis potser els faran el seu ús de la biblioteca més fàcil - podran fer gestions des de casa, i si acompanyem els nous serveis d'una bona formació d'usuaris, estarem ajudant a la gent a moure's en un món on les TIC són cada vegada més rellevants. Als segons, els donarem a conèixer el que la biblioteca els pot oferir - potser vindran i descobriran altres serveis, o potser no, però sabran que som allà per si algun dia necessiten qualsevol cosa.
20/1/09
Conclusions - Web social
Els aspectes sobre la web social que els tutors del curs consideren més rellevants.
ILUMI:
La web 2.0 ha suposat un canvi immens: com si en un joc de dames, a mitja partida, t'adonessis que estàs jugant als escacs. És el mateix tauler, però és un joc diferent. A les teves mans tens un munt de possibilitats que, abans, només podies imaginar que podrien aconseguir uns quants genis de la programació.
L'aspecte més rellevant, per a mi, és que la utilització de la web es torna activa: pots ser creador, d'una manera fàcil, o pots participar amb comentaris o personalitzant un servei que et donen. Es desmitifica Internet i davant teu apareixen un ventall d'eines amb les quals pots fer tot allò que la teva imaginació i els teus mitjans et permetin.
Aquesta desmitificació d'Internet no hauríem d'oblidar-la i no mitificar la web social. El canvi de concepte, fins i tot, la voluntat de canvi és característic de la web 2.0, però no deixen de ser eines. El bon ús no ve implícit, depèn de cada usuari: de fet, un lloc web típic de la web 1.0 podia ser fantàstic o no, depenent del seu dissenyador/a, del seu administrador/a i de l'estudi previ i posterior que es feia, abans de implementar-lo. Això no ha canviat, només tenim més possibilitats d'equivocar-nos...
JORDI:
d) Infoxicació: És l'etern problema de la consulta de fonts d'informació. Tanmateix, la mateix Web 2.0 ens ofereix eines per contenir i reduir aquesta allau d'informació.
SILVIA:
La web participativa.
La web 1.0 la feien els altres. Gent que no coneixia de res, que sabien molt de tecnologia, que es comunicaven principalment en anglès (cosa que encara avui dia és bastant certa)... Jo els llegia, els consultava, imprimia els seus articles... Era una internet de lectura.
La web social la fem tots: els meus companys de feina, els meus amics, la meva família... Tots, amb un mínim d'alfabetització tecnològica, disposem de les eines necessàries per participar en la web: pujant fotos, vídeos, textos; etiquetant, votant, valorant continguts; comprant, fent gestions en línia; en definitiva: participant de la web.
La web comunicativa.
Per molts de nosaltres, comunicar-nos és només una de les coses que fem a través d'Internet. Però per molts altres, especialment els més joves, la comunicació és la principal activitat que realitzen a través de la xarxa. D'aquí el boom de les xarxes socials com Facebook o Tuenti: eines que ens permeten estar en permanent comunicació amb els notres amics, familiars i coneguts (o desconeguts...). El correu electrònic va ser una de les primeres eines de comunicació que van sorgir gràcies a la xarxa. Avui dia, no hi ha servei o plataforma que no ofereixi la possibilitat de comunicar-se amb els altres, ja sigui amb via missatges privats, un tauler d'anuncis o un fòrum, sense tenir en compte la quantitat de serveis que es posen en marxa i que tenen com a únic objectiu el facilitar-nos la comunicació amb altres persones.
Però la comunicació no ha crescut només de manera horitzontal, sinó també verticals: tant el sector públic com el sector privat s'han posat les piles per potenciar la comunicació amb els seus ciutadans/clients, per obrir nous canals a través de les noves tecnologies: finalment l'evidència de com de necessari era crear aquest nou espai de comunicació ha pogut més que la por a deixar que els usuaris/consumidors prenguin la paraula. Total... és que no ho havien fet ja pel seu compte?
La web a la meva mida.
Ja sabeu que sóc una gran fan de l'RSS, així que per mi, la possibilitat de seleccionar la informació que vull rebre i no haver-me de desplaçar per trobar-la, sino tenir-la a un espai propi que puc "tunejar" al meu gust, ha estat un dels grans avenços de la web social. A més, crec que és un servei que anirà adquirint protagonisme a mesura que més i més usuaris d'Internet el vagin descobrint i incorporant als seus hàbits com a navegadors: si avui encara hi ha moltes pàgines que no ofereixen la possibilitat de la sindicació, no us preocupeu: aniran en augment. Ben aviat podrem sindicar-nos les novetats de llibres i discos a les nostres botigues preferides, alertes meteorològiques o de l'estat del trànsit, serveis de cerca de feina, anuncis immobiliaris, ofertes per comprar tot tipus de serveis...
I l'RSS només és el començament... perquè aviat deixarem de parlar de la web 2.0 per parlar de la web 3.0 o web semàntica, que precisament hi posa més èmfasi en una web que "entén" les nostres necessitats i és capaç d'analitzar-les per portar-nos els resultats més rellevants a les nostres cerques.
La web infoxicada.
La web social també pot ser un perill: és la web de l'excés d'informació, la web dels "ecos" (el mateix contingut es repeteix en desenes de pàgines), la web on, més que mail, cal saber-se moure i aprendre a destriar el que és interessant, rellevant o necessari d'allò que no ho és.
La web 2.0 pot causar estrés. Quan estàs dos dies sense entrar al teu lector de feeds i te'l trobes ple d'actualitzacions dels teus blogs preferits. Quan no tens temps de mirar totes les fotos que els amics han pujat a la pàgina del Facebook. Quan fas una cerca i et veus sobrepassats pel nombre de resultats que obtens, tot i que cap no sembla respondre allò que buscaves...
Una combinació d'estratègies (començant per una bona gestió del nostre temps online i acabant per coneixements de cerca en buscadors - oh, poderós Google, digue'ns on podem trobar la resposta!) ens ajudarà a no caure en la trampa de veure'ns sobrepassats per la quantitat d'informació disponible a la xarxa.
ILUMI:
La web 2.0 ha suposat un canvi immens: com si en un joc de dames, a mitja partida, t'adonessis que estàs jugant als escacs. És el mateix tauler, però és un joc diferent. A les teves mans tens un munt de possibilitats que, abans, només podies imaginar que podrien aconseguir uns quants genis de la programació.
L'aspecte més rellevant, per a mi, és que la utilització de la web es torna activa: pots ser creador, d'una manera fàcil, o pots participar amb comentaris o personalitzant un servei que et donen. Es desmitifica Internet i davant teu apareixen un ventall d'eines amb les quals pots fer tot allò que la teva imaginació i els teus mitjans et permetin.
Aquesta desmitificació d'Internet no hauríem d'oblidar-la i no mitificar la web social. El canvi de concepte, fins i tot, la voluntat de canvi és característic de la web 2.0, però no deixen de ser eines. El bon ús no ve implícit, depèn de cada usuari: de fet, un lloc web típic de la web 1.0 podia ser fantàstic o no, depenent del seu dissenyador/a, del seu administrador/a i de l'estudi previ i posterior que es feia, abans de implementar-lo. Això no ha canviat, només tenim més possibilitats d'equivocar-nos...JORDI:
Aquestes són, a grans trets, les idees bàsiques del que representa per a mi la Web 2.0:
a) Participació: L'usuari passa a ser el centre i referent absolut de la Xarxa. Consulta i alhora crea continguts de forma constant.
b) Personalització: L'usuari pot crear serveis a mida, serveis que utilitzen com a base altres, classifica continguts, etc.
c) Usabilitat: No són necessaris grans coneixements tècnics per crear un lloc a Internet que pugui ser accessible per altres usuaris.
d) Infoxicació: És l'etern problema de la consulta de fonts d'informació. Tanmateix, la mateix Web 2.0 ens ofereix eines per contenir i reduir aquesta allau d'informació.
SILVIA:
La web participativa.
La web 1.0 la feien els altres. Gent que no coneixia de res, que sabien molt de tecnologia, que es comunicaven principalment en anglès (cosa que encara avui dia és bastant certa)... Jo els llegia, els consultava, imprimia els seus articles... Era una internet de lectura.
La web social la fem tots: els meus companys de feina, els meus amics, la meva família... Tots, amb un mínim d'alfabetització tecnològica, disposem de les eines necessàries per participar en la web: pujant fotos, vídeos, textos; etiquetant, votant, valorant continguts; comprant, fent gestions en línia; en definitiva: participant de la web.
La web comunicativa.
Per molts de nosaltres, comunicar-nos és només una de les coses que fem a través d'Internet. Però per molts altres, especialment els més joves, la comunicació és la principal activitat que realitzen a través de la xarxa. D'aquí el boom de les xarxes socials com Facebook o Tuenti: eines que ens permeten estar en permanent comunicació amb els notres amics, familiars i coneguts (o desconeguts...). El correu electrònic va ser una de les primeres eines de comunicació que van sorgir gràcies a la xarxa. Avui dia, no hi ha servei o plataforma que no ofereixi la possibilitat de comunicar-se amb els altres, ja sigui amb via missatges privats, un tauler d'anuncis o un fòrum, sense tenir en compte la quantitat de serveis que es posen en marxa i que tenen com a únic objectiu el facilitar-nos la comunicació amb altres persones.
Però la comunicació no ha crescut només de manera horitzontal, sinó també verticals: tant el sector públic com el sector privat s'han posat les piles per potenciar la comunicació amb els seus ciutadans/clients, per obrir nous canals a través de les noves tecnologies: finalment l'evidència de com de necessari era crear aquest nou espai de comunicació ha pogut més que la por a deixar que els usuaris/consumidors prenguin la paraula. Total... és que no ho havien fet ja pel seu compte?
La web a la meva mida.
Ja sabeu que sóc una gran fan de l'RSS, així que per mi, la possibilitat de seleccionar la informació que vull rebre i no haver-me de desplaçar per trobar-la, sino tenir-la a un espai propi que puc "tunejar" al meu gust, ha estat un dels grans avenços de la web social. A més, crec que és un servei que anirà adquirint protagonisme a mesura que més i més usuaris d'Internet el vagin descobrint i incorporant als seus hàbits com a navegadors: si avui encara hi ha moltes pàgines que no ofereixen la possibilitat de la sindicació, no us preocupeu: aniran en augment. Ben aviat podrem sindicar-nos les novetats de llibres i discos a les nostres botigues preferides, alertes meteorològiques o de l'estat del trànsit, serveis de cerca de feina, anuncis immobiliaris, ofertes per comprar tot tipus de serveis...
I l'RSS només és el començament... perquè aviat deixarem de parlar de la web 2.0 per parlar de la web 3.0 o web semàntica, que precisament hi posa més èmfasi en una web que "entén" les nostres necessitats i és capaç d'analitzar-les per portar-nos els resultats més rellevants a les nostres cerques.
La web infoxicada.
La web social també pot ser un perill: és la web de l'excés d'informació, la web dels "ecos" (el mateix contingut es repeteix en desenes de pàgines), la web on, més que mail, cal saber-se moure i aprendre a destriar el que és interessant, rellevant o necessari d'allò que no ho és.
La web 2.0 pot causar estrés. Quan estàs dos dies sense entrar al teu lector de feeds i te'l trobes ple d'actualitzacions dels teus blogs preferits. Quan no tens temps de mirar totes les fotos que els amics han pujat a la pàgina del Facebook. Quan fas una cerca i et veus sobrepassats pel nombre de resultats que obtens, tot i que cap no sembla respondre allò que buscaves...
Una combinació d'estratègies (començant per una bona gestió del nostre temps online i acabant per coneixements de cerca en buscadors - oh, poderós Google, digue'ns on podem trobar la resposta!) ens ajudarà a no caure en la trampa de veure'ns sobrepassats per la quantitat d'informació disponible a la xarxa.
19/1/09
Conclusions - El curs en 10 paràgrafs
Aquest és l'objectiu: resumir el contingut de més de tres mesos de curs en una sola entrada. 10 paràgrafs, ni més, ni menys. I aquest ja conta! Ho aconseguirem? I, si ens deixem alguna cosa important, ens ho recordareu als comentaris?
1.- INTRODUCCIÓ.
Què és la web social? Què implica, per la societat en general i per les biblioteques en concret? Alguns diuen que és un canvi radical de concepció en la manera com fem servir les TIC. Altres diuen que, tot el que implica la web social, les biblioteques ho venim fent des de temps enrera, o sigui que de revolucionari, més aviat poc o gens. El cert és, però, que l'arribada del "dospuntzero" ha fet entrar en joc una sèrie d'eines que ens permeten crear serveis nous pels nostres usuaris o oferir els mateixos serveis que veníem oferint presencialment també als usuaris que no trepitgen la nostra biblioteca. Eines gratuïtes, senzilles, i amb un gran protagonista: l'usuari. L'usuari es fa amb el poder a la web social: el poder de decidir, de triar... el poder d'opinar, criticar, valorar. Mai els usuaris havien estat tan actius a la web. Volem que les biblioteques formin part, també, d'aquesta activitat?
2.- RSS.
Havíem de començar el temari per alguna banda, i vam començar per la part més purament tecnològica: l'RSS o sindicació de continguts. A mesura que l'RSS s'estén per la xarxa, cada vegada hi ha menys webs que hem de visitar per assabentar-nos de les novetats de les quals disposen: podem rebre-les directament al nostre correu electrònic o al nostre lector de feeds. Vam veure que gràcies a l'RSS podem estar al dia de les novetats de les biblioteques (via flickr, per exemple), de la seva agenda d'activitats (amb un blog), dels llocs web que consideren destacats o de qualitat (si fan servir delicious)... Una infinitat de continguts que podem rebre al nostre lector de feeds (nosaltres ens vam estrenar amb Google Reader) i que haurem d'aprendre a gestionar, perquè la infoxicació (l'excés d'informació i la dificultat per destriar quina és interessant i quina només proporciona soroll) és la "creu" d'aquesta moneda.
3.- BUSCAR I TROBAR.
L'ús més freqüent de la Xarxa és la cerca d'informació. En aquest tema es descriu el concepte d'experiència d'usuari com una suma de diversos factors, distingim entre serveis i llocs 2.0, on i com trobar serveis 2.0 i motors de cerca amb característiques 2.0, i què són els widgets i on trobar-ne.
1.- INTRODUCCIÓ.
Què és la web social? Què implica, per la societat en general i per les biblioteques en concret? Alguns diuen que és un canvi radical de concepció en la manera com fem servir les TIC. Altres diuen que, tot el que implica la web social, les biblioteques ho venim fent des de temps enrera, o sigui que de revolucionari, més aviat poc o gens. El cert és, però, que l'arribada del "dospuntzero" ha fet entrar en joc una sèrie d'eines que ens permeten crear serveis nous pels nostres usuaris o oferir els mateixos serveis que veníem oferint presencialment també als usuaris que no trepitgen la nostra biblioteca. Eines gratuïtes, senzilles, i amb un gran protagonista: l'usuari. L'usuari es fa amb el poder a la web social: el poder de decidir, de triar... el poder d'opinar, criticar, valorar. Mai els usuaris havien estat tan actius a la web. Volem que les biblioteques formin part, també, d'aquesta activitat?
2.- RSS.
Havíem de començar el temari per alguna banda, i vam començar per la part més purament tecnològica: l'RSS o sindicació de continguts. A mesura que l'RSS s'estén per la xarxa, cada vegada hi ha menys webs que hem de visitar per assabentar-nos de les novetats de les quals disposen: podem rebre-les directament al nostre correu electrònic o al nostre lector de feeds. Vam veure que gràcies a l'RSS podem estar al dia de les novetats de les biblioteques (via flickr, per exemple), de la seva agenda d'activitats (amb un blog), dels llocs web que consideren destacats o de qualitat (si fan servir delicious)... Una infinitat de continguts que podem rebre al nostre lector de feeds (nosaltres ens vam estrenar amb Google Reader) i que haurem d'aprendre a gestionar, perquè la infoxicació (l'excés d'informació i la dificultat per destriar quina és interessant i quina només proporciona soroll) és la "creu" d'aquesta moneda.
3.- BUSCAR I TROBAR.
L'ús més freqüent de la Xarxa és la cerca d'informació. En aquest tema es descriu el concepte d'experiència d'usuari com una suma de diversos factors, distingim entre serveis i llocs 2.0, on i com trobar serveis 2.0 i motors de cerca amb característiques 2.0, i què són els widgets i on trobar-ne.
4.- ETIQUETATGE.
L'usuari també s'ha fet amb el poder a l'hora de classificar la informació que es troba disponible a la web. Fotografies, directoris d'enllaços, vídeos, textos... tot és etiquetat segons els criteris dels navegants. Etiquetat? Sí: les etiquetes, els tags, presents arreu a la web: en format de llistes, alfabètiques o segons la seva freqüència d'ús; en format de núvols per copsar, amb només un cop d'ull, el contingut d'una web, d'un blog... Etiquetes com paraules clau, com els nostres encapçalaments de matèria bibliotecaris però en mans dels usuaris. Bo o dolent? Com sempre, haurem de tenir en compte les dues cares de la moneda. Recordeu que vam passar, de puntetes i en una pràctica voluntària, per un servei, delicious, que si no feu servir us recomano amb tot el meu cor... gairebé tant com el Google Reader!
5.- BLOCS.
Si els usuaris tenim el poder d'etiquetar el contingut dels altres, bé haurem de poder crear el nostre! I Blogger, el recurs que us vam presentar, ens ajudar a crear un bloc del no-res. Una eina senzilla i ràpida que ens permet formar part de la web 2.0 de totes, totes. Blocs, microblocs, audioblocs, fotologs... tantes opcions com vulgueu. Pots personalitzar el seu format, la seva configuració, però no és només un aparador virtual: si es fa, s'ha de mantenir, amb tot el que comporta: actualitzacions periòdiques, "feedback" amb els usuaris mitjançant els comentaris... Són aquestes característiques les que defineixen als blocs i per tant, alhora són el seu punt feble i la seva força.
6.- RECURSOS AUDIOVISUALS.
L'usuari també s'ha fet amb el poder a l'hora de classificar la informació que es troba disponible a la web. Fotografies, directoris d'enllaços, vídeos, textos... tot és etiquetat segons els criteris dels navegants. Etiquetat? Sí: les etiquetes, els tags, presents arreu a la web: en format de llistes, alfabètiques o segons la seva freqüència d'ús; en format de núvols per copsar, amb només un cop d'ull, el contingut d'una web, d'un blog... Etiquetes com paraules clau, com els nostres encapçalaments de matèria bibliotecaris però en mans dels usuaris. Bo o dolent? Com sempre, haurem de tenir en compte les dues cares de la moneda. Recordeu que vam passar, de puntetes i en una pràctica voluntària, per un servei, delicious, que si no feu servir us recomano amb tot el meu cor... gairebé tant com el Google Reader!
5.- BLOCS.
Si els usuaris tenim el poder d'etiquetar el contingut dels altres, bé haurem de poder crear el nostre! I Blogger, el recurs que us vam presentar, ens ajudar a crear un bloc del no-res. Una eina senzilla i ràpida que ens permet formar part de la web 2.0 de totes, totes. Blocs, microblocs, audioblocs, fotologs... tantes opcions com vulgueu. Pots personalitzar el seu format, la seva configuració, però no és només un aparador virtual: si es fa, s'ha de mantenir, amb tot el que comporta: actualitzacions periòdiques, "feedback" amb els usuaris mitjançant els comentaris... Són aquestes característiques les que defineixen als blocs i per tant, alhora són el seu punt feble i la seva força.
6.- RECURSOS AUDIOVISUALS.
Les connexions actuals a Internet permeten que puguem gaudir d'una Internet multimèdia. I amb l'allau de nous serveis, ja ho tenim: webràdios de tots colors, el podcasting, música 2.0, vídeo i televisió i fotografia. Totes aquestes eines ens poden ajudar a arribar d'una altra manera als nostres usuaris.
7.- TREBALL COOPERATIU.
Pensar en l'usuari és sempre l'objectiu final de la nostra feina: oferir serveis de qualitat i utilitat per a la nostra comunitat. I si la web social ens ha proporcionat un bon grapat d'eines per organitzar millor la nostra feina, facilitar la comunicació entre professionals, i possibilitat col·laboracions que reverteixin en un treball més eficaç... per què no? Durant aquest tema hem provat diferents eines: documents compartits via Google Docs, wikis, calendaris... i alguns companys ens han explicat com funcionen altres aplicacions pensades per al treball. El que és important, però, és recordar que perquè el treball cooperatiu funcioni, els treballadors han d'estar disposats a compartir. Si no, seria com començar el treball per la teulada...
8.- NOTÍCIES/VOTACIONS.
Hi ha massa informació a la xarxa i els portals de notícies ens ajuden a filtrar-la. En aquests serveis el filtrat és social. Són serveis força interessants, no només com a usuaris, ja que ens serveixen per estar al dia de les notícies o novetats d'un tema determinat i ens permeten obrir un canal de comunicació personalitzat. En aquest sentit, tenen moltes possibilitats: elaboració de llistes de cada usuari dels llibres llegits (no sé si el Millenium permetrà mantenir un historial de les seves lectures a cada lector, però hi ha ara serveis a la web que sí ho permeten fer), de llistes de llibres més interessants, per gèneres, etc. Llistes fetes per les biblioteques o pels nostres usuaris i votades per tots... Nosaltres com a professionals podem saber quin tipus de biblioteca volem, ells, com a usuaris, també.
9.- XARXES SOCIALS.
Si els nostres usuaris ja fan servir Internet a totes hores i tenen presència en algun servei de xarxa social del tipus Myspace, Facebook, Orkut o altres... per què la nostra biblioteca no pot ser-hi present també i arribar a aquests nostres usuaris per altres canals fins ara inexplorats? En aquest tema fem palesa la contradicció entre correcció terminològica i ús equívoc del concepte de xarxa social. També s'hi fa un repàs dels tres grans grups de serveis de xarxa social: els professionals, els no professionals o genèrics i els especialitzats en alguna temàtica.
7.- TREBALL COOPERATIU.
Pensar en l'usuari és sempre l'objectiu final de la nostra feina: oferir serveis de qualitat i utilitat per a la nostra comunitat. I si la web social ens ha proporcionat un bon grapat d'eines per organitzar millor la nostra feina, facilitar la comunicació entre professionals, i possibilitat col·laboracions que reverteixin en un treball més eficaç... per què no? Durant aquest tema hem provat diferents eines: documents compartits via Google Docs, wikis, calendaris... i alguns companys ens han explicat com funcionen altres aplicacions pensades per al treball. El que és important, però, és recordar que perquè el treball cooperatiu funcioni, els treballadors han d'estar disposats a compartir. Si no, seria com començar el treball per la teulada...
8.- NOTÍCIES/VOTACIONS.
Hi ha massa informació a la xarxa i els portals de notícies ens ajuden a filtrar-la. En aquests serveis el filtrat és social. Són serveis força interessants, no només com a usuaris, ja que ens serveixen per estar al dia de les notícies o novetats d'un tema determinat i ens permeten obrir un canal de comunicació personalitzat. En aquest sentit, tenen moltes possibilitats: elaboració de llistes de cada usuari dels llibres llegits (no sé si el Millenium permetrà mantenir un historial de les seves lectures a cada lector, però hi ha ara serveis a la web que sí ho permeten fer), de llistes de llibres més interessants, per gèneres, etc. Llistes fetes per les biblioteques o pels nostres usuaris i votades per tots... Nosaltres com a professionals podem saber quin tipus de biblioteca volem, ells, com a usuaris, també.
9.- XARXES SOCIALS.
Si els nostres usuaris ja fan servir Internet a totes hores i tenen presència en algun servei de xarxa social del tipus Myspace, Facebook, Orkut o altres... per què la nostra biblioteca no pot ser-hi present també i arribar a aquests nostres usuaris per altres canals fins ara inexplorats? En aquest tema fem palesa la contradicció entre correcció terminològica i ús equívoc del concepte de xarxa social. També s'hi fa un repàs dels tres grans grups de serveis de xarxa social: els professionals, els no professionals o genèrics i els especialitzats en alguna temàtica.
Tema 10: Conclusions
CONCLUSIONS
(Del 19 al 23 de gener)
[Responsables: Jordi Corvillo - Silvia Fernández - Ilumi Ramos]
- Dilluns 19 - El curs en deu paràgrafs
- Dimarts 20 - Conclusions sobre la web social.
- Dimecres 21 - Conclusions sobre biblioteques i web social.
- Dijous 22 - Plans de futur.
- Divendres 23 - Dia d'avaluar!
(Del 19 al 23 de gener)
[Responsables: Jordi Corvillo - Silvia Fernández - Ilumi Ramos]
- Dilluns 19 - El curs en deu paràgrafs
- Dimarts 20 - Conclusions sobre la web social.
- Dimecres 21 - Conclusions sobre biblioteques i web social.
- Dijous 22 - Plans de futur.
- Divendres 23 - Dia d'avaluar!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
